Caladors

«Esquerra o dreta, català o espanyol: hi ha fronteres que de vegades es difuminen, per a alarma o satisfacció d’aquells pescadors que tiren la canya en qualsevol calador»

19 de novembre de 2026

En aquell ja llunyà mes d’octubre, Aliança Catalana va anunciar que no es presentaria a les eleccions a les Corts espanyoles. Hi va haver interpretacions per a tots els gustos: que si feblesa, que si oportunitat, que si fortalesa. Si confiem amb el baròmetre del CEO, una bona part dels vots d’AC podrien tornar als dominis de Puigdemont o d’Abascal. Les dades indiquen que Orriols hauria captat el 20% dels votants de Junts i el 23% dels de Vox.

Lee aquí el artículo de Jonathan Martínez en castellano.

No és estrany que en les eleccions intervingui la màgia del vot dual. El diari Ara, després d’entrevistar vuit votants, resumia el fenomen amb un titular ben eloqüent: "A les eleccions espanyoles votaré Vox i a les catalanes, Aliança". La mateixa Orriols explicava a Ràdio 4 que no hi ha cap contradicció en el vot ambidextre. La Sexta, anant un pas més enllà, analitzava l’estratègia de Vox per seduir els votants d’AC. «Defenso la identitat catalana", deia Abascal a La Vanguardia, enmig de les picades d’ullet als votants orriolistes.

Fa uns dies, a Girona, Vox va pronunciar un discurs deliberadament postprocessista: en la mesura que l’independentisme ha deixat d’acaparar l’agenda política catalana, el nostre enemic comú ja no és l’Estat, sinó el veí Mohammed. La manera més segura de guanyar les batalles és triar adversaris cada vegada més petits. Uns dies després, Abascal va insistir en la mateixa idea a Cornellà, però aquesta vegada va apel·lar als votants del PSOE i als "que van votar el separatisme". Tots contra l’immigrant. Aquí Vox repeteix la tornada de la prioritat nacional, però no acaba de quedar clar a quina nació es refereix.

La pesca esportiva en caladors aliens no és una disciplina exclusiva de l’extrema dreta. Gabriel Rufián, abanderat d’una aliança heterodoxa amb Podem, reclama el vot dels electors de Junts. La hipòtesi és que el grup de Míriam Nogueras s’ha acostat massa al PP i a Vox al Congrés. Nogueras, per la seva banda, demana la confiança dels votants d’ERC. A qui se li acut ajuntar-se amb aquells que van vetar el traspàs de les competències en matèria migratòria?

Plouen els trets creuats. Salvador Illa vol els vots d’ERC, Podem i el Front Ampli. Daniel Sirera vol els de Junts i el PSC. Alguns diran que vivim en temps de política líquida i d’identitats sense contorns, però la qüestió ve de lluny. Recordaran aquells temps en què Inés Arrimadas va arribar a ser la candidata més votada de Catalunya. Avui Ciutadans és una relíquia del passat, mentre que el PSC encapçala les enquestes i guanya les eleccions. Esquerra o dreta, català o espanyol: hi ha fronteres que de vegades es difuminen, per a alarma o satisfacció d’aquells pescadors que tiren la canya en qualsevol calador.

Escull Nació com la teva font preferida de Google