El vot del senyor bisbe

El despertador

La lògica dels prelats espanyols és fruit de l'opció d'optar per una Església potser més intensa però segur que menys extensa; veurem què hi diuen ara els bisbes catalans. Avui són notícia Gabriel Rufián a Nació, el joc del diputat, Martorell que ha d'empadronar, la COP31 i Amazon que la caga

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 06:30

Era lícit (i fins i tot necessari) que els sindicats i altres organitzacions socials es mullessin davant de les eleccions del 29 de novembre. Ho van fer acompanyant una vaga general on bona part dels convocants -sobretot el Sindicat de Llogateres, que la va impulsar- pressionava el govern de Pedro Sánchez per tenir més ambició en les polítiques laborals i, especialment, les d'habitatge. CCOO i UGT, raonablement satisfets de la feina del govern espanyol -en part se la senten seva-, avisaven també dels riscos d'involució democràtica i laboral que suposa un govern de PP i Vox. El que van fer tots plegats era defensable i coherent i la vaga va tenir ressò, sobretot les manifestacions de la tarda.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

I també ho és que, si ho volen, els bisbes es pronunciïn a través de la Conferència Episcopal. Tenen tot el dret a incidir. El seu president, l'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, va obrir ahir l'assemblea dels prelats animant-los a mullar-se obertament (Pep Martí us ho explica perquè n'entengueu les claus). Ell ja ho va fer en el seu moment davant els suposats casos de corrupció que esquitxaven el PSOE. Va dir que dirigents socialistes eren "una banda de lladres" i va cridar explícitament a convocar eleccions. Sánchez ho ha acabat fent i Argüello vol ara que l'organització que presideix mostri clarament les seves preferències per la dreta i l'extrema dreta. Considera que és el més adequat.

És possible que, vista l'agenda de Sánchez en temes que afecten la doctrina de l'Església, com ara l'avortament, l'eutanàsia, les polítiques LGTBIQ+, o l'extensió d'alguns drets socials, sigui necessari posicionar-se. I que, vist el conservadorisme i espanyolisme d'Argüello, sigui també el més coherent fer-ho a favor de les dretes. L'Església opera en un país cada cop més secularitzat i les tendències més progressistes són cada cop més marginals entre els fidels que els queden. Ells també es deuen al seu públic.

Aquesta és la seva lògica i és fruit d'una opció, la d'optar per una Església potser més intensa però segur que menys extensa. Els bisbes catalans, que majoritàriament incorporen encara una mirada de país a més de la social, saben que les coses no són tan simples, que aquí tot és més complex. Per això l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va plantar cara a Argüello quan es va descarar contra el govern de Sánchez. Com també va donar un cop de bàcul quan l'aleshores arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, es va plegar a la decisió de la CEE i el Vaticà de marginar el català durant la visita de Lleó XIV.

Veurem què fan els bisbes catalans (entre ells Octavi Vilà, nou mitrat de Barcelona i que encara assisteix a l'assemblea d'oient) si Argüello aconsegueix que es fixi posició animant un govern PP-Vox, però potser el problema és compartir organització (i, per tant, posicionaments) amb els seus companys de la resta de l'Estat més enllà del tema doctrinal. Ja els passava quan escoltaven la Cope (que no ha canviat) o quan el cardenal Rouco declarava "immoral" l'independentisme i els feia carregar sense miraments contra el pla Ibarretxe o l'Estatut. Unes opinions que els van allunyar encara més de la centralitat del país. Més enllà del matx ball d'aquesta setmana, algun dia ens hauran d'explicar si ser allà els val d'alguna cosa. 

>> I avui no us perdeu el joc que ha preparat el Roger Tugas. Creeu el vostre partit, aneu-vos posicionant i veureu a qui us assembleu més. I de pas sabreu qui ha votat què sobre temes socials, nacionals o econòmics fonamentals en aquesta legislatura al Congrés. Aquests dies val la pena tenir en compte la seva feina per entendre-hi més. I no us perdeu cada vespre "La Caravana" que envien l'Oriol March o el Bernat Surroca (vigileu que no us estigui anant al correu brossa, que ens ha passat en algun cas). 

Avui no et perdis

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Escull Nació com la teva font preferida de Google