Óscar Puente, el Cid Campeador del PSOE?

El despertador

Puente no ha fet com Mazón amb la Dana i ara els socialistes podran dir que ells no són "iguals" i que l'important no és com s'entra a la crisi sinó com se'n surt. Avui són notícia els soldats caiguts de Sánchez, el salari mínim català, les llicències turístiques i els espais verds de Barcelona

Publicat el 05 de novembre de 2026 a les 06:30
Actualitzat el 05 de novembre de 2026 a les 06:34

Óscar Puente sembla mort i enterrat políticament. Però el seu partit, el PSOE, encara pensa que en pot treure alguna cosa. El ja exministre és de Valladolid, on havia de ser també cap de llista el 29-N. Ell no és de Burgos com Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, però el seu partit té la temptació d'usar-lo de la mateixa manera que diu la llegenda que la seva soldadesca va usar el noble heroi de l'anomenada Reconquesta un cop mort. Al Cid l'haurien pujat sense vida al seu cavall, de nom Babieca, i el van passejar pel camp de batalla per espantar els sarraïns. Assegura la llegenda que va funcionar.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

La gestió de Puente no ha estat la millor encara que els seus companys l'hagin defensat, també alguns socis. La gestió posterior sí que ha estat, per les explicacions ofertes i per la sortida, la que calia, tal com opina Bernat Surroca. Els accidents de l'alta velocitat (i la incapacitat amb Rodalies) certifiquen que no ha estat a l'altura per més que, segons que explicava ahir la Sexta, quan Puente va sorprendre per missatge Sánchez amb la seva dimissió mentre compareixia al Congrés el cap de l'executiu intentés frenar-lo. "Ni se t'acudeixi. No ho facis", va respondre al whats del seu col·laborador i amic.

Però la política (i més encara una campanya) va de donar-li la volta i trobar potencialitats al context. Puente ha fet el que no va fer Carlos Mazón amb la Dana: ha dimitit immediatament i ha assumit responsabilitats per la desgràcia. Ara els socialistes podran dir que ells no són "iguals", passejaran Puente pel camp de batalla per intentar avergonyir també al PP, i pensaran que l'important no és com s'entra a la crisi sinó com se'n surt. Feijóo no en té prou amb l'adeu, és clar. Tenia en Puente un bon argument quan aquests dies atacava Sánchez amb la gestió. Ahir va demostrar que, lògicament, no li plau aquest "teatret" i deia que el problema no era Puente, sinó el govern en ple.

En els dies vinents podrem mesurar si la dimissió té algun efecte en les enquestes. De moment n'ha tingut dos al govern: per ser coherent amb Puente plega el president d'Adif i Sánchez confia la gestió del ministeri al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que l'acumula amb les actuals responsabilitats. No és militant del PSOE, però ja se l'ha assenyalat com a opció de futur. I no només ho ha fet Junts, que va fer circular el seu nom com una alternativa a Sánchez quan l'assetjaven les acusacions de corrupció. 

Avui no et perdis

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Escull Nació com la teva font preferida de Google