El ja exministre Óscar Puente no podia continuar en el càrrec després de l'accident d'Urda. No pas perquè tingui la culpa del que va passar, que no la té, sinó perquè en política cal diferenciar entre culpa i responsabilitat. I la responsabilitat política sí que és, en última instància, del ministre de Transports i màxim responsable d'Adif i Renfe. El seu relleu l'assumirà Carlos Cuerpo, vicepresident i ministre d'Economia, de perfil més tècnic que polític (no és militant del PSOE i no forma part de cap llista de cara al 29-N) i valor a l'alça al govern espanyol. Haurà de pilotar la resposta a la crisi de l'accident d'Urda, després que el ministre sortint hagi parat el primer cop.
La sortida de Puente, escuder de Pedro Sánchez i dels dirigents més odiats per la dreta, és correcta, en la forma i en el fons. Anunciar-ho al Congrés, davant dels grups parlamentaris, i després de donar explicacions i aportar les primeres solucions és una manera encertada de prendre una decisió que ja era inajornable. És pertinent remarcar la roda de premsa que va oferir la setmana passada, sense límit de temps i de preguntes, cosa que no sempre passa en un moment en què es té tendència a la declaració institucional sense preguntes, o a pactar-les abans amb els periodistes. Fins i tot la portaveu del PP li va reconèixer. La primera resposta a la crisi ha estat encertada, sí, però per responsabilitat havia de plegar.
Puente ha estat dels ministres més controvertits del govern espanyol i sovint ha acutat com a pitbull de Sánchez a les xarxes socials, terreny on se sent còmode. La forma no sempre ha estat la pròpia d'un ministre, però ha entès millor que ningú el moment de màxima polarització d'una legislatura que ell, en certa manera, va iniciar en la primera rèplica a l'aleshores candidat a la investidura Alberto Núñez Feijóo. Si es tractava de baixar al fang de la dreta política i mediàtica, ell ha excel·lit, però la política espanyola hauria d'aspirar a uns dirigents més constructius, a banda i banda. Vist el panorama, la petició té un punt naif.
Si la forma no sempre ha estat correcte, sobretot quan ha tingut el mòbil entre mans, el fons ha estat millor. Bon coneixedor de les carpetes, també a nivell tècnic a l'hora de parlar de trens, no s'ha amagat quan ha calgut explicar les crisis. Amb l'única excepció de Rodalies. Malgrat ser "amic" d'Illa, segons ha dit aquest dimecres el president, no va trepitjar Catalunya durant la greu crisi de principis d'any després de l'accident de Gelida. Un error que en ocasions ha deixat més venut del compte el Govern i l'ha distanciat de la ciutadania catalana. L'última visita de l'exministre va ser pocs dies abans de la tragèdia d'Urda. Aleshores va entonar el "mea culpa" per no haver-se explicat més.
La seva sortida deixa una mica més sol Sánchez a les portes de les eleccions, però també tanca una carpeta que corria el risc d'enquistar-se i que l'oposició -i els socis- tenien previst utilitzar. Cridat a ser un dels noms propis de la campanya, el pas al costat de Puente elimina una de les palanques de la dreta -que seguiran denunciant la mala gestió dels trens, ara amb el focus en Sánchez- i permetrà al PSOE diferenciar-se del PP a l'hora d'abordar la gestió de les crisis. A Mazon el van haver de treure amb aigua calenta. "No tot som iguals", deia Sánchez. Les desgràcies impacten en les eleccions, però sobretot caldrà tenir en compte qui s'identifica com a responsable i, també, com es dona resposta a la tragèdia. I el PSOE intentarà tenir relat en aquest sentit.