Era l'acte de presentació del programa electoral del PSOE a Alcorcón, municipi treballador del cinturó sud de Madrid d'immigració andalusa, manxega i extremenya dels 60 i 70 que governa l'esquerra i on el PP hi ha guanyat suports. Però, com passa darrerament als seus mítings, els compromisos en política social de Pedro Sánchez han incorporat també un homenatge a ell i a la seva dona, Begoña Gómez. Ell, però, ha posat l'accent en una contundent crida a mobilitzar el vot: si el 75% del cens vota, ha dit, està garantida la majoria progressista.
Les idees socialdemòcrates que defensen els socialistes al seu programa electoral per seguir quatre anys més a la Moncloa han conviscut amb un reclam fort: el 29-N no hi ha una "alternativa" al PSOE, només hi ha "involució". Crua i nua. El candidat del PSOE ha donat la benvinguda als assistents amb la seguretat de jugar a casa, micro en ma i enarborant una bandera espanyola: “És la nostra, la de la Constitució, la de la democràcia, la dels drets, de la igualtat, la de les dones, la de la diversitat territorial, la dels nostres avis, pares i mares que van lluitar per la democràcia, la de la força de la gent", s'ha esgargamellat l'encara cap de l'executiu. Cap referència en tot l'acte, això sí, a la plurinacionalitat, el plurilingüisme o assumptes com l'amnistia o el finançament, que han marcat bona part de la legislatura.
Afirma complir amb els compromisos
Del programa n'ha destacat els compromisos socials, amb especial incidència en l'habitatge. Una gran videopantalla els anava destacant després que, contra el que diuen els seus socis, Sánchez hagi recordat que el seu govern és dels de "compromís adquirit, compromís complert".
El programa, coordinat per Cristina Narbona, s'ha presentat com ampli, però la llista de Sánchez ha estat curta i efectista. Blindar a la Constitució la revalorització de les pensions; permisos parentals retribuïts de 4 setmanes per la cura de fills menors de 8 anys; "unions d'amistat" pels que no són parella però es cuiden l'un a l'altre i han de tenir drets com passa a Catalunya o a Navarra; més protecció per als autònoms; i pujada d'impostos a fons inversió i grans tenidors.
Confiança en la victòria
Sánchez es veu guanyador de les eleccions. I si la cosa va de xifres i el Front Ampli diu que necessita el 10% dels vots perquè molts dels seus potencials diputats no es perdin i contribuir a la majoria progressista, Sánchez sosté que cal un 75% de participació el dia 29. Amb això, ha dit, s'aconseguiran els 176 escons progressistes. Serà una "mobilització històrica" que servirà, segons ell, per reduir la bretxa salarial entre homes i dones, que el 20% ingressos del país vingui de la indústria, i arribar al 6% habitatge públic. I perquè "les solucions i la bona educació" guanyin a l'"insult" i la "mala educació".
I com s'arriba al 75% i se'l du majoritàriament a la banda de l'esquerra? Doncs amb promeses socials, amb l'oferta de repartir la riquesa i amb una incorporació d'electorat transversal. El líder del PSOE s'ha referit a "la gent moderada i constitucionalista" que té clar què vol entre "Carlos Cuerpo o Santiago Abascal de vicepresident".
L'aval de la sèrie històrica
Els números avalen la seva idea. Dos cops la dreta, aleshores el PP en solitari, ha aconseguit majoria absoluta: el 2000 amb José María Aznar i el 2011 amb Mariano Rajoy. En el primer cas 68'2% de participació i en el segon 68'9%. La majoria més gran del PSOE, la de 1982 de Felipe González, 79’97% d'assistència a les urnes. Aquest cop el vell expresident hi anirà també, però per votar en blanc. El CIS que es va publicar dijous, amb 45.000 enquestes, afirma que el 83% dels enquestats votarà "amb total seguretat". Fa tres anys aquesta xifra era, a l'ens demoscòpic estatal, del 77,7%, però va acabar personant-se al col·legi electoral per exercir el seu dret el 70%.
Mobilitzar-se pel bé comú, ha dit el cap de l'executiu. Després de les crítiques a Isabel Díaz Ayuso i a Alberto Núñez Feijóo, a qui ha instat a acatar el veredicte de les urnes, ha indicat que no cal "ser dona o pensionista" per mobilitzar-se per aquests col·lectius.
