Com es munta una vaga general? Què o qui en garanteix l'èxit? Com es mesura? Qui el capitalitza? Són preguntes que suren a l'ambient de les entitats socials, sindicals i polítiques implicades en l'aturada general estatal per l'habitatge i l'encariment de la vida de l'11 de novembre. La convocatòria, precipitada arran del desnonament a Madrid de la Maricarmen, que va morir pocs dies després, va cristal·litzar a les portes d'una campanya del 29-N que podria acabar amb la dreta i l'extrema dreta a la Moncloa. Els sindicats han estat criticats per la dreta per promoure una "vaga política" per socórrer l'esquerra, però recorden, i és difícil rebatre'ls-ho, el seu rol sociopolític encara que l'hagin arraconat durant dècades, i que el binomi PP-Vox ha estat -en comandita amb Junts- en contra d'apujar el salari mínim o de reduir la jornada laboral, entre altres.
El bloc vaguista és plural i entre els que més han empès, el moviment per l'habitatge, hi té molt de pes l'esquerra alternativa que impugna l'estatu quo del que formen part els sindicats majoritaris que es van fer forts a la Transició, que han protagonitzat grans acords i que miren d'amorosir l'economia de mercat. I això provoca que, de la mateixa manera que el moviment és crític amb el govern espanyol, mirin també de reüll a CCOO i UGT, els dos grans sindicats estatals. És el que desprèn l'assemblea de vaga del barri de Retiro Sur, que dijous es reunia per quart cop de forma plenària i on, malgrat tot i després de confrontar posicions, acaba imposant-ne la necessitat d'anar a la una i manifestar-se de forma unitària.
El districte de la Maricarmen
Els activistes es troben al vespre al Centre Social Seco, un espai que el moviment veïnal va recuperar i l'ajuntament va cedir-los per fer-hi activitats i que ara vol que abandonin per convertir-lo en equipaments. El Centre és al sud del districte del Retiro, al costat de Méndez Álvaro i a tocar de Puente de Vallecas dins l'anell de l'M-30. Un barri de classe mitjana, ple de construccions relativament noves amb piscina i jardí a l'interior d'illa ("urbanitzacions" en diuen els madrilenys) i que, en tant que cèntric, ha vist enfilar-se els preus de l'habitatge. No hi ha pobresa, però sí molt pis turístic i moltes Maricarmen. Com ella, que vivia al nord del districte, molts treballadors i professionals liberals comencen a tenir problemes amb l'habitatge i a patir per arribar a final de mes.
- Comitè de barri de Retiro reunits en assemblea per la vaga de l'11-N
- F.C.M.
El Jaime Frontán, enginyer de professió, ha arribat al Centre Social una estona abans de l'assemblea. Amb altres companys fa pancartes que penjaran pel barri, als vespres encartella i cada dia s'organitza per repartir propaganda als veïns i a les botigues per aconseguir que tanquin dimecres i donin suport a la vaga. És un madrileny de sempre que vivia més al centre, però que arribar al barri en comprar-hi un pis. Després d'una mala experiència a Podem ha trobat en el moviment de l'habitatge un espai de militància amb un to "que és constructiu, amb companys formats i que no és ni naïf ni sectari".
Arrossegar-los a la vaga 14 anys després
Explica que cal exigència total amb Sánchez, però també són conscients de l'alternativa, "una dreta de qui no se'n pot esperar res" i blasma les polítiques neoliberals d'Isabel Díaz Ayuso. Abans de començar l'assemblea explica que el cas de la Maricarmen va ser "un punt d'inflexió" i que la gran manifestació del dia del seu desnonament davant l'àtic que la presidenta va fer comprar com a residència oficial va acabar d'animar-los per pressionar per la vaga. Va ser una de les causes, sumada a les mobilitzacions dels treballadors de la sanitat o l'educació, que van portar els grans sindicats estatals a cedir i protagonitzar una aturada total 14 anys després que ho fessin contra la reforma laboral del PP.
Frontán espera que els grans sindicats es comprometin més als centres de treball i que ajudin a assegurar un bon seguiment que atorgui l'etiqueta d'"èxit". Hi ha poc dubte de l'impacte a la política i al carrer. Quan comença l'assemblea, d'una trentena de persones i intergeneracional, hi ha crítiques al paper de CCOO i UGT per no "mobilitzar" prou o fins i tot obviar una vaga que les seves direccions han convocat. Alguna militant jove fins i tot planteja fer una manifestació alternativa si hi van.
Al final, però, s'imposa la unitat. El Manolo, que ja pinta canes, lamenta perdre el temps amb les discussions entre "sindicalisme combatiu o de concertació" i anima a prioritzar la mobilització i debatre com arribar a la gent. Al final la seva via és majoritària. A Barcelona el debat discorre aquests dies en termes similars i algunes organitzacions plantegen una manifestació diferenciada i les centrals alternatives volen diferenciar la seva reivindicació de la de les estatals majoritàries.
- Comitè de barri de Retiro reunits en assemblea per la vaga de l'11-N
- F.C.M.
Quadres sindicals amb pis, però els seus fills...
Però sense CCOO i UGT difícilment sortirà bé. Un destacat dirigent estatal del sindicat històricament afí als socialistes admet que la vaga "ha costat molt", també internament i que el PSOE, que ara la recolza i que té poca base militant a Madrid, no la veia gens clara quan es plantejava ja a l'estiu. Admet que als centres de treball la base sindical i els delegats i membres dels comitès costa que se sentin concernits i que hi ha una un gap generacional amb el moviment de l'habitatge, on tenen més protagonisme els millenial o la generació Z tal com es fa evident a l'assemblea de Retiro.
"Els hem d'explicar que això va del futur dels seus fills", explica. Aquest mateix dissabte Unai Sordo, líder de CCOO, ha afirmat que "el jovent treballador ha de ser el gran protagonista de l'11-N". Una vaga que el PP va demanar desconvocar i que ha portat la gran patronal catalana Foment, que ja va portar als tribunals a la Intersindical-CSC per convocar a Catalunya vagues vinculades al procés, a exigir una "regulació" d'aquest dret.
El dirigent ugetista que ens atén té, però, pocs dubtes que la vaga serà un èxit. Perquè farà el tomb d'una precampanya molt condicionada per l'accident d'Urda i la dimissió d'Óscar Puente i perquè a les deu matí de l'11 hauran parat "els transports, els centres comercials, les grans empreses, les escoles i l'administració". L'equivalent a Barcelona seria assegurar parar Mercabarna, la Seat i el centre comercial la Maquinista. Els piquets, mixtes entre els sindicats i els activistes de l'habitatge, tindran feina. Un nou aliat juga a favor d'una vaga més visible: en previsió de problemes de mobilitat moltes empreses decretaran teletreball.
Know how contra els aldarulls descontrolats
En alguns sectors activistes hi ha temor a una jornada de vaga amb un punt caòtic si no hi ha prou implicació sindical i sobretot després de les manifestacions a les ciutats a la vista del que ha passat en les darreres setmanes amb el moviment Blocus que la policia ha intentat ofegar amb detencions. Un escenari violent podria afavorir les crítiques dretanes. El Jaime no tem pel que pugui passar amb els piquets "perquè hi ha prou coordinació i tots ens coneixem" i indica que el problema pot venir per l'actuació policial desproporcionada a la vista del que, per exemple, ha passat amb alguns desnonaments a la capital de l'Estat.
La font sindical admet que "el malestar es pot descontrolar", però nom amaga la necessitat d'una certa tensió per "fer evident el conflicte i tibar la mobilització de l'esquerra". Assegura que les organitzacions majoritàries tenen prou know how per administrar-ho. De moment, d'aquí a dimecres al Jaime i als seus companys de Retiro els queda molta feina per fer i carrers per pentinar. I esperen que la seva empenta també arribi als centres de treball.
