El comissari europeu d'Habitatge, Dan Jorgensen, diu que "entén la necessitat d'actuar" per part dels ajuntaments de grans ciutats europees com Barcelona davant l'augment dels pisos turístics, un fenomen que es vincula a la disminució de l'oferta de contractes de lloguer convencionals i, a conseqüència, un increment dels preus. En una entrevista a l'ACN, Jorgensen, que lidera el pla d'habitatge assequible que la Comissió Europea presentarà abans de Nadal, admet que els expats "pressionen" el mercat d'habitatge i reitera que Brussel·les vol regular el lloguer de curta durada per augmentar l'oferta davant la "greu" crisi que pateixen països com Espanya. "Està bé guanyar diners en el mercat immobiliari, però no a costa del bé comú", defensa.
Fa un any, Von der Leyen va encarregar a Jorgensen -el primer comissari europeu que lidera una cartera dedicada a habitatge, a més de la d'energia- l'elaboració d'un Pla Europeu d'Habitatge Assequible amb l'objectiu, principalment, d'incrementar l'oferta de pisos. Partint gairebé de zero, l'exministre socialdemòcrata danès va posar en marxa a principis d'any un equip per dissenyar el full de ruta.
Brussel·les tenia previst publicar el pla -que té com a principal objectiu incrementar l'oferta de pisos a través de mesures i instruments per impulsar la inversió en habitatge - a partir del 2026. Tanmateix, la crisi que afecta els 27 estats membres ha fet que l'executiu comunitari hagi decidit avançar la seva presentació abans de Nadal i, en paral·lel, Von der Leyen ha anunciat que tirarà endavant una proposta legislativa per regular el lloguer temporal a escala europea, la qual es farà pública a partir de l'any que ve.
Les crides per a una intervenció més gran per part de Brussel·les també han portat el president del Consell Europeu, António Costa, a incloure la crisi de l'habitatge en l'agenda de la pròxima cimera de líders europeus que se celebrarà a Brussel·les el 23 d'octubre. L'objectiu és que els 27 caps d'estat i de govern de la UE ofereixin "orientacions" a l'executiu de Von der Leyen davant la imminent presentació del pla.
"No hi ha dubte que Europa viu una crisi de l'habitatge i és greu. És un problema social a tots els estats membres i ho hem d'afrontar", afirma Jorgensen. "Espanya és un país on moltes ciutats pateixen aquest problema i és, sense dubte, un dels estats membres que ens ve al cap quan diem que la crisi és greu", reconeix.
En aquest sentit, el comissari d'Habitatge celebra que per primera vegada els líders dels 27 discuteixin sobre la qüestió, una fita que, segons diu, demostra la necessitat que la UE "jugui un paper més important". Precisament, un dels problemes amb què ha topat el comissari és la manca de competències de la UE sobre les polítiques d'habitatge dels estats membres, que depenen de cada govern nacional. No obstant això, defensa que es tracta d'un "problema comú" que ha de ser abordat també des de Brussel·les.
El comissari situa la manca d'oferta de pisos com la causa principal del problema i defensa que l'objectiu del pla d'habitatge assequible és incrementar la inversió i aconseguir ampliar el parc disponible, sigui a través de capital públic o privat. Jorgensen diu que el pla preveu "xifres enormes" d'inversió. Tot i això, també es mostra contundent amb l'especulació dins del mercat immobiliari que duen a terme grans inversors, motiu pel qual defensa regular els contractes de curta durada, que són una escletxa legal per evitar la regulació de preus.
"Està bé guanyar diners al mercat de l'habitatge, però no pot ser a costa del bé públic. Hi ha ciutats amb moltes cases buides. Per què? Perquè s'han comprat i venut només per especular, no per viure-hi. No és fàcil i no tinc la solució màgica, però hem de reconèixer que és una part important del problema i hem de mirar què s'hi pot fer", subratlla.
Regulació del lloguer de curta durada
En aquest sentit, Jorgensen creu que la regulació del lloguer de temporada és també una de les mesures que pot fer incrementar l'oferta de pisos arreu d'Europa, més enllà de les iniciatives del pla d'habitatge assequible. "Si no aconseguim augmentar el nombre d'habitatges, no arribarem al nucli del problema, que és que no hi ha equilibri entre l'oferta i la demanda. Afrontar els lloguers temporals és una manera, esperem, d'acostar-nos a aquest equilibri", defensa.
Von der Leyen va anunciar en el seu discurs sobre l'Estat de la UE el setembre passat que proposaria una regulació dels lloguers temporals a escala europea, responent així a una de les principals demandes de l'aliança Mayors for Housing, liderada per l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. La proposta es presentarà a partir del 2026, al marge del pla d'habitatge assequible.
"Està clar que els lloguers temporals s'han convertit en un problema real en moltes ciutats", afirma Jorgensen. El comissari admet que en alguns casos "poden tenir efectes positius", però reconeix que "desplacen l'habitatge convencional", especialment a les ciutats amb més turisme.
Per ara, l'executiu comunitari no ha entrat en els detalls de la proposta que presentarà. Tanmateix, en una intervenció al Parlament Europeu la setmana passada, el vicepresident executiu de la Comissió Europea a càrrec de Prosperitat i Estratègia Industrial, Stéphane Séjourné, va defensar la creació d'un "marc jurídic" sobre la regulació del lloguer temporal que deixi marge als estats i ciutats.
"No estic segur que li correspongui a la UE decidir, ciutat per ciutat o de forma general, els criteris per prohibir, autoritzar o regular el lloguer d'habitatges de curta duració", va assenyalar el liberal francès.
En l'entrevista amb l'ACN, Jorgensen assegura que l'executiu de Von der Leyen "no presentarà cap legislació que interfereixi amb el dret dels estats a establir mesures sobre els lloguers". "És una competència nacional i continuarà sent-ho", apunta el comissari.
Preguntat per si dins l'executiu de Von der Leyen hi ha consens per tirar endavant una proposta per regular el lloguer de curta durada, el danès fa valdre que l'executiu "parla amb una sola veu": "Allò que presentem serà la posició de la Comissió", diu.
Expats i pisos turístics
Un altre dels fenòmens que han provocat un augment dels preus dels lloguers -principalment a les ciutats del sud d'Europa com Barcelona o Lisboa- són els anomenats expats. Jorgensen creu que la "mobilitat laboral" és positiva dins la UE, però admet que pot "comportar reptes" i afirma que aquest fenomen "n'és un exemple". "Quan arriben molts nous residents de fora per treballar a la ciutat, això pot generar pressió sobre el mercat de l'habitatge. És una de les qüestions que hem de tenir en compte quan proposem noves mesures".
En la mateixa línia, el comissari d'Habitatge admet que "entén" que alguns ajuntaments com el de la capital catalana vulguin posar fre als pisos turístics a través de mesures com l'aprovada pel govern municipal de Collboni, amb la qual preveu deixar de donar llicències turístiques a partir del 2028.
"Crec que correspon a les ciutats fer el que creguin oportú. Hem d'entendre com és de greu aquest problema -els pisos turístics- per a les grans ciutats. A Espanya hi ha unes quantes ciutats amb aquest problema. He parlat amb alcaldes i ajuntaments de moltes ciutats amb aquesta preocupació, així que entenc perfectament la necessitat que tenen de poder actuar", assenyala Jorgensen.
"Xifres enormes" d'inversió
Pel que fa al pla d'habitatge assequible que presentarà Brussel·les, l'objectiu és mobilitzar instruments per augmentar la inversió en habitatge i fomentar la construcció i la reforma de pisos.
Jorgensen no ha volgut avançar números, però ha afirmat que el pla que presentarà poc abans de Nadal preveu "xifres enormes". "Parlem de xifres molt i molt grans. Però, potser, no és tan important el número exacte, perquè el que sabem del cert és que estem molt lluny d'on haurien de ser", ha admès. L'aliança Mayors for Housing reclama a Brussel·les mobilitzar 300.000 milions d'euros anuals a través de fons públics i privats.
"Hem d'empènyer tant com puguem per fer possibles les inversions i hi ha diversos instruments que, des del costat europeu, podem utilitzar", ha explicat. En aquest sentit, Jorgensen ha detallat que l'executiu comunitari proposarà una reforma sobre les ajudes d'estat -que, a parer seu, són "massa estrictes" actualment- per poder facilitar les inversions en habitatge social i assequible.
Entre d'altres, Brussel·les augmentarà fins als 15.000 milions d'euros -el doble del previst inicialment- els fons de cohesió disponibles per a polítiques d'habitatge fins al 2027 i preveu establir una plataforma d'inversió juntament amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i altres institucions per mobilitzar també capital privat.
El preu del lloguer augmenta un 20% a la UE
Segons de l'Eurostat, l'oficina europea d'estadística, el preu de l'habitatge a Espanya durant els últims anys s'ha incrementat lleugerament per sobre la mitjana de la UE. Entre els anys 2013 i 2023, el preu mitjà per comprar una llar a l'Estat ha crescut un 53,5%, mentre que al conjunt de la Unió l'augment ha estat del 52,8% per al mateix període.
Al mercat de lloguer la situació és diferent, ja que entre els anys 2010 i 2023 els preus van incrementar-se un 22% de mitjana a la UE, mentre que a Espanya ho van fer un 8%. No obstant això, les dades de l'Eurostat tenen en compte el marc general a cada país, sense anar al detall sobre certes ciutats. A tall d'exemple, les ciutats que formen part de l'aliança Mayors for Housing -entre elles Barcelona- denuncien que, en els últims deu anys, els preus de compravenda han pujat un 78% i el dels lloguers un 60%.
Tot plegat, tenint en compte que el poder adquisitiu dels espanyols amb prou feines s'ha incrementat, mentre que la inflació ha continuat elevant-se de forma sostinguda. Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els salaris reals a l'Estat només han crescut un 2,8% en els últims 30 anys, onze vegades menys que la mitjana de l'OCDE. En paral·lel, la inflació en només els últims 13 anys s'ha incrementat un 27,5%.
Això ha provocat que, segons l'Eurostat, gairebé 1 de cada 10 espanyols residents en àrees urbanes destini més del 40% dels seus ingressos a despeses vinculades a l'habitatge. Al conjunt de la UE la situació és igual de preocupant, ja que l'any 2023 el percentatge de ciutadans residents en ciutats que gastaven més del 40% del seu salari a l'habitatge va ser del 10,6%.
