La construcció del Washington Hilton, un dels hotels més prestigiosos de la capital dels Estats Units, va ser ideada per Conrad Hilton com una de les cireretes del país de la seva cadena d’establiments, la primera a forjar una gran xarxa internacional d’hotels. En el marc de la seva estratègia global d’expansió, després de la recuperació de la fallida que la Gran Depressió havia provocat a la companyia, la cadena Hilton va projectar un hotel de luxe al bell mig de Washington DC amb l’objectiu d’acollir alguns dels molts actes que la presidència dels Estats Units organitzava habitualment a la ciutat.

L’acte de col·locació de la primera pedra del nou hotel es va celebrar el 25 de juny de 1962 i les obres es van allargar durant gairebé tres anys. Durant aquest període, un fet crucial va transformar la història dels Estats Units i el disseny del mateix Hilton de Washington. L’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy, el 22 de novembre de 1963, tot just quinze mesos abans de la inauguració del nou establiment, va provocar una profunda revisió de la seguretat del futur edifici, que va ser concebut amb unes extraordinàries mesures que tenien com a objectiu evitar qualsevol incident en els actes presidencials que s’hi poguessin realitzar.

Amb aquesta finalitat, el servei secret dels Estats Units va participar en el disseny de la seguretat de l’edifici i, molt especialment, del seu saló de ball i de la seva àrea de conferències, una circumstància que va provocar la inclusió, als plànols originals, d’un passadís d’alta seguretat que enllaçava un accés exclusiu pel president, al carrer T, allunyat de l’entrada principal de l’hotel, amb els seus salons interiors.

Quan el 25 de març de 1965 el Washington Hilton va obrir les portes, aquest accés exclusiu destinat al màxim mandatari dels EUA estava senyalitzat com a "accés presidencial", Poc després, els responsables de seguretat de la Casa Blanca van fer retirar el cartell per raons més que òbvies.

Paradoxalment, ni les grans mesures adoptades per protegir les visites d’estat a l’establiment ni la retirada del cartell que delatava quin era l’accés preparat pel president van poder evitar que el Washington Hilton fos l’escenari de dos intents d’atemptat contra el president dels Estats Units.

El primer d’aquests atacs va tenir lloc el 30 de març de 1981 i la víctima en va ser el president republicà Ronald Reagan, que acabava de pronunciar un discurs durant un dinar amb representants de la principal central sindical del país que s’havien reunit al gran saló de l’hotel. Tot i que el Hilton fos considerat com un dels llocs més segurs de Washington gràcies al passeig del president que s’hi havia construït després de l’atemptat contra JFK, res va poder evitar que, un cop Reagan va abandonar l’establiment per aquest mateix passadís presidencial, un pertorbat li disparés fins a sis trets quan atenia les preguntes de la premsa abans de pujar a la seva limusina, aparcada al carrer T.

El responsable dels tirs, un dels quals va ferir greument el president Reagan fracturant-li una costella i perforant-li un pulmó després d’haver rebotat al lateral de la limusina presidencial blindada, va ser John Hinckley Jr., un home obsessionat amb la figura de Jodie Foster, a qui pretenia impressionar perpetrant un magnicidi com aquell. L’atacant, però, no va assolir el seu objectiu i Reagan es va recuperar d’un atemptat en què també van quedar greument ferits un policia, un agent del servei secret i el cap de premsa de la Casa Blanca, James Brady, que va patir greus danys cerebrals que li van acabar provocant la mort el 2014. Així i tot, Hinckley va ser declarat com a no culpable per la bogeria que se li va atribuir. El que no va poder evitar és que, en l’imaginari popular, el Washington Hilton passés a ser conegut com el Hilton Hinckley, recordant així l’intent de magnicidi que hi havia tingut lloc.

Quaranta-cinc anys després de l’atemptat contra Reagan, el Hilton va ser de nou l’escenari d’un atac contra un president dels Estats Units quan Cole Tomas Allen va ser arrestat, enmig d’un tiroteig, que va tenir lloc a l’àrea principal de control de seguretat que donava accés al sopar anual de corresponsals a la Casa Blanca que cada any acull l’hotel.

A aquell sopar hi assistien el president Donald Trump, la seva esposa Melania, el vicepresident J.D. Vance com diversos membres del gabinet presidencial, que van ser ràpidament evacuats pels responsables del servei secret. Malgrat que, pel que sembla, Allen pretenia atacar diversos funcionaris de l’administració Trump, la justícia el va acusar de diversos càrrecs criminals, entre els quals s’hi incloïa l’intent d’assassinat del president dels Estats Units. El segon que tenia lloc en un hotel que havia estat dissenyat, precisament, per evitar que es repetís la tràgica història que JFK havia protagonitzat a Dallas el novembre de 1963.

Una excel·lent mostra del brutalisme nord-americà

La responsabilitat de dissenyar el Hilton de Washington va recaure en l’arquitecte William B. Tabler, un dels principals exponents del brutalisme nord-americà. Tabler va idear un edifici en forma d’ala, que molta gent ha interpretat com una gavina en ple vol, amb l’objectiu d’aconseguir que totes les habitacions de l’establiment tinguessin la màxima llum natural com també una interessant vista panoràmica sobre la ciutat.

Una de les grans joies d’aquest Hilton era el seu saló de ball, el més gran de la ciutat sense columnes al seu bell mig. Aquest saló ha acollit incomptables actes institucionals, des de l’esmentat sopar de corresponsals a la Casa Blanca fins al tradicional dinar ofert per la Primera Dama o l’esmorzar nacional d’Oració. A més, durant els anys 60 i 70, el saló va albergar diversos concerts, entre els quals cal destacar els que hi van fer artistes com Jimi Hendrix o conjunts com The Doors.

L'hotel en la cultura popular

• Cinema: La historia de James Brady (1991). Aquesta pel·lícula dramàtica, dirigida per Michael Toshiyuki Uno, repassa la història real de James Brady, el cap de premsa de la Casa Blanca que va ser ferit de gravetat durant l’atemptat de 1981 contra Ronald Reagan. Gravat al mateix indret on van tenir lloc els fets, el film té l’hotel Washington Hilton com un dels seus principals escenaris.
• Literatura: Rawhide Down: The Near Assassination of Ronald Reagan (MacMillan, 2011). El periodista Del Quentin Wilber és l’autor d’aquesta obra de no-ficció que reconstrueix minuciosament, a partir de cent vint-i-cinc entrevistes, l’intent d’assassinat de Ronald Reagan que va tenir lloc el 1981 al Washington Hilton que, involuntàriament, és un dels grans protagonistes d’aquesta història.