Xavier García Albiol, el multireincident

El despertador

La lluita contra els delinqüents i contra els ocupes, que ell sovint vincula a la immigració, és el reclam d'Albiol per frenar Vox i seduir votants d'AC; el PP no té una proposta millor per Catalunya. Avui són notícia el Caixabank i l'Estat, un regal de Puigdemont, fenomen Rufián i el GTA

Publicat el 19 de novembre de 2026 a les 06:09

El candidat del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, no és dels que passa desapercebut. I no només per la seva alçada. Ha abraçat un tipus de política amb formes directes i populistes -en això no està sol- que li permet connectar amb molta gent. La seva majoria absoluta a Badalona s'explica perquè arriba a gent que normalment no vota o que ho fa per altres opcions. Això no garanteix bons resultats i benestar, però sí vots.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Aquesta campanya no és fàcil per ell, com tampoc ho van ser les de 2015 i 2017 quan va ser cap de llista al Parlament. Aleshores la tebior que l'espanyolisme radical atribuïa al govern de Mariano Rajoy i la puixança de Ciutadans com a opció més trencadora i contundent van deixar el seu partit al llindar de l'extraparlamentarisme. A les darreres espanyoles el PP va aconseguir sis escons a Catalunya, i ara necessita imperiosament millorar el resultat (el nostre país va ser clau per allunyar a Alberto Núñez Feijóo de la majoria absoluta) i no ser superat per Vox. Les enquestes els deixen com a mínim frec a frec i ahir els ultres van ser a la seva ciutat denunciant que no aplica polítiques públiques xenòfobes. Avui el PP rep, però, un regal inesperat en forma d'entrevista de Carles Puigdemont a El Mundo, que ben segur serà aprofitada per Feijóo al cara a cara d'aquesta nit amb Pedro Sánchez.

Com a xèrif a Badalona (dimarts intentava exercir a Salt) li ha anat millor i ara hi torna com a candidat català. I en això consisteix la seva campanya a les generals per intentar que Vox no el desbordi i ser competitiu entre la bossa de votants que simpatitza amb Aliança Catalana, que no es presenta a les eleccions espanyoles. Albiol vol erigir-se en la garantia de la mà dura, sempre contra qui té menys és clar. Ahir va difondre un cartell adreçat als delinqüents (i usant també l'àrab, no fos cas que deixéssim la xenofòbia de banda) en que els avisa dels efectes que tindrà la llei contra la multireincidència.

La lluita contra els delinqüents i contra els ocupes, que va posar en voga amb el seu "netejant Badalona" i que sovint vincula a la immigració sense tenir cura en caure en discursos d'odi i estigmatitzadors, és el seu reclam. Perquè el PP no té una proposta que millori el finançament de Catalunya, no vol que l'Estat faci una quitança del deute català -que no s'explica sense l'infrafinançament-, i no té, tampoc ara, una solució per Rodalies. El programa del PP, com el de Vox, és una ofensiva en tota regla contra l'autogovern i la llengua, però d'això no en parla perquè pot molestar els simpatitzants de Sílvia Orriols, amb qui diu que es vol reunir.

I tot plegat ho gestiona un candidat que el PP espera que aporti vots i que sigui competitiu davant els adversaris directes, però que té molt poc pes específic a la capital de l'Estat. Entre altres coses perquè no deixarà de ser alcalde de Badalona i es tornarà a presentar al maig. Es va fer evident quan la número dos per Madrid, Cayetana Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte amb "grandesa d'Espanya", va dir que eliminarien les orelleres que permeten usar el català, el gallec i l'euskera al Congrés. Albiol va dir que no passaria i va semblar esmenar-la, però al cap d'uns dies el programa del PP recollia la prohibició a favor de la "lengua común" que, com no, és la castellana.

Ara diu que no passa res per governar amb Vox i afirma que, al cap i a la fi, no tindrà cap "ministeri d'Estat" (Interior, Defensa, Justícia o Exteriors). No passarà. Si, com diuen les enquestes, l'extrema dreta supera els 50 escons i és determinant per formar govern demanarà controlar l'aparell policial, militar, diplomàtic o judicial espanyol. Entre altres coses perquè és una dreta sistèmica i molts dels que formen part d'aquestes institucions els voten. I ves que no ens trobem amb una Delegació del govern a Catalunya (Policia, Guàrdia Civil i estrangeria) controlada pel partit de Santiago Abascal. Això, però, Albiol no ho vol pas netejar. No sé si les reformes legals que promou acabaran amb la multireincidència (la ineficàcia de la Justícia no hi ajuda), però que ell és multireincident en les formes i els discursos de traç gruixut és evident.

Avui no et perdis

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Escull Nació com la teva font preferida de Google