Quan hom pensa en la ciutat de Niça i en la seva icònica badia dels Àngels, una de les primeres imatges que li ve al cap és la de l’hotel Le Negresco, convertit en tot un símbol de la ciutat. El que ja no hi ha tanta gent que tingui present és que l’origen del Negresco cal anar a buscar-lo a gairebé dos mil quilòmetres de la Costa d’Atzur. Concretament, a Bucarest, on el 1870 va néixer Alexandru Negrescu, al si d’una família que regentava una modesta fonda als afores de la capital romanesa.
Quan el petit Alexandru va complir tretze anys, la seva família va decidir enviar-lo a estudiar a París. Més enllà de les aules, a la capital francesa hi va descobrir el món de l’hoteleria, començant a treballar en l’àmbit de la restauració. Des d’allí, va fer el salt a alguns dels grans hotels d’Europa i, després d’haver descobert el funcionament de diversos establiments de luxe, des de Montecarlo fins a Londres, Alexandru, que a França havia passat a ser conegut com a Henri Alexandre Negresco, va decidir comprar una parcel·la a Niça per posar en marxa el seu propi hotel.
A tal efecte, l’emprenedor romanès va comptar amb la complicitat de dos dels grans magnats de l’automòbil de l’època, De Dion-Bouton i Alexandre Darracq, que van permetre, amb els seus diners, que el somni de Negrescu esdevingués una realitat.
Així, doncs, el 4 de gener de 1913, va inaugurar, amb tota pompa i amb la presència de fins a set "caps coronats", el nou Hotel Le Negresco, que havia estat dissenyat pel prestigiós arquitecte Édouard-Jean Niermans i que havia comptat amb algunes singulars aportacions realitzades pel mateix Negrescu, entre les quals cal ressenyar la de la seva famosa cúpula rosa que, segons explica la llegenda, estava inspirada en la forma dels pits de la seva amant.
El nou Negresco va viure un primer any excel·lent en què els beneficis no paraven de créixer, però l’esclat de la Primera Guerra Mundial va canviar radicalment la seva història. Amb l’inici del conflicte bèl·lic, l’hotel es va convertir en un hospital militar, una funció que va mantenir durant quatre anys, fins al 1918, quan va acabar la Gran Guerra.
Amb la reobertura de l’establiment com a hotel, però, el Negresco es va trobar amb una pèrdua massiva de la seva luxosa clientela i amb unes grans dificultats burocràtiques per tal de cobrar les indemnitzacions pertinents fruit de l’ús de l’hotel com a hospital durant el període de guerra.
Aquestes circumstàncies adverses van provocar la bancarrota de Negrescu, que va haver de vendre’s l’hotel a una societat belga el 1920, el mateix any en què, arruïnat i afectat per un càncer fatal, es va apagar la seva vida quan tot just havia complert cinquanta anys.
La tragèdia va colpejar de nou el Negresco durant la Segona Guerra Mundial, quan l’hotel va tornar a perdre la luxosa clientela que a poc a poc havia aconseguit recuperar. Després de l’alliberament de Niça, el 1944, l’establiment va servir, durant una temporada, com a seu dels serveis d’espionatges anglesos i nord-americans, com també com a residència per a soldats convalescents de l’exèrcit dels Estats Units.
El vell Negresco va recuperar el seu llustre a partir de 1957, quan va ser adquirit pel promotor immobiliari Jean-Baptiste Mesnage, que en va cedir la gestió a la seva filla Jeanne i al seu marit Paul Augier, que havia participat activament en la Resistència contra el nazisme.
- L’escultura “Nana Jaune”, de Niki de Saint Phalle, al saló Royal del Negresco
- @NegrescoHotel
La gestió de la família Augier, i el desenvolupament que el turisme va viure a partir de la seva adquisició de l’hotel, va contribuir a augmentar el prestigi internacional del Negresco que, a més d’un establiment de luxe, es va convertir en un autèntic museu d’art, amb més de sis mil peces entre les quals podem destacar l’escultura "Nana Jaune" de Niki de Saint Phalle, que decora el seu saló Royal, diversos bustos de la reina Maria Antonieta, o el bust de Salvador Dalí, un dels hostes més fidels de l’hotel, que l’artista Cyril de la Patellière va regalar a l’establiment durant la celebració del seu norantè aniversari, el 2013.
Testimoni del pitjor atemptat de la història de Niça
El 14 de juliol de 2016, mentre Niça celebrava els focs d’artifici que havien de posar fi a la celebració de la festa nacional francesa, el Negresco va viure un dels seus dies més tràgics quan, tot just a les portes del mateix hotel, al passeig dels Anglesos, es va produir un atemptat de l’Estat Islàmic en què un camió va atropellar els espectadors de la vetllada provocant 86 morts i gairebé 500 ferits en el que és el pitjor atemptat de la història de Niça.
- Monument en memòria de les víctimes de l’atemptat del 14 de juliol de 2016, amb el Negresco de fons
- @schweizok2
L'hotel en la cultura popular
-
Cinema: Chacal (1973). D’entre la trentena de pel·lícules que han estat rodades en aquest mític establiment, us presentem Chacal, dirigida per Fred Zinnemann, que narra les peripècies d’un assassí a sou contractat per l’OAS que intenta acabar amb la vida del president francès Charles de Gaulle, acusant-lo de traïció per la seva posició durant la Guerra d’Algèria. D’entre els molts escenaris en què aquest assassí, interpretat per Edward Fox, s’allotja, cal destacar el Negresco de Niça.
-
Literatura: La promesa de l’alba (Angle editorial, 2026). Aquesta novel·la, obra de l’escriptor i diplomàtic francès d’origen rus Romain Kacew, conegut com a Romain Gary, té caràcter autobiogràfic i narra la trajectòria de l’autor i la relació amb la seva mare, que volia convertir-lo en un gran artista. Entre altres períodes, l’obra exposa l’etapa en què l’autor era estudiant d’institut a Niça i la seva mare treballava com a gerent al Negresco.
