La memòria històrica és una de les assignatures pendents de la democràcia espanyola. Fins fa pocs anys era l'elefant a l'habitació. Durant el franquisme, els guanyadors de la guerra van gaudir de reconeixements, pensions i fins i tot d'estancs de tabac. Als capitostos se'ls havien dedicat avingudes, escoles i altres honors que la democràcia no havia retirat. La Transició va ser només una transició i no una ruptura, i tot allò no es va revisar, que per alguna cosa un dels sectors protagonistes d'aquell acord s'havia imposat per les armes gràcies als també feixistes alemanys i italians.
Es van fer alguns reconeixements a les víctimes i als combatents del bàndol republicà, però es van evitar les reparacions públiques i polítiques. El PSOE tenia, el 1986, quan feia mig any de l'esclat de la Guerra Civil, majoria absoluta. Però Felipe González -més reformista que progressista com a president i inqualificable com a expresident- va desaprofitar aquesta ocasió, com tantes altres, per fer el que calia i com calia.
No va ser fins a l'any 2004, amb l'arribada de l'ara cancel·lat José Luis Rodríguez Zapatero, que es va posar el debat damunt de la taula. Però va quedar curt, massa. Es van tornar els papers de Salamanca i fer reconeixements a alguns col·lectius, però no ha estat fins fa poc que s'han fet certificats anul·lant judicis sumaríssims com el de Salvador Puig Antich o es van treure Franco i Primo de Rivera del Valle de los Caídos. El monument funerari és del patrimoni de l'estat i s'havia consolidat com a espai d'exaltació feixista. Encara està pendent d'executar la reinterpretació. Aquesta setmana farà 51 anys de la mort del dictador.
Encara hi ha, però, desenes de milers de persones a les cunetes sense identificar i l'Estat no ha demanat, per exemple, perdó per l'afusellament del president Lluís Companys. El PP promet ara anul·lar l'actual llei de Memòria, que ha obligat a eliminar símbols feixistes a l'espai públic (a Catalunya queda el monument de Tortosa, que hauria de ser retirat els pròxims mesos), i una "llei de concòrdia" que persegueix legitimar també el franquisme. Vox no dissimula gens i ha reivindicat en seu parlamentària les "bondats" del règim.
Ahir la portada de l'Abc, el diari conservador i monàrquic, era eloqüent. Dedicaven la foto i un espai molt principal a les víctimes de Paracuellos del Jarama, milers de persones conservadores de la rereguarda que la República va fer matar per les seves simpaties dretanes. Molts d'ells estan enterrats al cementiri d'aquest poble dels afores de Madrid, de gestió privada, que vaig tenir ocasió de visitar i que és, en les làpides o la capella, un recinte d'autèntica exaltació i justificació del feixisme.
L'Abc dedicava dues pàgines a dins i l'opinió principal del diari a lamentar que el govern del PSOE i Sumar s'hagi negat a reconèixer el recinte com a "espai de memòria". Segons ells, les víctimes de Paracuellos haurien estat "vides silenciades" i ho sostenia en els testimonis d'alguns descendents, entre ells un diputat del PP. És realment al·lucinant que el bàndol vencedor (i repressor) encara es presenti com a víctima oblidada.
I l'esquerra, a Espanya, en aquest assumpte està massa acomplexada. Ho està malgrat la bona acollida que han tingut, per exemple, iniciatives vinculades al poeta Federico García Lorca, assassinat pels revoltats per la seva doble condició d'esquerrà i homosexual i de qui mai se n'ha trobat el cos. La pel·lícula La bola negra, que no para d'acumular reconeixements, el documental La voz quebrada, o la brutal obra de teatre Una noche sin luna li han fet justícia. Lorca és inatacable, fins i tot per la dreta, i per això l'esquerra el reivindica. Però també ho hauria de fer amb altres noms i col·lectius i evitant l'exaltació del feixisme. El debat està irresolt per increïble que sembli. "Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo", va deixar dit el filòsof i poeta George Santayana.
Avui no et perdis
- Els catalans són els votants més conscients de l'impacte del canvi climàtic; per Eloi Sadurní.
- «Els espanyols són minoria a Cornellà»: Abascal es llança a mossegar el vot de l’àrea metropolitana; per Pep Martí Vallverdú.
- Canvi de bàcul: les faccions curials esperen Octavi Vilà a l'Església de Barcelona; per Pep Martí Vallverdú.
- El gran examen de Softcatalà per trobar la millor IA en català; per Bernat Castanyer Colomer.
- David Selvas, actor: «No venem xoriço, venem art, i això és molt més difícil»; per Guillem Maneja Juvanteny.
