L'amnistia no afecta els interessos financers de la Unió Europea. Així ho ha conclòs l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, que ha avalat el gruix de la llei que va aprovar el Congrés fa més d'un any. La seva decisió no és vinculant, però sí que és molt important, perquè acostuma a condicionar la sentència del tribunal, que arribarà en els pròxims mesos. El criteri de Spielmann, però, aplana el camí per al retorn de Carles Puigdemont i l'habilitació d'Oriol Junqueras, tot i que l'última paraula la tindrà encara el TJUE, primer, i el Tribunal Suprem.

Spielmann dona per bona l'amnistia, però amb alguns matisos de procediment. Considera que el termini de dos mesos que fixa la llei perquè els tribunals apliquin l'amnistia i l'ordre d'aixecar les mesures cautelars que s'hagin acordat sí que podria vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva i la independència judicial, perquè és un temps massa breu. D'altra banda, l'advocat general també sosté que l'amnistia no vulnera la directiva antiterrorista i que no es pot considerar una autoamnistia, com apuntava la Comissió Europea. Segons l'advocat, la llei és legítima per donar resposta a una "situació excepcional" i avançar en la "reconciliació" a Espanya.

Ara, la paraula la tindrà el tribunal. La sentència determinarà si l'amnistia encaixa dins del dret europeu, concretament si es pot aplicar a les despeses del procés -estretament lligat a la malversació- i si es poden amnistiar els CDR encausats per terrorisme. El que estableixi el tribunal serà important també pel Tribunal Suprem, que a l'espera del que digui el Tribunal Constitucional podria jugar la carta de portar l'amnistia a Europa per retardar-ne encara més l'aplicació als líders de l'1-O.

Carles Puigdemont continua a l'exili perquè no se li ha aplicat l'amnistia, amb l'argument que la malversació queda fora de la llei. Això està recorregut en empara al TC, que haurà de dir si la decisió del Suprem vulnera drets. De moment, l'expresident no pot tornar perquè encara té activa una ordre de detenció si trepitja territori espanyol. Pel que fa als condemnats pel procés, Oriol Junqueras o Jordi Turull continuen inhabilitats pel mateix motiu: la malversació queda fora de la llei. Per això, la decisió que prengui el TJUE tindrà rellevància en els seus casos.

Què es va dir a Luxemburg?

Durant la vista oral a Luxemburg, que es va fer al juliol, hi va haver discussió sobre si l'amnistia perseguia realment l'interès general. El govern espanyol va defensar que les despeses vinculades a l'1-O no afecten els interessos financers de la Unió Europea, una posició que també va compartir la Comissió Europea. Ara bé, els serveis jurídics de la UE van dir que l'amnistia no perseguia un "interès general" sinó que formava part d'un "acord d'investidura".

Carlos Urraca també va recriminar a Espanya no haver fet una llei "més clara i precisa" i "amb una majoria més àmplia". A més, també va alertar que la llei podia vulnerar la directiva antiterrorista, precisament perquè no queda clar quins delictes queden amnistiats i quins no, de la llista de conductes que Europa sosté que no poden quedar emparts per una llei d'aquest tipus.