Pocs sectors tenen un futur tan incert com el dels pisos turístics. Les últimes dues dècades, Catalunya ha vist l'eclosió d'un fenomen que ara trontolla. Desenes de milers d'immobles han deixat de ser habitatges per convertir-se en petits hotels domèstics. En plena crisi d'accés a una llar, això s'ha repensat i alguns governs ja plantegen la necessitat de retornar aquells pisos al mercat de l'habitatge. Una nova norma de la Generalitat demana als ajuntaments que decideixin què volen fer a partir de 2028.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat dels més ràpids i contundents. Va prometre que si continua governant, el mandat vinent deixarà sense permís per operar els més de 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat. Això, alhora, mou el focus cap a l'entorn immediat de la capital catalana, que ha de decidir si segueix el mateix camí o si es prepara per permetre l'arribada de l'oferta turística vetada a Barcelona. Per resoldre-ho, Nació ha contactat els ajuntaments de la primera corona barcelonina. I, a partir d'aquests posicionaments, almenys hi ha tres governs locals que ja expressen la voluntat d'aplicar la fórmula barcelonina i prohibir que hi hagi pisos turístics al seu territori: Sant Adrià del Besòs, el Prat de Llobregat i Montcada i Reixac. La resta de localitats es mouen entre la idea de permetre-hi algunes llicències i els que encara no han valorat com s'ho faran. L'única excepció és Esplugues de Llobregat, que no ha respost les peticions d'aquest diari.

Dades i gràfic: Marc Descals

Així, l'escenari de com pot quedar la zona de Barcelona a partir de finals de 2028 al voltant dels pisos turístics comença a aclarir-se. Una de les grans sospites que recorre aquests municipis és si el tancament massiu de negocis turístics a pisos de la capital catalana faria que el sector es desplacés a les poblacions del costat, ben connectades en metro, tren o autobús. S'ha vist els darrers anys. Després que el consistori barceloní congelés la concessió de llicències amb un pla urbanístic, la majoria dels municipis fronterers van començar a veure com els creixia l'oferta turística. En alguns casos, de manera molt tímida. En altres, amb més força. 

Davant aquesta tendència, la majoria de poblacions s'han dotat de normatives urbanístiques que complicarien l'arribada de nous pisos turístics en massa, si Barcelona tanca els seus. En molts casos, es limita l'atorgament de llicències a edificis sencers, per evitar coincidir amb veïns que hi viuen de manera habitual, o es demana que hi hagi una distància mínima respecte a altres allotjaments turístics, per impedir-ne la concentració. Això dificulta molt que hi hagi un gran traspàs de l'activitat turística, però no resol què ha de passar en el futur amb els pisos que ja tenen activa la comunicació que els permet rebre turistes. La gran pregunta és si els municipis permetran que els propietaris dels immobles actius puguin continuar rebent visitants -amb la nova normativa exigida per la Generalitat- o si els retirarà aquesta potestat, a tots o a una part.

L'Hospitalet i Badalona, els peixos grossos (i indecisos)

Les dues ciutats més rellevants pel que fa al nombre d'habitatge d'ús turístic a l'entorn barceloní -l'Hospitalet de Llobregat i Badalona- de moment amaguen les cartes. El govern del PSC a l'Hospitalet passa la pilota a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i demana anar coordinats en qüestions d'habitatge amb altres municipis, malgrat que la Generalitat reclama que sigui cada institució local qui prepari el seu planejament. "Com a Ajuntament plantejarem en el marc de l'AMB una regulació coordinada a nivell metropolità i especialment amb els municipis dels que estem separats només per un carrer", exposen fonts de l'executiu liderat per David Quirós. Ara mateix, segons el registre de la Generalitat, hi ha 522 pisos amb llicència per rebre visitants, al territori hospitalenc. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però, que se centren en els anuncis que es troben a les plataformes digitals i que inclouen també les ofertes il·legals, asseguren que la xifra supera els 900 habitatges d'ús turístic.

De manera similar, el govern del PP a Badalona, que podria tenir més reticències a aplicar una política restrictiva amb el sector turístic, assegura que encara no ha resolt aquest debat. "L'Ajuntament està valorant tots els escenaris i de moment encara no té cap decisió presa al respecte", es limiten a exposar des del consistori badaloní. Les xifres de pisos turístics a la ciutat costanera voregen els 200 o 300 casos, segons si es fa cas al registre de llicències o als estudis de l'INE. Aquesta mateixa setmana, la plataforma No Volem Pisos Turístics a Badalona va assegurar que, després d'una reunió amb el govern de Xavier Garcia Albiol, s'havia aconseguit el compromís municipal per eliminar aquesta activitat a la ciutat. Hores més tard, l'executiu ho negaria i insistiria en què encara s'està avaluant el rumb del govern.

Els que tenen clara la prohibició

Un dels governs més aplicats amb la idea de restringir l'existència d'habitatges d'ús turístic és el de Sant Adrià del Besòs. Allà, el regidor José A. Gras (PSC) destaca la necessitat de prevenir mals futurs: "Si la resta de municipis metropolitans no diuen de manera taxativa 'aquí tampoc hi haurà pisos turístics', sentiran tota la pressió, perquè ni Barcelona ni Sant Adrià en tindran cap. I allà tindran empreses pressionant amb el seu model econòmic buscant beneficis". En aquest municipi, encara recorden l'efecte del pla hoteler que va restringir l'obertura de nous espais turístics a la capital catalana. "El fet que Sant Adrià del Besòs tingui ara dos hotels de luxe té del tot a veure amb què Barcelona aprovés el PEUAT", apunta Gras, en relació al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) que es va desplegar durant el primer mandat d'Ada Colau. "És molt fàcil que les conseqüències de les accions de la gran ciutat s'estenguin a la resta", clou.

En el cas de Sant Adrià del Besòs, la indústria dels pisos turístics no sedueix el govern socialista. Així, s'espera que els prop de 300 habitatges que actualment tenen llicència perdin aquest permís a partir del 2028. De manera similar, altres municipis amb menys presència d'aquesta tipologia d'allotjament turístic, com són el Prat de Llobregat (20) i Montcada i Reixac (13), apunten en un sentit similar. 

Dades i gràfic: Marc Descals

"La nostra línia és la mateixa que planteja Barcelona", resolen des de l'ajuntament pratenc, governat per En Comú Podem i el PSC, amb una coalició. "Després del període transitori actual, i atès que no es preveu tramitar cap nova normativa per a nous Habitatge d'Ús Turístic (HUT) ni allargar el període dels actuals, aquests hauran de cessar, tal i com determina la normativa catalana", estableix, al seu torn, la regidora d'Habitatge de Montcada i Reixac, Anabel Moreno, en un executiu tripartit del PSC -amb més força- i el PP, juntament amb el grup local Vivim Montcada i Reixac.

Pendents d'una decisió amb 3 anys de marge

A més de les posicions pendents de resoldre de l'Hospitalet o Badalona, també hi ha altres ciutats que deixen els deures per a més endavant o eviten donar pistes fermes dels seus plans. "A Cornellà no farem declaracions, no tenim gairebé pisos turístics", enraonen des del consistori (PSC-comuns). Des de Cerdanyola del Vallès, també socialista, especifiquen que encara no s'ha decidit i que tenen previst "encetar el debat pròximament". Sant Just Desvern, amb vuit regidors del PSC i un d'En Comú Podem al govern, assegura sentir-se a prop del plantejament de Barcelona però deixen la porta oberta a tenir alguns habitatges d'ús turístic dins del territori municipal, sempre que no distorsionin l'accés a l'habitatge a la localitat.

A Sant Cugat del Vallès, al contrari del que plantejava el govern de l'Hospitalet de Llobregat en clau metropolitana, aposten per resoldre-ho també més endavant, però reivindicant l'autonomia local per decidir-ho. "No hem entrat en el debat de si s'hauria de prohibir o no aquest tipus d'habitatges [...] El que sí que tenim clar és que s'ha de regular a partir de les casuístiques de cada municipi", expressen fonts de l'ajuntament en mans de Junts i ERC. 

Tot plegat deixa un ventall de posicions divers, especialment entre els que tenen més avançada la feina i els que encara volen aprofitar els tres anys de marge que els queden. Al cap i a la fi, seran els governs municipals del proper mandat (2027-2031) els que hagin d'assumir el canvi. Així, el que queda clar és que aquesta carpeta es convertirà en un dels punts imprescindibles de la pròxima campanya electoral i que, llavors, poc marge hi haurà per als que a hores d'ara no s'han posicionat.