Pinya de l'independentisme per un salari mínim català

Política

Una plataforma que vol portar la proposta al Congrés es presenta en societat i aplega economistes i polítics sobiranistes: "Volem un país que pagui bé" (i és possible dins l'Estat)

Publicat el 04 de novembre de 2026 a les 20:47
Actualitzat el 04 de novembre de 2026 a les 20:48

Hi ha poques coses que posin d'acord l'independentisme avui dia, però un dels consesos que encara perduren s'ha posat en evidència aquest dimecres. La plataforma per un salari mínim català s'ha presentat en societat aquest dimecres amb una taula rodona protagonitzada per l'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, l'exregidor d'ERC per Barcelona Miquel Puig i l'exdiputat de la CUP Vidal Aragonès. Tots ells han participat de la taula rodona des de la seu del CIEMEN com a experts en matèria econòmica, però tots ells han passat per la política, sigui o no insitutucional. A la sala també hi havia diputats que tot just tornaven del ple del Parlament d'aquest dimecres. Des del públic ha intervingut, per exemple, el diputat de Junts Joan Canadell o els d'ERC Jordi Albert o Joan Ignasi Elena.

Jordi Cuesta, portaveu de la plataforma pel salari mínim català, ha resumit en una idea la voluntat de fer nèixer el projecte: "Catalunya és un país ric i no s'entén gaire que hi hagi qui li costa arribar a finals de mes". I ha recordat les declaracions d'un polític del PSC assegurant que no es poden crear diferències entre espanyols: "És d'un cinisme agut perquè el cost de la vida no és el mateix", ha dit, recordant que les diferències són més greus en dones o joves. "L'única forma que tenim de sortir-nos-en és lluitant", ha etzibat, abans de donar pas a la taula rodona. L'objectiu, per cert, és portar una ILP al Congrés per demanar l'SMI català.

"Volem un país que pagui bé" (i és possible)

"Volem un país que pagui bé" és la reflexió que ha fet Puig, després de considerar que Catalunya ha caigut en "l'anacronisme i la rutina". Ha lamentat que el sistema productiu ha generat massa empresaris que volen treballadors barats. No és culpa seva, ha matisat, sinó d'una societat que ha tolerat que els empresaris puguin contractar treballadors barats per disminuir l'atur. "Hi ha sectors que creixen enormement perquè creen molts llocs de feina barats", ha valorat, de manera legal. És per això que ha advertit que és feina de la societat dir als empresaris que un estat del benestar i els treballadors són cars i se'ls ha de pagar com a tal. "I si no ho volen fer, no ens interessen", ha etzibat.

Tots tres ponents de la taula rodona han coincidit que un salari mínim català, més alt que l'actual, tindria beneficis per al país. Puig ha negat que un augment d'aquest SMI pugui generar més atur i ha lamentat que "tothom ha comprat aquest relat". També ha recordat que l'SMI abans de la democràcia era "digne" i que "el va deixar morir el PSOE i el PP el va rematar. "L'SMI s'ha d'imposar sempre", ha considerat. Aragonès ha posat un exemple molt clar comparant dades de l'última dècada: "De 2016 a 2026, l'SMI ha pujat mentre la desocupació ha disminuit. Acabem amb dogmes a través de dades", ha sentenciat. Aragonès també s'ha centrat, més enllà de ser favorable a un augment del salari mínim català, a regular els preus principalment de l'habitatge i l'alimentació. 

 

 

Una mesura factible dins l'Estat

Paluzie ha recordat que una Catalunya independent seria la via més directa de garantir un salari mínim català, però que la mesura és legal i factible dins de l'Estat. "És absolutament normal i habitual que un país tingui diferents SMI segons els territoris", ha defensat. Ha posat per exemple que el Japó té fins a 47 salaris mínims diferents, un per a cada prefectura. Que Catalunya en tingués un de propi, ha dit, permetria que estigués "més acompassat" amb el cost de la vida i també podria generar "reassignacions sectorials": que es redueixi el pes de determinats sectors que estan abusant dels salaris baixos.

"A la legislació espanyola no hi ha res que obligui a tenir el mateix SMI a tot l'Estat", ha afegit Paluzie. L'expresidenta de l'ANC ha proposat que l'Estat posi un SMI de base i que després cada comunitat pugui fixar un complement que pugui ser diferent de la resta de territoris de l'Estat. Fins i tot se'n podrien beneficiar altres comunitats autònomes menys industrialitzades i amb un PIB per càpita més baix. "Només es necessita una llei que ho exigeixi", ha afegit Puig, que ha demanat buscar suports, especialment entre independentistes, per tirar endavant l'SMI català. "Que el 29-N vagi d'un vot i que es pugui collar per això", ha desitjat Aragonès.

Escull Nació com la teva font preferida de Google