Brussel·les i Espanya s’han encarat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per la llei d’amnistia al ‘procés’. En la vista per les prejudicials del Tribunal de Comptes, tant la Comissió Europea com el govern espanyol han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE. Ara bé, discrepen sobre la seguretat jurídica i la “discriminació” de la llei. Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat. Tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho, la CE ha dit que “no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”.
A més, Urraca ha recriminat al govern espanyol que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia, que demanava una llei “més clara i precisa” i un “diàleg significatiu” amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la, segons ell. “Hi ha dubtes sobre el requisit que les disposicions de la llei d’amnistia siguin clares i precises”, ha remarcat Urraca durant la vista.
Per contra, l’advocada de l’estat davant la UE, Andrea Gavela, ha advertit al TJUE que aquest és un debat “constitucional” que s’ha d’abordar a Espanya. Precisament, el Tribunal Suprem ha fet una qüestió d’inconstitucionalitat per “vulneració del dret a la igualtat i al principi de seguretat jurídica” i està pendent de resolució al Tribunal Constitucional. “En cap cas la llei pot ser qualificada d’autoamnistia”, com va dir la Comissió Europea en el procediment escrit davant del TJUE.
Per ara, Gavela ha recordat que la sentència del TC de finals de juny ja ha avalat el criteri de tracte diferencial de la norma, que és “justificada” amb l’objectiu de “superar el conflicte polític”. De totes maneres, Gavela ha defensat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
La CE ha reconegut que és competència del TdC determinar fins a quin punt la llei d’amnistia compleix els principis de seguretat i igualtat davant la llei, però ha volgut recordar els requisits per determinar-ho (claredat i precisió de la llei, aplicació previsible, criteri objectiu, raonable i proporcionat per donar una diferència de tracte) i, inclús, ha aportat la seva opinió al respecte.
Pot vulnerar la directiva antiterrorista
La Comissió Europea ha avisat que la llei d’amnistia pot vulnerar la directiva antiterrorista per manca de “certesa”, “precisió” i “previsibilitat” de la norma. Una sèrie de “defectes” o "deficiències” de la norma que, no només vulneren el principi de “seguretat jurídica i igualtat”, sinó també la legislació antiterrorista de la UE, opina Brussel·les.
"La CE considera que les disposicions de la llei d’amnistia no tenen certesa, de previsibilitat i de precisió i, per tant(...), no són prou clares per determinar quins delictes enumerats a la directiva entren en el seu àmbit d'aplicació”, ha afirmat Carlos Urraca
Les defenses asseguren que no es vulnera el dret europeu
Els advocats de la trentena d'ex alts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont han defensat aquest dimarts davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que l'amnistia no vulnera la legislació europea i forma part del camí de "reconciliació" després del procés independentista. També asseguren que no afecta els interessos financers europeus, no es tracta d'una autoamnistia i no vulnera ni la independència judicial ni els drets de les parts personades, com si qüestionava la consellera d'enjudiciament del TdC. Gonzalo Boye, per exemple, ha dit que l'amnistia "desjudicialitza" el 'procés' i suposa l'inici d'un "reconeixement mutu entre les parts".
Els advocats defensors dels 12 CDR acusats de terrorisme han dit que la llei d'amnistia no posa en risc la lluita antiterrorista ni a Espanya ni a Europa, i que no discrimina, perquè també s'ha aplicat a policies i persones no independentistes. En la seva intervenció davant la Gran Sala del TJUE, els lletrats han defensat que l'amnistia suposa només l'exempció temporal i concreta de la normativa espanyola i europea antiterrorista, però no pas la seva derogació total.
Els interessos financers i el terrorisme
En la vista a Luxemburg d’aquest dimarts, la gran sala del TJUE ha analitzat les vuit preguntes prejudicials del TdC sobre la compatibilitat de la llei d’amnistia amb la legislació europea per decidir si reclama responsabilitats comptables a una trentena d’encausats, entre ells els principals líders del procés: Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com altres alts càrrecs al Govern de l’època.
La vista s’ha dividit en diversos blocs que han abordat les principals qüestions de les vuit prejudicials del TdC: l’admissibilitat de les prejudicials, l’afectació dels interessos financers de la UE, la seguretat jurídica i el principi d’igualtat en la llei, els terminis d’aplicació i les mesures cautelars.
Després de les prejudicials del TdC s'han abordat les de l'Audiència Nacional, que ha traslladat fins a nou preguntes al TJUE. Una de les més destacades és si la legislació europea permet distingir entre actes terroristes que hagin causat o no "greus violacions de drets humans". És a dir, si d’acord amb les normes europees, hi pot haver actes de terrorisme que no vulnerin els drets humans. L’AN suggereix que la llei pot estar vulnerant el principi de seguretat jurídica perquè considera que no "precisa" quins actes constitueixen aquestes violacions ni quin és el grau de gravetat que s'ha de superar per fer "inoperativa l'amnistia".
A més, els jutges del cas 'Judes' pregunten si el govern espanyol ha vulnerat la primacia del dret de la UE fent una amnistia que empara conductes que s'inclouen en la directiva europea sobre el terrorisme.
