Dirigents del Front Ampli explicaven fa pocs dies a Nació que la clau de la campanya a Catalunya seria anar a buscar els votants clàssics, a sostenir l'interès a les franges on són forts i a fer pocs invents. Resistir la tempesta (clima de dretanització general de la política, crida al vot útil al PSOE i moment àlgid de Gabriel Rufián) confiant en els lleials. El somni de la força liderada per Ada Colau seria repetir el 29-N els resultats de les darreres eleccions estatals (7 escons), però les enquestes apunten cap a una reducció dels suports. I això els obliga a prioritzar esforços territorials i a afinar intuicions. I el mateix passa a la resta del territori espanyol, on se'ls multipliquen les circumscripcions en què lluiten entre obtenir-hi un escó o quedar-se a zero, i on la línia entre els dos escenaris és d'uns pocs milers de vots. Ara, Nació analitza les claus d'aquesta estatègia a través del mapa territorial de la campanya.
A Catalunya, d'entrada, els esforços se centren a la circumscripció de Barcelona, un dels dos principals motors d'escons d'aquesta clonfuència d'esquerres. A les anteriors eleccions van obtenir cinc representants (només superats pels sis de Madrid). En aquesta campanya, el Front Ampli ja va fer un acte de precampanya, amb Colau i el número u madrileny, Emilio Delgado, a la capital catalana. I també preveu fer-hi l'acte central de la campanya estatal aquest dissabte. A més, dels deu actes de campanya oberts a la ciutadania confirmats fins ara per la candidatura, entre el dijous passat i el pròxim diumenge, vuit són a la demarcació barcelonina (l'Hospitalet de Llobregat, Montornès del Vallès, Vic, Badalona, Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona i Sabadell).
A la llista dels mítings previstos els primers 10 dies de campanya també es troben Figueres i Girona, dues ciutats clau de la circumscripció on a les darreres eleccions es va aconseguir un escó. Fonts del Front Ampli, però, assenyalen que Tarragona tindrà un pes especial els pròxims dies: en primer lloc, perquè serà l'única demarcació catalana, més enllà de Barcelona, que comptarà amb Ada Colau de manera presencial durant la campanya, en una trobada ciutadana aquest divendres, i, en segon lloc, perquè la setmana vinent també es preveu organitzar un acte polític del Front Ampli a Reus.
De la mateixa manera, la candidatura no té previst fer cap acte multitudinari a Lleida, com ja va passar a les anteriors eleccions espanyoles. Les perspectives electorals en una circumscripció amb pocs escons i poca implementació de l'espai dels Comuns fa que no consti entre una agenda amb altres prioritats.
Ada a l'Estat, 17 circumscripcions prioritàries
Fora de Catalunya, la mateixa Colau tindrà un circuit que inclourà altres visites als Països Catalans -a Palma, en pre-campanya, i a València, aquest dijous- però que també buscarà consolidar el suport de províncies espanyoles en què es juguen suports clau. La ruta de la candidata, a part de les ciutats esmentades, passarà per Madrid (on va estrenar la campanya, a Vallecas), Móstoles, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Gijón, i les Illes Cànaries. Són ciutats amb un interès de primer ordre per a la coalició d'esquerres i aquestes xinxetes marcades al mapa tenen a veure amb lluites aferrissades per aconseguir mobilitzar el vot a l'esquerra del PSOE.
En concret, des de la candidatura del Front Ampli se subratlla que, si bé es presenten com a marca pròpia o en coalició a les 52 povíncies espanyoles, hi ha 17 circumscripcions que consideren "prioritàries" per aconseguir representació. La llista inclou 15 de les 19 demarcacions on Sumar va aconseguir almenys un escó el 2023 (i entre les que no apareixen hi ha Girona), i hi afegeixen dos punts on ara esperen fer un salt quantitatiu: a Navarra i a Santa Cruz de Tenerife.
Càlculs progressistes contra el vot útil al PSOE
Les anàlisis internes tenen marcades amb subratllador de colors moltes d'aquestes zones perquè apunten que l'últim escó en joc es disputarà entre el Front Ampli i el bloc de PP i Vox. De fet, assenyalen a set punts concrets (Las Palmas, Astúries, Sevilla, Madrid, Castelló, Alacant i Còrdova).
A partir de les xifres del CIS preelectoral, que és l'estadística que més dades mostra per província, s'assenyala que en aquestes circumscripcions es dona un fet curiós: el vot unitari al PSOE pot penalitzar l'anomenat "front progressista", que inclou socialistes i les forces a la seva esquerra. Com el PSOE tindrà més facilitat per obtenir representants a totes les províncies, a diverses demarcacions la irrupció del Front Ampli (o el seu darrer escó) competirà directament amb la dreta i la ultradreta. En aquests casos, el vot útil als socialistes restaria escons al bloc PSOE-Front Ampli el 29-N, asseguren des de la candidatura d'Ada Colau.
Segons un exemple d'aquesta força política, si en una província que reparteix vuit escons el PP obté el 35% dels vots, el PSOE el 31%, Vox un 15%, el Front Ampli un 6% i altres, un 13%, la dreta i la ultradreta aconseguirien cinc escons i les forces progressistes, tres. En canvi, si amb la mateixa quantitat de votants els vots es repartissin d'una altra manera entre la llista de Sánchez i la de Colau (PP, 35%; PSOE, 27%; Vox, 15%; Front Ampli, 10%; altres, 13%) els escons que obtindria la dreta i la ultradreta serien quatre, mentre que el bàndol progressista n'obtindria també quatre. "El vot progressista suma el mateix en els dos escenaris (37%) però en el segon treu un diputat més, i aquest diputat li treus al PP o Vox, no al PSOE. A aquests províncies, votar el Front Ampli no divideix el vot progressita, sinó que fa que compti" i "amplia el bloc", asseguren des de la candidatura.
Per arribar a aquest punt, Colau i la resta de líders fa dies que assenyalen a la necessitat d'arribar al 10% dels vots totals a les urnes. Aquesta frontera "i més enllà" és la principal aspiració del Front Ampli. De moment, les enquestes els deixen per sota, però en alguns models, a prop.


