Finalment, i en plena vaga general, s'ha revelat el gran enigma que envoltava de fa temps l’Església catalana. El bisbe de Girona, Octavi Vilà, serà el successor del cardenal Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona. Com va informar Nació, el seu nom era un dels que circulava amb més força en les darreres setmanes.
Vilà és bisbe de Girona des del febrer del 2024. El seu perfil personal i pastoral connecta amb el Vaticà de Lleó XIV. Es tracta d’un religiós -com el Papa-, de l’orde del Cister, que va ser abat de Poblet, prelat de sensibilitat social, "progressista" dins dels cànons eclesiàstics, catalanista i alhora prudent i d’estil proper. Vilà té també bones connexions amb el cardenal Omella, sens dubte un dels grans electors de cara a la seva successió.
Vilà porta només dos anys i mig a Girona, però no ha generat controvèrsies i hi és ben valorat. Ha mostrat capacitat d’escolta i ha nomenat la primera dona en el tribunal eclesiàstic, i en el seu equip hi ha dones al capdavant d’alts càrrecs de la cúria, com la cancelleria i la secretaria general. Girona s’hauria convertit en una prova que el cistercenc hauria superat.
Abat durant nou anys
El nou arquebisbe va ser abat de Poblet entre el 2015 i el 2024. Fill d’una família coneguda de Tarragona, el seu pare va col·laborar en tasques econòmiques amb els monjos i ell coneixia Poblet des de ben petit, des de molt abans de ser novici. Historiador de formació, va ser secretari de l’Arxiu Montserrat Tarradellas, on hi ha dipositat el fons del president Tarradellas. No va ser fins més tard, als 45 anys, que va vestir hàbit cistercenc.
El monestir té moltes implicacions històriques i institucionals. El recinte pertany a l’Estat des del 1933 i va ser el panteó reial de la Corona d’Aragó. Va rebre la visita de Felip VI el 2020, però el monarca havia estat a Poblet en ocasions anteriors i coneixia Vilà. També cal recordar que la primera trobada de treball del Govern de Salvador Illa fora de Palau es va fer allà. Els monjos estan acostumats a les relacions i les visites d’alt contingut polític.
Vilà va defensar durant el procés una sortida de diàleg al conflicte, en línia amb l'aleshores abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Una actitud que li va merèixer crítiques dels sectors més ultres i espanyolistes. Després, va visitar els presos polítics. Però sempre va saber mantenir un to moderat que l'ha fet ser apreciat des de sectors diversos.
Els monjos tenen vara alta a Roma
Un monjo com a bisbe no sol ser el més habitual, però tampoc és cap anomalia. A Catalunya, a més de Vilà, ho és el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, un dominic basc. Però el mateix Papa és membre d’un orde religiós, els Agustins. I Francesc era jesuïta. Lleó XIV aprecia l’espiritualitat cistercenca. Aquest any, va elegir un bisbe del Cister per dirigir els seus exercicis espirituals de Pasqua. Ho va fer el bisbe noruec Erik Varden, que va parlar sobre el tema Il·luminats per una glòria oculta. I el dia triat per fer públic el nomenament sembla adequat al perfil de Vilà. Ahir era Sant Martí de Tours, bisbe i monjo.
Què pot aportar un monjo a una diòcesi? Un sacerdot ben informat respon: "Desacralitzar l’organigrama. Estem en temps en què cal reestructurar les diòcesis. Això sempre és delicat i potser ho pot fer millor algú que no provingui del clergat diocesà". En tot cas, totes les fonts asseguren una cosa: si Vilà és l’elegit, no es pot tornar a deixar Girona sense bisbe. La mort de Francesc Pardo va deixar la seu vacant i van passar més de dos anys abans que es designés Vilà. Per això les fonts consultades donen per fet que, un cop elegit per Barcelona, el nomenament de nou bisbe a la capital gironina es produirà en breu.
La petjada del viatge papal: entendre Catalunya
La visita de Lleó XIV a Barcelona va deixar bona empremta en tots els sectors de l'Església catalana. Però foren els més catalanistes els qui van manifestar més agraïment pels gestos fets pel Papa envers la llengua i la cultura catalana. Finalment, després de moltes controvèrsies, la llengua del país va ocupar l'espai que li pertocava en els actes pontificis i, en l'acte a la Sagrada Família, el Papa va ser molt curós en el llenguatge emprat. Van desaparèixer expressions previstes, com una referència a "la unitat d'Espanya", tal com vam avançar. De la visita va quedar la percepció que el successor d'Omella seria català o algú que connectés fàcilment amb la societat catalana.
Un senyal de Roma en vigílies electorals: acolliu tothom
El Vaticà no vol explicitar simpaties polítiques i és conscient que la massa de creients és molt diversa ideològicament. Però aquest Papa també vol deixar clar la seva posició davant dels grans debats socials, de la IA a la immigració. Des del balcó de Montserrat, Robert Francis Prevost va agrair a la societat catalana la seva capacitat d'acollida. És tot un missatge quan som en vigílies d'unes eleccions que poden suposar la victòria de corrents xenòfobs. Alhora, una dada rellevant: Roma no ha volgut esperar als resultats del 29-N. Una Moncloa en mans conservadores potser hauria acollit amb més recança un prelat de perfil progressista.
El nou arquebisbe dins de l'escaquer episcopal espanyol
A ningú se li escapen les dissonàncies entre el Vaticà de Prevost i la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Encara falta per la propera renovació de la presidència dels bisbes, ara en mans del conservador Luis Argüello. El cardenal José Cobo, de Madrid, és qui manté major sintonia amb Roma. Ara és vicepresident de la CEE. L'arribada de Vilà a Barcelona, més els nomenaments pendents a l'episcopat, reforça Cobo.
Francesc parlava dels bisbes que feien olor a ovella. Lleó XIV és poc amic de perfils embafadors i llunyans. Un bisbe és també un estil i Vilà sembla d'aquells que entenen el valor de l'escolta i la proximitat. Roma tampoc vol polaritzadors. Es prioritzen noms de línia oberta i que alhora fereixin poc els altres sectors. El model pot ser Ronald Hicks, de Nova York, a l'esquerra del seu predecessor, el cardenal Dolan, però no un rupturista. En tot cas, Vilà tampoc serà un continuista. Resta fora de la cursa Florencio Rosselló, arquebisbe de Pamplona, molt proper a Omella i aragonès com ell. A Roma han considerat que s'han acabat per ara els arquebisbes valencians o aragonesos a Barcelona.
