Inesperat, sí, però no imprevisible. La dràstica decisió de l’alcalde Albiol, en plena campanya estatal, d’enterrar per sempre els vestigis del Refugi de la Guerra Civil sota la reforma de la plaça de la Vila de Badalona, esborrant rotundament aquesta memòria de la vista de l’espai públic, ha sigut inesperada, sí: no constava al projecte d’obres. Però no imprevisible. Tant ell com tots els del seu club, fulminen qualsevol pas endavant fet en memòria democràtica així que toquen poder. I això que la procrastinació de la memòria ha deixat molts passos per fer encara.
Els governs de Partit Popular (PP) i Vox arreu de l'Estat despleguen una forta ofensiva legislativa i institucional des de 2023, i han derogat lleis de memòria democràtica, suspès organismes, homenatges, subvencions. I canviat nomenclàtor. Han aprovat les anomenades "lleis de concòrdia" i han posat totes les traves possibles a l’exercici de memòria i reparació. Relators de l’ONU ja van alertar el 2024 que aquestes mesures invisibilitzen les greus violacions dels drets humans comeses durant la dictadura franquista, i en alguns casos el Govern espanyol ho ha portat al Tribunal Constitucional.
El ribot legislatiu ha sigut contundent a Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura, País Valencià i Illes Balears. Desactivació de polítiques de divulgació, tancament de línies de subvenció a entitats memorialistes i aturada de la retirada de símbols franquistes, com el monument de sa Feixina a Palma. Supressió d’Oficines de Víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura, supressió de mapa i rutes de memòria, i retirada del memorial de l’Almudena a Madrid, per citar només quatre pinzellades d’aquesta demolició accelerada.
En el cas de Badalona sota Albiol, com a bon producte de l’experiment d’extrema dreta més exitós de Catalunya que és i que l’ha convertit a ell i ciutat en qüestió d’estat, no ha desaprofitat cap dels seus nou anys al poder municipal, però ha sigut en aquest mandat, amb majoria absoluta del PP, quan ha actuat de forma més agressiva. Malgrat alguns gestos de camuflatge, com el del monument a l'alcalde Xifré o l’homenatge a les treballadores de la Haissa, totes causes populars on ell s’hi ha posat bé per a la foto.
Des del bloqueig als canvis de nomenclàtor malgrat haver-se aprovat al Ple (com el cas de Neus Català en comptes de General Weyler) al recent bloqueig dels accessos al Refugi, el degoteig és incessant. La destitució del director del Museu Joan Francès Farré és una de les alcaldades ultres més flagrants. Per motius ideològics, per més que s’amagui, atès que Francés en només 18 mesos va impulsar i comissariar rellevants exposicions centrades en la memòria democràtica i les lluites socials i obreres del tardofranquisme i la Transició.
Albiol ha mantingut inactiva la Comissió de Memòria Històrica per més que se li hagi reclamat la seva convocatòria, i va rebutjar al Ple, just fa un any, la seva reactivació per investigar el Patronato de Protección a la Mujer que va tenir seu a Badalona, al convent de les adoratrius. Tot el que sigui investigar crims del franquisme queda bloquejat per la seva imposició. Cal recordar que aquesta institució opressora és investigada per una comissió parlamentària.
Durant els seus mandats Albiol també ha denegat espais municipals per a actes memorialístics, i ha vetat la participació de persones expertes a comissions de patrimoni i nomenclàtor. Ara l’agressió sobre El Refugi, que va ser construït durant la Guerra Civil com a infraestructura de defensa per protegir la població civil dels bombardejos de l'aviació feixista sobre la costa catalana, Albiol ha corroborat un cop més el seu clar perfil d’extrema dreta.
La pressió popular contra aquesta mesura posarà en joc excuses, justificacions i canvis de criteri. Badalona no deixarà passar un atemptat com aquest i l'alcalde jugarà les cartes per acabar-se venent com a solucionador. Però cada cop li serveixen menys les disfresses.
