Impunitat legislada

«La situació dels drets humans a El Salvador sota el govern de Nayib Bukele és preocupant i un mirall del que pot ser la situació mundial»

20 de novembre de 2026

La situació dels drets humans a El Salvador sota el govern de Nayib Bukele és preocupant i un mirall del que pot ser la situació mundial. Molts dels líders de la ultradreta el miren com a model, altres fan pactes econòmics i el protegeixen. Què és el que realment hi ha al darrere del règim de Bukele?

Aquesta setmana s’ha presentat l’informe titulat La impunitat legislada. Violacions als drets humans sota el Règim d’Excepció a El Salvador, editat el passat mes de setembre. Aquest informe és una iniciativa conjunta de les entitats catalanes Huacal i Somos Memoria i organitzacions salvadorenques de referència com Cristosal, UNIDEHC, MOVIR i la revista digital Factum.

L’informe analitza l’impacte del règim d’excepció, aprovat el 2022 com a resposta a una onada d’homicidis i prorrogat de manera ininterrompuda durant més de quatre anys. Aquesta mesura ha desnaturalitzat una eina constitucional pensada per a emergències temporals i l’ha transformada en un mecanisme permanent de control social i polític.

Bukele controla totes les branques del poder: una Assemblea Legislativa supeditada al seu govern i una justícia en què fa i desfà a plaer, amb la destitució il·legal de magistrats i del fiscal general. El govern salvadorenc ha bastit el que el document defineix com un marc d’"impunitat legislada".

L’informe recull les reformes penals regressives, com ara l’ampliació de la detenció provisional fins a tres anys, eliminació d'audiències prèvies i autorització de judicis massius sense individualitzar responsabilitats penals. A més d’una reforma que permet la presó perpètua per a menors a partir dels 12 anys. 

Segons es recull hi ha una opacitat institucional de totes les dades del Sistema d'Informació Penitenciària, les estadístiques d'homicidis i els expedients sancionadors del personal de presons. Això provoca desinformació total i absoluta de les famílies que tampoc poden tenir cap mena de comunicació i contacte directe amb les persones detingudes.

Sota aquest règim hi ha un setge important a la societat civil. Amb l’aprovació de la Llei d'Agents Estrangers, el 2025, es va imposar un impost del 30% als fons internacionals de les ONG i permet cancel·lar-ne la personalitat jurídica de manera discrecional. 

Un dels capítols més contundents de l'informe recull el seguiment de les morts de persones detingudes entre l'abril de 2022 i el juliol de 2026. La investigació ha verificat en profunditat 433 morts sota custòdia estatal, mentre que 90 casos més continuen en procés de recerca. Les dades desmenteixen el relat oficial que vincula els detinguts exclusivament amb les estructures criminals. El 70,44% de les víctimes van morir sense que l'Estat hagués demostrat cap delicte, acusades genèricament d'agrupació il·lícita. En els casos amb informació suficient sobre el perfil social, el 78,07% no tenia cap vincle amb les pandillas, l’excusa sota què es manté viu el Règim d’excepció. 

L'informe posa també el focus en la persecució contra periodistes independents i contra persones defensores dels drets humans. Les organitzacions impulsores de l’informe fan una crida a la comunitat internacional i a les institucions europees i catalanes per trencar el silenci i exigir rendició de comptes. 

Escull Nació com la teva font preferida de Google