"En aquest sentit, em sembla que s'hauria de plantejar seriosament la possibilitat de llençar un candidat com l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo. Cuerpo no és membre del partit, i, per això, la fortor que ve de l'interior de l'organització no l'afecta tant com a altres potencials candidats. I té a més altres grans avantatges". Qui així s'expressava el passat setembre en un article d'opinió a El País era el politòleg Ignacio Sánchez Cuenca, una de les veus de l'opinió més influents en entorns del PSOE. Ho escrivia en un context de fort impacte dels escàndols de corrupció i recordava que al número dos del govern, nascut a Badajoz fa 46 anys i criat a Suïssa, on els seus pares feien de professors, l'avalaven les bones xifres macroeconòmiques.
El ministre d'Economia i vicepresident primer no ha estat finalment candidat i el relleu de Sánchez tampoc s'ha posat mai seriosament damunt la taula, més encara amb la convocatòria precipitada de les eleccions del 29-N. Però és un dels noms de la setmana i es consolida com a pes pesant, també polític, dins l'executiu. Cuerpo ha assumit les més que mai delicades competències del ministeri de Transports després de la renúncia d'Óscar Puente, rostit per dues grans tragèdies ferroviàries en un any, i té una incidència creixent per davant del també ministre Félix Bolaños, de perfil més estrictament polític.
Puente, que amb Salvador Illa copava les travesses per si Sánchez fracassa el 29-N, ja no serà el successor i explica que la seva carrera política s'ha acabat. Però ja ningú s'atreveix a descartar el vicepresident per a res i en aquesta campanya serà un dels protagonistes. La va començar fent fúting amb Sánchez en un vídeo on es recomanaven quatre anys més de govern, però ara, amb Puente i José Luis Rodríguez Zapatero en fora de joc per motius diferents, el PSOE el reclamarà molt.
¡A por cuatro más! pic.twitter.com/OGoGn8sZp2
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 25, 2026
Si s'hi troba bé, no té mai un no
Entre altres coses perquè els que el coneixen bé en destaquen, a més de la seva solvència i capacitat d'agradar, la seva ambició. "Quan arriba a un lloc i s'hi troba bé, i amb la primera línia política li passa, ja no diu no a res". Això, és evident, ho van detectar també els dirigents de Junts quan, després de la caiguda de Zapatero, va demanar a Sánchez que plegués i posés un altre president. Van fer circular el nom de Cuerpo, un nom que els agrada perquè, al govern, ha exercit de contrapès a l'esquerranisme dels ministres de Sumar i, com la seva mentora i predecessora Nadia Calviño, ara presidenta del Banc Europeu d'Inversions, ha discutit algunes mesures expansives o de millora dels drets laborals.
El nou responsable de Transports és economista i alt funcionari de carrera. Forma part del cos superior de tècnics comercials i economistes de l'Estat, una elit de la que també n'han sortit la mateixa Calviño, Luis de Guindos o Pedro Solbes i que condiciona extraordinàriament les decisions econòmiques de qualsevol govern. Cuerpo va ocupar diversos càrrecs a l'administració i al Tresor i també a institucions europees representant Espanya en diversos fòrums.
"Naturalment d'esquerres"
Es presenta com a socialdemòcrata i "naturalment d'esquerres", però el que li aporta a Sánchez, molt ubicat en la confrontació amb la dreta en la darrera legislatura, és un perfil més centrista, ancorat en la gestió i que ha evitat les polèmiques. Les bones dades econòmiques no arriben a la butxaca dels ciutadans, castigats pel preu de l'habitatge o la cistella de la compra, però l'atur està en mínims i Espanya és un dels països que més creix de la zona euro. Cuerpo és, tant al CIS com en enquestes independents, clarament el més ben valorat del govern i aprova clarament per damunt de Sánchez i la resta. Alguns sondejos el presenten a ell, al líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, i a la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, del PP, com els més creïbles.
Cuerpo, que a més d'anglès i francès parla japonès, agrada més a la patronal que als sindicats. No perquè hagi complagut als uns o castigat als altres. Les centrals de treballadors saben que al Consell de Ministres ell és l'antagonista de l'altra vicepresidenta, Yolanda Díaz, exlíder de Sumar i ja descatalogada però amb qui han teixit grans complicitats. Dirigents sindicals veuen en ell "la cara d'una penetració molt gran del món de l'empresa i els mercats en la política" a l'hora de prendre mesures estructurals o regulatòries.
El "mal menor" de la patronal
I els empresaris, que esperen l'arribada del PP com aigua de maig, veuen en Cuerpo "un mal menor", més encara quan recorden la seva mala relació amb la seva predecessora a la vicepresidència, María Jesús Montero, ara a Andalusia però al capdavant de la campanya de Sánchez. Fonts vinculades a la CEOE desconfien del seu creixent perfil polític i opinen que el president espanyol l'usa per "compensar" el seu perfil. Si fa o no fa el que també ha fet quan ha triat la ministra de Defensa, la jutgessa Margarita Robles, com a número dos de la llista de Madrid.
Cuerpo té un equip molt tècnic al ministeri i el seu encàrrec a Transports és transmetre certeses, seguretat i perfil gestor. De moment, ha fet que el consell d'administració d'Adif, la gestora de la infraestructura ferroviària que depèn del ministeri, incrementi la inversió un 50% els pròxims anys per renovar les vies arribant als 19.000 milions. A Puente, que va lamentar haver de mantenir la infraestructura amb els pressupostos prorrogats des de 2023, no el van deixar.
El primer gran debat per davant dels ministres candidats
El vicepresident de Sánchez no va a llistes, però les circumstàncies fruit de l'accident d'Urda i un cert retorn de la idea de la pugna pel vot centrista tot i el context de polarització que fortifica els blocs ideològics l'han fet protagonista. En uns dies se celebra el primer gran debat. Serà a la Sexta i se centrarà en l'economia i l'habitatge com a temes estrella. Hi haurà el ministre Pablo Bustinduy pel Front Ampli, el diputat José M. Figaredo per Vox i el gurú ecoòmic del PP Juan Bravo. Al PSOE el representarà Cuerpo tot i la seva condició d'independent i que no es presenta a les eleccions. No ho faran Arcadi España (ministre d'Hisenda i número dos per València), Jordi Hereu (ministre d'Indústria i número u per Barcelona) o Isabel Rodríguez (ministra d'Habitatge i cap de llista per Ciudad Real). Seguiu-lo també l'endemà del 29-N perquè tal vegada començarà a ser candidat a alguna cosa.
