El vot el pròxim 29 de novembre de milers d'espanyols nacionalitzats per l'anomenada 'llei de nets' està suspès per decisió del Tribunal Suprem. El conflicte legal es va obrir fa mesos, abans que es convoquessin les eleccions i comencés a córrer el calendari electoral, però amb les urnes ja a la vista són més de 160.000 persones les afectades. No podran votar per una qüestió de fons: com van adquirir la nacionalitat espanyola, que és la que els dona dret al sufragi. Sí que podran fer-ho, no obstant això, els seus descendents, gairebé 190.000 persones.
T'expliquem amb preguntes i respostes aquesta complexa qüestió.
Què és la 'llei de nets' i qui ha obtingut la nacionalitat amb ella?
L'anomenada 'llei de nets' és el nom amb el qual es coneix una disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica de 2022. Permet obtenir la nacionalitat als nascuts fora d'Espanya de pares o avis espanyols que la van perdre després de patir exili per raons polítiques o ideològiques i que ho acreditin.
No obstant això, una instrucció posterior del govern espanyol sobre com aplicar aquesta mesura en els registres consulars, presumeix "la condició d'exiliat" a tots els que van sortir d'Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. En aquests casos, no és necessari acreditar que l'exili es va deure a qüestions polítiques, com sí que s'exigeix per als qui van marxar del país entre 1956 i 1978.
És a dir, existeix una diferència en acreditar la condició d'exiliat entre unes i altres persones, encara que tots ells han pogut obtenir la nacionalitat. I per ser espanyols, tenen dret a votar. Aquest procés no afecta a la concessió de la nacionalitat, només al dret a votar.
Per què el Suprem va suspendre el vot dels nacionalitzats per la 'llei de nets'?
Vox va sol·licitar al juny a la Junta Electoral Central (JEC) que suspengués les inscripcions en el cens de residents absents (CERA), com també va fer el partit Iustitia Europa, en entendre que s'estava produint una inscripció massiva derivada de les nacionalitzacions per la 'llei de nets'. La JEC va respondre que no era competent i van decidir acudir als tribunals. Iustitia Europa va demanar al Suprem que suspengués les eleccions del 29-N si no podia resoldre a temps la qüestió.
El 8 de setembre, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem va suspendre el dret al vot, no a la nacionalitat, dels qui s'hagin incorporat al CERA gràcies a la citada instrucció. Va exigir que s'acrediti l'exili "per raons polítiques, ideològiques, o de creença o d'orientació d'identitat sexual". Segons ha confirmat RTVE, els consolats han expedit 901 d'aquests certificats, per la qual cosa aquestes persones sí que podran votar. Cinc dels sis magistrats van donar suport la decisió, però la jutgessa María Alicia Millán va emetre un vot particular en el qual diu que les nacionalitats es van adquirir "conforme al marc normatiu vigent" i que no procedia adoptar aquesta mesura cautelar.
L'Advocacia de l'Estat va recórrer aquesta decisió, entenia que el Suprem s'havia "excedit" i que no hi ha "cap risc" que el resultat electoral es vegi alterat per la 'llei de nets'. També la Fiscalia General va recórrer. Però en un acte del 12 d'octubre, l'alt tribunal va desestimar aquests arguments, va assegurar que apreciava risc que el cens electoral es constituís "irregularment" i va mantenir la suspensió del vot.
Qui i quants són els afectats per aquesta suspensió del vot el 29-N?
El govern espanyol va comunicar al juny de 2026 que 544.722 persones havia adquirit la nacionalitat espanyola per l'anomenada 'llei de nets', però el Suprem ha suspès el vot només als qui la van obtenir per la via de la instrucció posterior a la llei. En un primer moment, l'Advocacia de l'Estat va oferir la xifra de 163.020 persones. Però el Tribunal Suprem va obrir un termini perquè els ministeris de Justícia i d'Exteriors li enviessin la relació nominal d'aquestes persones i, segons la resposta del Govern, la xifra s'ha actualitzat fins a les 163.355 persones.
Aquestes són les persones que no poden votar tret que demostrin amb un certificat consular, com exigeix l'alt tribunal, que van aconseguir la nacionalitat per ser descendents d'un exiliat polític. Les persones que han obtingut aquest document eren 901 segons va informar l'Executiu a l'octubre. És a dir, els altres 162.454 segueixen sense poder votar tret que aconsegueixin el certificat consular.
Quines mesures es prenen perquè aquestes persones no votin?
Per ordre del Tribunal Suprem, aquestes persones han hagut de ser eliminades del cens CERA, per la qual cosa en principi no poden rebre en els seus domicilis les paperetes per a votar a distància ni podran fer-ho en urna en el consolat que els correspongui.
En el seu acte del 23 d'octubre, el Suprem va ordenar que les oficines consulars disposin del llistat del CERA una vegada eliminats els noms d'aquestes persones afectades per la suspensió del vot. Si alguna persona acudeix a fer-ho i no apareix en aquest llistat, la documentació haurà de ser remesa la Junta Electoral Provincial que correspongui "degudament diferenciada", al marge de les paperetes dels qui sí que puguin votar (pàgina 7). Per què? Perquè aquests casos es revisaran en el recompte general.
Entre el 4 i el 7 de desembre (pàgina 8), les Juntes Electorals realitzen l''escrutini general', el recompte definitiu de totes les paperetes del 29 de novembre i de les quals arribin des de l'exterior, el vot CERA. Aquestes Juntes seran les encarregades de revisar finalment aquest vot exterior d'acord amb el llistat de persones autoritzades i només sumaran les paperetes dels inclosos en el llistat, "havent de guardar a part, juntament amb la resta de la seva documentació electoral, els dels qui no ho estiguin, fent-ho constar a més en l'acta de la sessió". Després de l'escrutini general, s'obre un període de reclamacions i recursos (pàgina 8).
I algú dels acollits a la 'llei de nets' pot votar el 29-N?
Sí. Poden fer-ho els qui van aconseguir la nacionalitat segons la lletra de la llei, no de la instrucció posterior: els descendents d'exiliats per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació d'identitat sexual, que tenen acreditada aquesta condició i que estan ja inscrits en el CERA. Perquè una cosa és tenir la nacionalitat i una altra, votar: és imprescindible inscriure's. Segons l'Advocacia de l'Estat, són 369.017 els qui estan inscrits en el CERA. A aquesta xifra cal restar-li els afectats per la suspensió, però exclosos els 901 que han aconseguit a temps el certificat del consolat que confirma la seva nacionalització segons la llei. En teoria, per tant, tenen dret al vot 206.563 inscrits en el CERA i el tenen suspès altres 162.454.
I també pot votar els acollits a la 'llei de nets' que resideixin a Espanya, al marge de si van obtenir la nacionalitat per una via o per l'altra. Res diu el Suprem sobre ells, les seves actuacions es dirigeixen als "residents absents" perquè les denúncies de Vox i Iustitia Europa es dirigien contra el CERA, no contra els residents al país i que voten en persona o per correu en una de les 52 circumscripcions electorals.
A més, el Tribunal Suprem ha decidit permetre que els 190.000 fills d'aquests nacionalitzats per l'anomenada 'llei de nets' també puguin votar en les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, a diferència dels seus pares. En sengles actuacions, la Secció Quarta de la sala contenciosa administrativa ha denegat les mesures cautelars que demanaven Vox i de Iustitia Europea per falta de temps davant les eleccions generals: "Podent haver-se plantejat abans, se'ns planteja en un moment molt diferent, transcorregut més de la meitat del període electoral, a una setmana del començament de la campanya electoral i, tractant-se del vot dels electors inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), a dues setmanes de l'inici del dipòsit del vot en urna en els consolats", contraposen.
Per què ha intervingut el Tribunal Constitucional i què queda pendent en el Suprem?
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional (TC) després de rebre diverses peticions. Però el Constitucional entén que és prematur que intervingui i va rebutjar admetre-ho a tràmit perquè no s'ha tancat la via judicial a la Sala Tercera del Suprem. Per què continua oberta?
L'alt tribunal va obrir un termini perquè els afectats al·leguessin. Ho han fet almenys tres persones a través del despatx d'advocats de l'exjutge Baltasar Garzón, un "incident excepcional de nul·litat" sobre el qual haurà de pronunciar-se el Suprem.
I a més, cal recordar que aquesta suspensió del vot és cautelar, una mesura transitòria mentre el Suprem resol el fons de l'assumpte: què respon a les demandes de Vox i de Iustitia Europa. Mentrestant, el calendari electoral continua corrent cap al 29 de novembre.
Quin efecte té el vot CERA en les eleccions?
Només un de cada deu residents a l'estranger va votar en les últimes eleccions generals de 2023. Aquest vot exterior va moure un únic escó, en la Comunitat de Madrid: li ho va guanyar el PP al PSOE. En 2019, només el 6,85% va votar des de l'exterior.
El pròxim 29 de novembre, tenen dret al vot més de 38,7 milions d'electors. D'ells, 35.958.711 resideixen a Espanya i 2.769.645, a l'estranger, inclosos aquí tots aquests afectats per la 'llei de nets'. D'acord amb el vot CERA en anteriors eleccions, els votants afectats per la suspensió del Tribunal Suprem serien uns 14.000, segons els càlculs de l'Advocacia de l'Estat, sense "impacte significatiu" en el resultat de les eleccions del 29-N.
Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per a lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.
