Fa uns dies, en un petit cercle de persones, una figura rellevant de l’Església catalana va pronunciarr aquestes paraules: "El successor del cardenal Omella és un bisbe català i nascut a Catalunya2. Això reduïa molt el llistat de noms que circulen de fa mesos per l’arxidiòcesi de Barcelona. El d’Octavi Vilà, bisbe de Girona, que mai havia estat a dalt de tot de les travesses, corre de fa dies i cada cop amb més força, com apuntava aquest dimartss Catalunya Religió.
Octavi Vilà és bisbe de Girona des del febrer del 2024. Una dada recent que, en principi, faria estrany ara un trasllat de diòcesi. Però el cert és que diverses fonts apunten a que, en aquests moments, és la persona més ben posicionada per succeir Omella. D’una banda, respon al perfil personal i pastoral que millor connecta amb el Vaticà de Lleó XIV: Vilà és home de sensibilitat social, obert, "progressista" dins dels cànons eclesiàstics, catalanista i alhora prudent i d’estil proper. Un prelat sense enemics.
I amb molts amics. Entre ells, un dels grans electors en aquest procés de successió: el succeït. El cardenal Juan José Omella té molt a dir en això i és escoltat a Roma. Manté una bona relació amb Vilà, des dels temps de l’abat Josep Alegre, aragonès com Omella i de qui era molt amic. Vilà porta només dos anys i mig a Girona, però no ha generat controvèrsies i hi és ben valorat. Ha mostrat capacitat d’escolta i ha nomenat la primera dona en el tribunal eclesiàstic, i en el seu equip hi ha dones al capdavant d’alts càrrecs de la cúria, com la cancelleria i la secretaria general. Girona s’hauria convertit en una prova que el cistercenc hauria superat.
Hàbit als 45 anys
Vilà és un monjo del Cister que va ser abat de Poblet entre el 2015 i el 2024. Fill d’una família coneguda de Tarragona, el seu pare va col·laborar en tasques econòmiques amb els monjos i ell coneixia Poblet des de ben petit, des de molt abans de ser novici. Historiador de formació, va ser secretari de l’Arxiu Montserrat Tarradellas, on hi ha dipositat el fons del president Tarradellas. No va ser fins més tard, als 45 anys, que va vestir hàbit cistercenc.
El monestir té moltes implicacions històriques i institucionals. El recinte pertany a l’Estat des del 1933 i va ser el panteó reial de la Corona d’Aragó. Va rebre la visita de Felip VI el 2020, però el monarca havia estat a Poblet en ocasions anteriors i coneixia Vilà. També cal recordar que la primera trobada de treball del Govern de Salvador Illa fora de Palau es va fer a Poblet. Els monjos estan acostumats a les relacions i les visites d’alt contingut polític.
Vilà va defensar durant el procés una sortida de diàleg al conflicte, en línia amb l'aleshores abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Una actitud que li va merèixer crítiques dels sectors més ultres i espanyolistes. Després, va visitar els presos polítics. Però sempre va saber mantenir un to moderat que l'ha fet ser apreciat des de sectors diversos.
Un monjo, com Lleó XIV i Francesc
Nomenar un monjo com a bisbe no sol ser el més habitual, però tampoc és cap anomalia. A Catalunya, a més de Vilà, ho és el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, un dominic basc. Però el mateix Papa és membre d’un ordre religiós, els Agustins. I Francesc era jesuïta. Lleó XIV aprecia l’espiritualitat cistercenca. Aquest any, va elegir un bisbe del Cister per dirigir els seus exercicis espirituals de Pasqua. Ho va fer el bisbe noruec Erik Varden, que va parlar sobre el tema Il·luminats per una glòria oculta.
Què pot aportar un monjo a una diòcesi? Un sacerdot ben informat respon: "Desacralitzar l’organigrama. Estem en temps en què cal reestructurar les diòcesis. Això sempre és delicat i potser ho pot fer millor algú que no provingui del clergat diocesà". En tot cas, totes les fonts asseguren una cosa: si Vilà és l’elegit, no es pot tornar a deixar Girona sense bisbe. La mort de Francesc Pardo va deixar la seu vacant i van passar més de dos anys abans que es designés Vilà. Per això les fonts consultades donen per fet que, si fos l’elegit per Barcelona, el nomenament de nou bisbe a la capital gironina es produiria d’immediat.
Però no hi ha res confirmat i no seria el primer cop que un nomenament que sembla estar al sac no hi està ben lligat. També és bisbe a Catalunya i nascut aquí Sergi Gordo, un altre nom molt esmentat, ara a Tortosa i que coneix bé Barcelona, ja que en va ser bisbe auxiliar. Aviat sabrem quin és el desenllaç.
