En quest article s'unifiquen les verificacions de diversos mitjans sobre el cara a cara entre els candidats del PSOE (Pedro Sánchez) i el PP (Alberto Nuñez Feijóo) a les eleccions espanyoles del 29-N. Es tracten temes com l'habitatge, la criminalitat, el cost de la vida, les pensions, l'economia o la corrupció.
Habitatge
- “Vostè ha deixat d'executar el 50% del pressupost d'habitatge” diu Alberto Nuñez Feijóo
- “Molta feina els donarà als verificadors aquesta nit”, respon Pedro Sánchez.
Context: El pressupost del Ministeri de l'Habitatge i Agenda Urbana en 2026 era de 3.594.985 milions d'euros, dels quals ha executat 1.170.357 a setembre del 2026, el 32,6%, segons el document d'execució del pressupost de despeses publicat l'octubre de 2026 per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
D'altra banda, en tota la legislatura ha arribat a nivells d'execució més alts: en 2025 el ministeri va executar el 59,1% de 6.362.843 milions d'euros, encara que en 2024 va executar el 33% de 4.175.692 milions. En 2023, va executar el 50% de 5.038.995 milions.
- “Hem construït durant aquests últims vuit anys un milió d'habitatges” (Pedro Sánchez) - enganyós
Entre el tercer trimestre de 2018 (quan Pedro Sánchez va començar la seva primera legislatura) i l'última dada disponible, el del segon trimestre de 2026 (de juliol de 2018 a juny de 2026), han sortit al mercat 719.602 habitatges. Aquests són les dades ofertes pels butlletins anuals de l'Observatori d'Habitatge i Sòl del Ministeri d'Habitatge fins a 2025 (pàg. 6) i el del segon trimestre de 2026 (pàg. 7).
A més, Sánchez ha dit que, del total d'habitatges construïts en aquests últims vuit anys, "el 13% són habitatges protegits". Dels 719.602 habitatges construïts en aquest període, 631.248 eren de mercat lliure i 88.354 protegides (sota qualsevol mena de protecció), és a dir, el 14% del total.
- “Hem rehabilitat més de mig milió d'habitatges durant aquests últims vuit anys” (Pedro Sánchez) - enganyós
L'objectiu d'aconseguir més de 500.000 habitatges rehabilitats procedeix del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) fixat en 2021 —finançat amb fons europeus i estatals—, la meta dels quals era arribar a les 510.000 actuacions en el segon trimestre de 2026. Però, segons les dades disponibles sobre llicències a rehabilitació, que arriben fins a l'últim trimestre de 2024, sumen 65.389 des del segon trimestre de 2018 (pàg. 38). Les dades més actualitzades que facilita l'Observatori d'Habitatge sobre rehabilitacions corresponen a les ajudes a la rehabilitació en plans estatals i autonòmics. Des del segon trimestre de 2018 al segon trimestre de 2026, s'han aprovat 455.849 ajudes (pàg. 40).
És a dir, la dada que ofereix el candidat socialista mescla objectius previstos, subvencions concedides i obres que encara no han finalitzat.
- “Sap vostè quant suposen els apartaments turístics en el total d'habitatge? L'1%” (Alberto Núñez Feijóo) - enganyós
El percentatge d'habitatges turístics sobre el total d'habitatge a Espanya és de l'1,28%, segons l'última dada de l'estadística experimental de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que situa l'agost de 2024 la màxima taxa des que va començar a analitzar-se en 2020, amb un 1,52%.
Però el problema de l'habitatge té molts matisos locals. En districtes de Màlaga i en localitats de les Balears i Las Palmas el percentatge d'habitatge turístic supera el 20%. Algunes zones de la ciutat de Còrdova superen el 15%, mentre es voreja el 10% a Marbella i Toledo. Al mateix temps, se supera el 5% a la ciutat de Cadis o Madrid, segons les dades més recents, de maig de 2026.
Aquesta estadística creua les dades de les tres plataformes d'allotjament turístic més utilitzades a Espanya amb els Censos de Població i Habitatges, eliminant les possibles duplicitats. Sobre els allotjaments sense llicència o amb una llicència incorrecta, l'INE aclareix que "la seva inclusió o exclusió dependrà d'altres variables extretes com a subtipus i serveis proporcionats".
- “Sap vostè quant ha baixat l'oferta de pisos de lloguer a Barcelona? El 69%. Sap vostè quant han pujat els desnonaments a Barcelona? Tres vegades més que en Madrid” (Alberto Núñez Feijóo) - enganyós
La xifra del 69% menys d'oferta a Barcelona coincideix amb les dades d'anuncis d'Idealista entre 2023 i 2026, que no són necessàriament representatius de la realitat. Un estudi de Fedea xifra el descens d'oferta en un 22,2% des de la regulació. El nombre de contractes signats ha baixat un 17% des que es va aplicar a la ciutat, però en cada any la xifra de nous contractes supera la de finalitzats, d'acord amb l'Institut Català del Sòl.
Pel que fa als desnonaments, no hi ha estadístiques per ciutats, però segons les dades autonòmiques del CGPJ va haver-hi 1.904 llançaments a Catalunya i 1.360 a Madrid en el primer semestre de 2026. Però a Catalunya han baixat més respecte al mateix període de 2025: un 52%, enfront del 3% de Madrid. Respecte a 2024, a Catalunya també han disminuït més (52%) que a Madrid (13%).
- “Sap quants desnonaments van ocórrer durant la seva legislatura? 276.000” (Alberto Núñez Feijóo) - veritable
Segons les dades de llançaments practicats que publica el Consell General del Poder Judicial en les "sèries, efecte de la crisi en els òrgans judicials per TSJ", els llançaments practicats des que Pedro Sánchez és president del Govern (tercer trimestre de 2018) han estat 276.897. Per posar la dada en context, entre 2013 i 2019, el nombre de desnonaments era major que en el període de 2020 a l'actualitat, ja que llavors superava els 53.000 i en el segon període no ha arribat als 42.000. Els desnonaments han baixat més d'un 60% a Espanya respecte a l'última dècada. El nombre de desallotjaments no ha parat de baixar des de 2014, segons les dades del CGPJ. Si en 2015 es van realitzar 67.000 llançaments, en tot l'any 2025 van ser poc més de 24.500. En aquest temps, les execucions relacionades amb el lloguer han substituït a les referents a les hipoteques com a principal causa de desnonament.
- “Són sis de cada 10 euros els que posa l'administració general de l'Estat [del pressupost d'habitatge]” (Pedro Sánchez) - veritable
El Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030 compta amb una inversió total de 7.000 milions d'euros per a cinc anys que es cofinança entre l'Estat, que aporta el 60% (4.200 milions), i les comunitats, que aporten el 40% (2.800 milions).
Si bé és correcte que això significa que sis de cada 10 euros en habitatge provenen de l'administració general de l'Estat a través dels pressupostos generals (article 6 del Reial decret 326/2026, de 22 d'abril, pel qual es regula el Pla estatal d'habitatge 2026-2030), en altres moments del debat el candidat del PSOE va dir que la totalitat de la inversió prevista provenia del govern central.
Verificat ha desmentit anteriorment declaracions de Pedro Sánchez similars que sobrerepresentaven la contribució de l'Estat en aquest Pla.
Cost de la vida
- “Sap vostè que abans l'any 18 amb 100 euros es comprava una bossa d'aliments? Sap quant es necessita ara? 143 euros, un 43% més” (Alberto Núñez Feijóo) - veritable
L'índex del grup de despesa d'aliments i begudes no alcohòliques ha pujat un 42,8% (com a referència, l'IPC general, la "cistella de la compra", ha pujat un 28,6%). Feijóo va afegir que "la llet ha pujat un 53%, els ous un 91%, les patates un 60%, els llegums un 110%". Entre juny de 2018, quan Sánchez va arribar al poder, i octubre de 2026 (última dada disponible d'IPC), la llet ha pujat un 53,1% (encara que la llet desnatada ha pujat menys, un 41,2%), els ous un 91,5%, les patates un 59,6% i els llegums secs un 24,3%.
- “Li donaré la dada del salari mitjà net. Sap vostè que ha perdut poder adquisitiu del 3,8%?” (Alberto Núñez Feijóo)
Context: Alberto Núñez Feijóo no ha especificat la seva font, però la dada aportada coincideix amb l'estimació realitzada per l'Institut Juan de Mariana, un think tank de tendència liberal, que a l'octubre va publicar un informe titulat “El sacrifici fiscal dels contribuents espanyols”, en el qual s'afirma: "Entre 2018 i 2026, la factura d'IRPF i cotitzacions que suporta directament un treballador que percep el salari mitjà ha crescut un 17,6% en termes reals. En el mateix període, el seu salari net ha perdut un 3,8% de poder adquisitiu".
La dada oficial sobre l'evolució dels salaris procedeix de l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial, que publica l'Institut Nacional d'Estadística i que indica que el guany anual mitjà, en termes bruts, ha passat de 24.009 euros en 2018 a 29.540 euros el 2024, un increment nominal del 23%. No obstant això, si es descompta la inflació, aquest salari brut hauria crescut molt menys, entorn del 3%.
També és possible consultar, com a font oficial, l'Agència Tributària, que publica l'anual, de nou en termes bruts, en l'estadística Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries i que permet arribar fins a 2025. Amb aquest indicador, es passa de 19.809 euros en 2018 a 25.830 euros el 2025, la qual cosa suposa un increment nominal del 30,4%, encara que en termes reals, en descomptar la inflació, seria tan sols del 5,9%.
Finalment, l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) també ofereix una estadística de salari mitjà anual real, a preus de 2025, per treballador equivalent a jornada completa, segons la qual a Espanya ha passat de 33.545 euros el 2018 a 35.121 el 2025, la qual cosa suposa un increment del 4,7%. En conjunt, tots aquests indicadors apunten a un creixement petit del salari real a Espanya, però no negatiu, encara que sempre en termes bruts.
- “Espanya és el país amb més pobresa infantil” (Alberto Núñez Feijóo) - veritable
Espanya és el país de la Unió Europea amb un percentatge més elevat de menors de 18 anys en risc de pobresa o exclusió social, segons les dades d'Eurostat de 2025, per davant de Bulgària i Romania. Ascendeix al 33,8%: Un de cada tres menors a Espanya es troba en aquesta situació. La mitjana europea se situa en el 24,3%.
Pensions
- “Quan han governat han congelat les pensions al 0,25%” (Pedro Sánchez) - veritable
Sánchez li ha etzibat a Feijóo que quan el PP ha governat “han congelat les pensions al 0,25%”. És cert. El 2013, una reforma de l'Executiu del Partit Popular de Mariano Rajoy va deslligar les pensions de l'IPC, va aprovar la denominada Llei reguladora del factor de sostenibilitat, que fixava una pujada mínima del 0,25% i una màxima de l'IPC més 0,5%. Després d'aquesta reforma, el decret amb l'actualització per a 2014 va fixar una pujada de les pensions del 0,25%, el mateix que el 2015, 2016, 2017 i 2018. També en 2011, el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va congelar les pensions per primera vegada des de la llei de 1985.
- “Per què diu el seu portaveu que està a punt de petar el sistema de pensions?”, pregunta Sánchez.
- “Però si ho ha dit el vicepresident Cos, en Onda Cero amb Rafa Latorre, el tinc gravat” li respon Feijóo. (Alberto Núñez Feijóo) - fals
Què va dir el vicepresident Carlos Cuerpo a Onda Cero sobre la sostenibilitat de les pensions? "Cal ser prudent i responsable amb el tipus de missatge alarmista que es diu. La sostenibilitat de les pensions està garantida i la sostenibilitat del nostre deute públic, també. I qui vulgui dir que no, haurà de demostrar-ho i anar en contra del que diuen els mercats financers, les agències de ràting i qualsevol analista".
Cuerpo va reconèixer que "tindrem un increment de la despesa en pensions en les pròximes dècades, entre altres coses, perquè haurem d'absorbir la jubilació de la generació del baby boom" i va parlar de posar reformes en marxa, però no va dir que el sistema vagi a petar. "Dir que creixerà la despesa no és a dir que el sistema no sigui sostenible”.
- “Jo, com a president del govern, he pujat al pensionista, de 2018 a 2026, 6.000 euros la pensió a l'any” (Pedro Sánchez) - fals
També ha dit Pedro Sánchez que de 2018 a 2026, els anys del seu mandat, ha pujat "6.000 euros la pensió a l'any". És fals que la pujada sigui de 6.000 euros cada any. El que ha pujat 6.000 euros són les pensions contributives anuals al llarg del període de 2018 a 2026, en concret, 6.145 euros.
Sánchez no ha precisat tampoc a quina pensió es refereix. Recorrem a l'estadística de l'Institut Nacional de la Seguretat Social i ens fixem en les dades de les pensions contributives, que inclouen les de jubilació. A Espanya, segons dades d'octubre es perceben més de 10,5 milions de pensions contributives. Prenem la pensió mitjana de juny de 2018, quan Sánchez va arribar al Govern, multiplicada per 14 pagues, la qual cosa resulta una pensió anual de 13.120,66. Realitzem el mateix càlcul el 2026 amb la pensió d'octubre, última dada disponible: 19.265,96 euros a l'any. La diferència entre aquests 7 anys és de 6.145,3 euros.
Criminalitat
- “Vostè ha excarcerat a 1.400 violadors i gent que ha comès abusos sexuals” (Alberto Núñez Feijóo) - fals
Feijóo ha acusat Sánchez d'excarcerar “a 1.400 violadors i gents que han comès abusos sexuals pel seu disbarat de la llei del sí que és sí”. És fals. Segons l'última dada disponible del Consell General del Poder Judicial, a la fi de 2023 els tribunals havien acordat almenys 1.233 reduccions de pena, no excarceracions, en aplicació de la Llei orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual. Aquestes resolucions han suposat almenys 126 excarceracions (116 acordades per Audiències Provincials i 10 per Tribunals Superiors de Justícia).
- “La inseguretat del nostre país s'ha incrementat de manera exponencial Infraccions penals, un 18% més. Homicidis i assassinats, un 26% més. Baralles amb lesions, el doble. Agressions sexuals amb penetració, el triple, 15 al dia” (Alberto Núñez Feijóo) - enganyós
Des de 2010, la taxa de criminalitat a penes ha variat. El nombre de crims que es cometen per cada 1.000 habitants ha passat de 49 el 2005 a 50 el 2025, segons l'INE. Des que governa Pedro Sánchez, en 2018, la taxa de criminalitat s'ha incrementat un 9,87%: els delictes han pujat des dels 45,6 per cada mil habitants fins als 50,1 de 2025. No obstant això, gran part d'aquest increment es deu a l'augment dels ciberdelictes en els últims anys. Des de fa vuit anys la criminalitat convencional ha baixat: es cometien 42,7 delictes per mil habitants i ara són 40,5, segons l'últim balanç d'Interior. En canvi, el ciberdelicte ha passat de 2,9 delictes a 10 delictes per mil habitants. Els delictes contra la llibertat sexual han crescut un 4% respecte a 2025 i els crims contra el patrimoni, com a robatoris i furts, han descendit un 3,6%.
El candidat del PP ha dit que les infraccions penals han crescut un 18%, sense especificar el període de temps al qual es refereix. Hem comprovat que aquesta xifra coincideix amb el total d'infraccions recollides en els Balanços de Criminalitat del Ministeri de l'Interior. En l'últim balanç, de juny de 2026, es van registrar 1.217.476 infraccions penals, un 18,7% més que el juny de 2018 (1.025.713).
Les agressions sexuals amb penetració s'han duplicat des de 2018, no s'han triplicat des que governa Sánchez. L'Informe de Delictes contra la Llibertat Sexual recull 2.744 casos en 2018 i, l'última dada, de 2025, és de 5.370. Aquest mateix informe adverteix que “aquesta evolució ha d'interpretar-se tenint en compte la millora en els sistemes de registre i una major visibilització i denúncia d'aquesta mena de conductes”.
Des de 2018, la taxa d'homicidis (per cada 1.000 habitants) s'ha incrementat un 24,19% en passar del 0,62 al 0,77 en 2025. Les últimes dades del balanç de criminalitat apunten a 227 homicidis dolosos/assassinats consumats en 2018 i 362 en 2025 (un augment del 59,47%).
Economia i fiscalitat
- “Som el tercer país de la Unió Europea que més ha pujat la pressió fiscal” (Alberto Núñez Feijóo) - veritable
Segons les dades d'Eurostat, la pressió fiscal a Espanya representa el 38,1% del PIB i ha estat el tercer país de la Unió Europea en el qual més ha augmentat la pressió fiscal. De 2024 a 2025, la ràtio imposats/PIB va augmentar en 19 països de la UE, així com a Suïssa, i els majors increments es van registrar a Alemanya (del 40,3% en 2024 al 41,4% en 2025), Malta (del 29,3% en 2024 al 30,3% en 2025), Espanya (del 37,2% en 2024 al 38,1% en 2025) i França (del 45,1% en 2024 al 46,0% en 2025).
Malgrat l'increment, Espanya està per sota de la mitjana de la UE en pressió fiscal, que es troba al 40,7%.
- “La Comissió Europea ha dit que Espanya serà la gran economia europea que més creixi l'any 2026” (Pedro Sánchez) - veritable
Segons les previsions de la Comissió Europea, publicades aquest dimarts, l'economia espanyola creixerà aquest 2026 un 2,6%. És la primera entre les grans economies, ja que la de Països Baixos creixerà un 1,8%, Alemanya, un 1,3%, Itàlia, un 1%, i França, només ho farà un 0,4%.
No obstant això, aquest 2026 vuit països de la UE creixeran més que Espanya. Són: Bulgària (2,7%), Xipre (3,4%), Lituània (2,7%), Malta (3,9%), Eslovènia (3,9%), Dinamarca (4,5%), Polònia (3,5%) i Suècia (2,8%).
Les previsions de la Comissió Europea també apunten al fet que en 2027 Espanya tornarà a ser el país dels grans de la UE que més creixerà, amb un increment del PIB del 2,1%, enfront d'Alemanya (1%), França (0,6%), Itàlia (0,7%) i Països Baixos (1,5%).
- “Vostè ha apujat 100 vegades els impostos” (Alberto Núñez Feijóo)
Context: El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va enlletgir a Sánchez que el seu Govern hagi “apujat 100 vegades els impostos”. Aquesta xifra, procedeix d'aquesta anàlisi de l'Institut Juan de Mariana –un think tank que es defineix com a liberal i que va premiar a Javier Milei l'any passat. Aquest informe comptabilitza tant les pujades d'impostos com les de cotitzacions socials.
En declaracions a Newtral.es, Rubén Gimeno, secretari tècnic del Consell General d'Economistes d'Espanya (REAF), explicava en 2025, arran d'una declaració similar de Feijóo, que “encara que les cotitzacions socials no són pròpiament imposats, funcionen com a tal”, per la qual cosa no veu “incongruències” en l'estudi. Això sí, l'expert fa un apunt sobre una de les conclusions de l'informe: “Parla de pujades i no és correcte que aquestes suposin sempre més recaptació”.
- “Ens hem proposat, com a més ja hem assumit, el blindatge de la inversió en manteniment i en seguretat de l'alta velocitat per 19.000 milions d'euros durant els pròxims sis anys” (Pedro Sánchez) - fals
El PSOE ha proposat en el seu programa electoral (pàgina 14) per a les eleccions generals del 29 de novembre blindar una inversió d'uns 19.000 milions d'euros entre 2026 i 2030 per al “manteniment i la fiabilitat de tota la xarxa ferroviària”. Però aquesta inversió, segons el programa del PSOE, no es refereix a l'Alta Velocitat, sinó a tota la xarxa ferroviària.
Aquesta xifra és molt superior a la compromesa al febrer pel Govern, que va anunciar un acord amb els sindicats que incloïa una inversió de manteniment a Adif de 5.266 milions d'euros i de 2.887 milions en Adif Alta Velocitat entre 2026 i 2030.
Corrupció
- “Està vostè imputat per finançament irregular en dos sumaris” (Alberto Núñez Feijóo) - fals
Feijóo ha assegurat que Sánchez està "imputat per finançament irregular en dos sumaris", però no és veritat. Com tampoc que el PSOE ho estigui com a persona jurídica per aquest mateix delicte. El jutge que investiga el cas Leire Díez en l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va compartir el criteri mostrat per la Fiscalia Anticorrupció i va considerar prematur imputar al PSOE. I encara que diverses causes judicials afecten persones de l'entorn familiar, polític o institucional del president del Govern, cap imputació formal ha recaigut sobre ell.
L'article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per a lluitar contra la desinformació sobre les eleccions generals del 29 de novembre.





