ERC es troba en disposició d'acostar-se cada vegada més al PSC. Així ho retrata una enquesta del diari Ara publicada aquest divendres al vespre. Els republicans, amb Gabriel Rufián al capdavant, obtindrien 13 escons, xifra que surt d'una forquilla que va dels 10 diputats fins als 15 en la franja alta. Si es compleix aquest pronòstic i el PSC treu la franja baixa dels diputats que projecta l'enquesta -15-, les dues formacions podrien empatar. En tot cas, l'enquesta retrata que els socialistes, amb Jordi Hereu com a candidat, obtindrien 16 representants a Madrid. Això suposaria aconseguir-ne tres menys que el 2023, quan els 19 escons del PSC van ser claus per a Pedro Sánchez.
Pel que fa a la tercera posició, l'enquesta assenyala que Vox parteix com a favorita per aconseguir-la. Obtindria sis escons, quatre més que ara, i passaria per davant del PP, que amb Xavier García Albiol al capdavant es quedaria amb cinc. L'aposta per situar l'alcalde de Badalona com a candidat obeeix a l'estratègia de frenar l'extrema dreta, que va disparada arreu de l'Estat i està més que consolidada per darrere del PP i del PSOE, segons la majoria de les projeccions, sempre amb l'excepció del CIS. Si es compleixen els pronòstics, en tot cas, Vox podria partir amb avantatge respecte dels populars a l'hora de gestionar la carpeta catalana, un element sempre clau en les campanyes a l'Estat.
Per darrere de Vox i PP ja s'hi trobarien Junts i el Front Ampli, que es quedarien amb només quatre escons. La candidatura de Míriam Nogueras va aconseguir set representants la nit electoral del 23 de juliol del 2023, i es van convertir en decisius a l'hora de negociar la investidura de Pedro Sánchez. El partit de Carles Puigdemont aspira a repetir el mateix resultat que fa tres anys, per bé que parteix amb certes dificultats per mantenir el diputat obtingut a Tarragona -en mans de Josep Maria Cruset, mà dreta de Nogueras a Madrid- i per afermar el segon de Girona, que ara ocupa Josep Maria Cervera. A Barcelona, Junts hi va obtenir tres escons; a Lleida, en va treure un.
Pel que fa al Front Ampli, la candidata Ada Colau -que és l'aspirant a la presidència del govern espanyol malgrat presentar-se per Barcelona- té cada vegada més complicat mantenir els resultats del 2023, quan es van convertir en segona força, empatada amb escons amb ERC. Un resultat fonamental per Sumar, una llista que ja no existeix i que, en el seu dia, estava liderada per Yolanda Díaz. El número dos de la llista és Ernest Urtasun, ministre de Cultura. La davallada de l'espai dels Comuns és una de les raons que expliquen la caiguda d'aquest espai a nivell estatal, corcat per les baralles protagonitzades per l'esquerra. Podem, per exemple, va dins de la llista d'ERC a Catalunya.
Quin és l'escenari a hores d'ara a l'Estat? Ahir va sortir un nou baròmetre del CIS, que dibuixa una victòria per a Sánchez que encara és més inapel·lable si s'observa a nivell territorial. Els socialistes podrien quedar primera força a totes les comunitats i, de fet, les úniques on hi hauria disputa serien Madrid, Múrcia, Cantàbria i la Rioja, en pugna amb el PP, i el País Basc, on Bildu també podria imposar-se. A nivell provincial, les úniques sense opcions de tenyir-se de vermell serien la Corunya i Màlaga, que serien populars, i Guipúscoa, que quedaria en mans de l'esquerra abertzale. Ceuta -afectada per la crisi migratòria- i Melilla, això sí, farien confiança a Alberto Núñez Feijóo, cap de files del PP.
Els socialistes revalidarien també la victòria a Catalunya, si bé no es mourien gaire dels 19 escons del 2023 i ballarien entre 17 i 22, segons el CIS. Aquí la notícia seria l'ascens d'ERC, la tercera posició de Vox -també consignada per l'Ara- i la patacada de Junts i Front Ampli. L'enquesta apunta que el PSC tindria el primer lloc pràcticament garantit a tres circumscripcions i només es disputaria Lleida amb ERC. La candidatura d'Ada Colau, per contra, només entraria per la circumscripció de Barcelona. L'enquesta també permet copsar els perfils en què cada candidatura sumaria més suports. El PSOE seria fort entre la gent gran i les dones i, en canvi, Vox creix entre els joves i els homes.
