L'informe de Reuters sobre els mitjans fa anys que constata que la política (com la resta de les anomenades hard news) perd seguidors als mitjans convencionals. Però aquesta realitat, de ser del tot certa fins i tot en un context de campanya electoral i de màxima polarització, conviu amb una altra: prolifera l'humor polític i la política cada cop té més presència a les xarxes i a través de creadors diversos. A Catalunya, fa anys que el Polònia de TV3 lidera el prime time dels dijous i, tant al nostre país com a l'Estat, triomfen humoristes que aborden també (o sobretot) temes d'actualitat dura. Des de Joel Díaz a Marc Sarrats passant per Oye Sherman, i a Espanya un dels noms de la setmana ha estat David Broncano per la seva entrevista de dilluns a Santiago Abascal. Ell a l'esquerra i Pablo Motos a la dreta -el dia de la vaga va entrevistar Alberto Núñez Feijóo- són també noms del 29-N.
Un dels humoristes més polítics i més seguits a l'esquerra, sobretot entre la generació millenial, és Facu Díaz. Va néixer a l'Uruguai fa 33 anys, però es va criar a Blanes (la Selva) i en fa més de deu que viu a Madrid. Ara, en campanya, ha tornat el seu pòdcast dominical Quieto todo el mundo que fa amb Miguel Maldonado i prepara noves gires. Està acostumat a vendre totes les entrades i fa un any tots dos van omplir el Fòrum dos cops en una tarda amb milers de persones. Amb raó diu, en conversa amb Nació al barri de Pirámides de Madrid, que ja no es troba "tan sol" com quan va començar en la comèdia política i fins i tot va haver de declarar a l'Audiència Nacional quan, des de La Tuerka, un espai que animaven Pablo Iglesias i l'entorn de Podem, va fer humor amb ETA.
Vox no ho peta per Broncano
Admet que, tal vegada, l'humor i les tertúlies no són el millor perquè la gent s'informi de política i es formi una opinió, però en tot cas això li incrementa la "sensació de responsabilitat" per evitar "relliscades" com les que veu cada dia d'alguns opinaires. En tot cas no és dels que s'apunta a la crítica fàcil a Broncano, que va disculpar-se per haver acceptat les condicions d'Abascal i no haver estat a l'altura: "Sembla que tothom vol un nom a qui culpar, i segur que ell no és el culpable que Vox estigui en el 20% dels vots". Si de cas, diu, això té a veure amb com les televisions sobretot han "validat el seu ideari amb temes com les ocupacions o la immigració, que són la seva agenda".
Ell no compra el pessimisme polític i no creu que Espanya "s'hagi tornat fatxa". Pensa que, si de cas, el vot a la dreta més extrema és, com a altres països, una reacció "momentània i desesperada". "A Argentina [país que coneix bé i on els seus espectacles han triomfat] han votat Milei a veure què passa, no com un gir necessàriament ideològic", diu. I afegeix que si el PP i Vox comencessin realment a deportar immigrants o fer altres "barbaritats" molta gent que els ha votat sense massa consciència "entraria en pànic".
La trampa del país fatxa
Facu Díaz havia militat a Esquerra Unida i no amaga la seva simpatia pel Front Ampli. Va tenir bona relació amb Iglesias, però la distància ha anat a més: "Quan els criticaves ho entomaven bé, ara salten a la primera". L'esquerra, sovint, va justa de sentit de l'humor. En aquesta campanya del 29-N els progressistes semblen, amb l'excepció del mateix Pedro Sánchez, a la defensiva. "Creure's que el país ha girat molt a la dreta fa caure en aquesta trampa i també hi té a veure que la dreta ha abraçat la violència verbal de dir 'fill de puta' a Sánchez o 'Óscar Muerte' a Puente i que a sobre es presentin com a demonitzats". Tot plegat fa que es cregui poc les enquestes que ho presenten com a guanyat per la dreta: "Ara el vot ocult és d'esquerres, costa defensar Sánchez en un entorn familiar", afirma el còmic.
Ell és crític amb el PSOE ("quan la protesta per l'habitatge els ha assenyalat han vist una finestra d'oportunitat electoral perquè tenen molta gent d'esquerres segrestada"), però també lamenta els lideratges i les actituds de l'esquerra alternativa, més enllà de l'epíleg de Podem. Considera que el Front Ampli pagarà la "inacció" i l'actitud "irresponsable" de Yolanda Díaz, centrada en la gestió ministerial, com a líder política i que figures com Gabriel Rufián tampoc han acabat de concretar. "És una personalitat poderosa que ho ha tingut més fàcil que Sumar perquè ell no governa, però que ha acabat sobreestimant la seva capacitat d'aglutinar i ara ho passa malament a Madrid", analitza. Creu que al líder d'ERC a Madrid li ha passat per unir a l'esquerra com a Broncano a l'hora de fer entrevistes polítiques.
El desordre de l'esquerra madrilenya
Madrid apareix com un dels forats negres de l'esquerra i un bastió de la dreta que han de compensar el País Basc o Catalunya. Facu Díaz tampoc creu que la capital sigui tan de dretes com expliquen els resultats electorals. "El problema és que l'esquerra no s'ha sabut ordenar, perquè quan ho ha fet se n'ha sortit", afirma i assenyala la resposta i el seguiment que van tenir la vaga de dimecres o les protestes de mestres i metges. L'error també és regalar a la dreta els governs autonòmics i centrar-se en la batalla de la Moncloa oblidant qui gestiona "les polítiques socials".
Un dels personatges més recurrents als seus shows és Isabel Díaz Ayuso, a qui el seu públic sol insultar sense manies. "Si no governa Sánchez tindrà problemes perquè el que li ha funcionat és jugar a fer d'antagonista amb discursos poc elaborats". Uns discursos que ell no vincula a cap batalla cultural perquè, de fet, hi creu poc: "Aquest concepte és un invent de la dreta perquè sembli que ells són els alternatius i presentar com un gegant a abatre els drets humans o altres causes que, barbaritat rere barbaritat, presenten com a sistèmica i woke alhora", rebat.
"Conversa sana" amb el procés
Facu Díaz també és un català a Madrid i va viure els moments més tensos del procés. Ell, però, ho va fer en un entorn, el seu, que simpatitzava amb el dret a decidir. "Sempre vaig poder participar d'una conversa sana i amb amics que ho vivien també amb un punt d'emoció. I cal admetre que Podem va fer una aposta per defensar el dret a decidir i ho va pagar a les urnes i que hi va haver gent aquí que es va manifestar a favor i els nazis els van pegar. Potser no cal donar les gràcies, però sí tenir-ho present". Prenguem-ne nota, sí, que, per sort per a la convivència democràtica, no tot Madrid és Ayuso,Vox i Noviembre nacional.
