Què amaga la voluntat del PP de fer sortir l'Estat de CaixaBank? Això diuen els experts

Política

Els economistes Jordi Alberich i Josep Soler analitzen l'anunci de Juan Bravo, de l'equip de Feijóo, de vendre les participacions de l'Estat a grans companyies, entre les quals la l'entitat financera catalana, Talgo i Telefónica

Publicat el 19 de novembre de 2026 a les 06:10

El portaveu d’economia del Partit Popular, Juan Bravo, va dir dimarts en una entrevista al programa La Brújula d’Onda Cero que, en cas de guanyar les eleccions, un govern d’Alberto Núñez Feijóo vendria la participació de l’Estat en grans companyies on considerés que la seva presència "no té sentit". Bravo va esmentar explícitament el cas de CaixaBank, on l’Estat té el 18% de participació. Però a una pregunta sobre si passaria el mateix a Talgo o Telefónica, ho va donar per probable. 

Bravo va dir literalment: "Té sentit que el govern estigui en un banc? Aportem valor afegit a la banca? Jo crec que no. Tenim una participació important, hem de valorar com fer la sortida de forma ordenada per no perjudicar-la. També hem de ser sensats i no fer bogeries". Vicesecretari d’Economia a Génova, Bravo és peça important d el'equip de Feijóo i home de confiança del president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla. Unes declaracions així, en plena campanya, no són negligibles. Què hi ha al darrera? Parlem amb l’economista Jordi Alberich i Josep Soler, director de l’Institut d’Estudis Financers (IEF).  

Alberich: "El neoliberalisme pur no ha funcionat"

Per l’economista Jordi Alberich, director general durant anys del Cercle d’Economia i sempre ben connectat amb el món empresarial, les paraules de Bravo responen més a una posició dogmàtica que pragmàtica. "Són un posicionament ideològic en favor d’un model de capitalisme neoliberal pur que no ha funcionat. La prova la tenim als Estats Units, on l’Administració Trump ha girat cap a cert proteccionisme, que és el que s’imposa. Un capitalisme amb un intervencionisme intel·ligent, requisit per a una nova política industrial", ressalta. 

Alberich creu, amb tot, que “no totes les participacions són iguals” i considera que el cas de CaixaBank és especial: "L’Estat va entrar a Bankia i quan l’entitat es va integrar a CaixaBank, l’Estat hi va mantenir la presència. Però és un banc i no hi ha participació pública al BBVA o al Banc de Sabadell. De fet, l’entitat catalana no necessita la participació de l’Estat. El que no vol dir que el tema no sigui complex i s’hagi de fer amb cura".

Bankia va ser intervenida el 2012 pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Després de l’entrada de l’Estat al banc que va fer fallida, el 45% de l’entitat va quedar en mans públiques. Nou anys més tard, Bankia es va integrar a CaixaBank.

Soler: "El sector bancari s’ha revaloritzat. Pot ser un bon moment" 

Josep Soler coincideix amb Alberich: "Les paraules de Bravo busquen obtenir un rèdit ideològic. Fixen una posició de partit en el sentit que l’Estat no ha d’estar en un banc que és una empresa privada rendible. A més, els bancs s’han revaloritzat. Ara pot ser un bon moment per vendre. Però una operació d’aquest tipus és delicada perquè si es posa en venda una participació pot haver una caiguda del preu. Si parlem del emrcat pur, l’ideal és anar col·locant la participació poc a poc".

Soler assenyala que no és només el PP, també creu que el PSOE contempla la seva sortida de CaixaBank: "Ara no ho diran perquè ideològicament grinyolaria més en el discurs socialista. Però hem de recordar que cada dos anys s’ha anat prorrogant la presència pública a l'entitat financera catalana i que el 2027 toca decidir si l’Estat continua o no. I en diversos moments el govern espanyol ha apuntat a una sortida".    

El cas de Talgo i Telefónica, molt diferents 

Soler subratlla el caràcter més estratègic d’altres companyies. El cas de Telefónica és el més clar: "La presència de l’Estat aquí té més sentit. Molt més ara que el sector de la seguretat i la defensa ha esdevingut crucial". Tant ell com Alberich remarquen que, sigui com sigui, si l’Estat abandona una participació ha de saber cap a on anirà el seu paquet accionarial.   

Jordi Alberich recorda el cas de Talgo. L’agost del 2024, l’executiu de Pedro Sánchez va barrar el pas a una opa (no hostil) del grup hongarès Magyar Vagon amb l’argument que es tractava d’una companyia amb elements d’interès estratègic i de seguretat. Una decisió que va fer que l’aleshores govern de Viktor Orbán iniciés un procés d’arbitratge per revertir-ho. L’Estat manté a la companyia ferroviària un 7,8% de participació. 

"Telefónica també és una companyia essencial des del punt de vista de la seguretat", destaca Alberich, que insisteix en què la aprticipació pública en companyies estratègiques és un tema prou seriós: "No s’ha de caure en frivolitats ni dogmatismes". Un criteri difícil de seguir en plena campanya electoral. Ja ho va dir el mateix Juan Bravo: "No es poden fer bogeries".

Escull Nació com la teva font preferida de Google