Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) s'ha convertit en una figura central de la política espanyola en els últims anys. Va arribar al Congrés a finals del 2015 i en aquesta campanya torna a liderar ERC, amb la particularitat que va de bracet amb Podem per maximitzar els resultats de l'esquerra davant l'amenaça que suposen el PP i Vox. En aquesta entrevista a la redacció de Nació recalca que no treballa per al PSOE, carrega amb la duresa habitual contra Junts, deixa clar que no anirà a rebre Carles Puigdemont quan pugui tornar de l'exili i no s'estalvia crítiques al paper dels mitjans de comunicació, una idea que repeteix en els mítings camí de les eleccions del 29-N.
És una campanya diferent. Molta pressió, moltes expectatives i molts quilòmetres. Com ho porta?
A mi m'agraden les campanyes. Quan estàs a Madrid durant tres o quatre dies hi ha certa distància i fins i tot incomprensió. I principalment en aquesta campanya vinc amb certes ganes d'explicar-me, de contestar, perquè és molt injust estar allà durant tant de temps, trencant-te la cara, corrent com una bèstia, i escoltar i llegir segons quines coses o segons quines bombolles que, a Catalunya, ens han fet molt mal. Per primera vegada en una campanya, gràcies a l'acord amb Podem, i també amb els del País Valencià i les Illes, podem fer actes i mítings fora de Catalunya. És una meravella. M'ho passo molt bé. Perquè un míting és gent dempeus a una plaça, i això sempre passa quan sortim fora. Aquí costa una mica més perquè som de teatres i espais tancats.
Les enquestes indiquen que us esteu acostant al PSC. Es veuen capaços d'arribar al llindar dels quinze escons del 2019?
Fent un símil una mica cunyat de futbol, la millor manera de començar a equivocar-se és quan comences a mirar més enllà del partit a partit. Fa prou temps que estic en política per saber que les enquestes les carrega el diable. Ho donaré tot, dia a dia, com sempre, intentaré no deixar-me res, i arribar al llit amb la sensació que ho he donat tot. Però sí que em sento relativament orgullós que després de tres anys molt complicats, patint el que vam patir, l'eslògan aquest miserable d'a canvi de res, que aquí va calar tant, ara puguem, per la feina feta, optar a treure un bon resultat. I que principalment que aquestes eleccions vagin del PSC i d'ERC, perquè crec que és el futur d'aquest país. No me n'amago: crec que ERC i el PSC estan cridats a arribar a acords per governar aquest país.
Es pot donar la paradoxa que ERC tregui un gran resultat però que sigui irrellevant si les esquerres no sumen. Com enfocarà la legislatura a Madrid si manen PP i Vox?
Si hi ha una majoria de PP i Vox, i principalment si arriben a 210 diputats, intentaran tancar Nació, intentaran tancar TV3, intentaran tancar ràdios catalanes, intentaran tancar tot allò que sigui relativament subversiu o que no compri el relat d'un govern de dreta o d'extrema dreta. Crec que ara ja s'està prenent més consciència, però em va sorprendre l'hostilitat que va despertar aquí a Catalunya, als mitjans de comunicació principalment, quan jo -i el carrer- començava a dir que el que ve és molt bèstia i no és el de sempre. I aquí es deia: "No, això aquest ho diu per interessos, ho diu perquè vol influir a no sé on, ho diu perquè...". No, mira, a mi m'hauria anat molt millor callar i no dir res. Però entenc perfectament les dinàmiques que hi ha. La qüestió és que crec que ho hem de donar tot per intentar no només frenar la dreta o l'extrema dreta, sinó poder aspirar a sumar.
Intentaré tractar la gent com a adulta en tota aquesta campanya. Vull un govern del PSOE sotmès per nosaltres, per Bildu, per Compromís, BNG, etcètera. Com ha passat aquests últims anys, que totes les esquerres sobiranistes s'han beneficiat d'aquesta responsabilitat menys ERC, que va ser titllada al nostre país durant molt de temps de ser traïdors i botiflers mentre s'estava traient la gent de la presó. I això, per sort, ho hem pogut girar, perquè molta gent també s'està informant a través d'un mòbil i no a través de segons quins mitjans.
N'hi ha prou amb atiar la por a PP i Vox? El ministre Hereu ens deia dissabte que frenar PP i Vox no podia ser un xec en blanc. Hi ha alguna cosa més a banda de frenar el PP i el Vox que es pugui presentar com a projecte alternatiu?
Millorar l'agenda legislativa del govern, d'un govern suposadament progressista, en aquest cas el PSOE. Si no fos per nosaltres el PSOE estaria governant amb un partit que ara ningú se'n recorda però que existia, que es deia Ciutadans. Dit això, no tinc ni punyeteres ganes que Abascal sigui vicepresident. I a mi em sembla l'hòstia no permetre que Abascal sigui vicepresident. Arriba un punt que si tu frenes aquesta gent, si tu permets que el teu país, en aquest cas Catalunya, Euskadi, Galícia, Andalusia, País Valencià, freni aquesta gent, ja serà un front. Perquè si frenem aquesta gent serà gràcies a nosaltres. Em sento molt orgullós i em sobta que el senyor Hereu parli de xecs en blanc.

- Gabriel Rufián, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
El ministre també deia que vostè és qui més havia fet per dividir l'esquerra, i que sempre fallava en els moments importants. Què li respondria?
El senyor Hereu fa sis anys que intenta aprovar la llei d'indústria que no ha aprovat.
Entén que hi ha nervis al PSC per un possible sorpasso d'ERC?
Quan et va malament a una campanya, tothom passa de tu. Quan t'està anant bé, tothom parla de tu. És de primer de política. Jo aspiro a fer que tothom parli d'ERC en aquesta campanya. A mi no em genera cap mena de complex. Que hi haurà gent que parla dels meus pantalons, del meu pentinat, que parlo més o menys castellà, que manipularà el que dic, però es parla de nosaltres. Que l'Hereu i companyia, perquè un spin doctor, abans d'entrar a l'entrevista, li ha dit "fica't amb aquest, que el tens aquí" [s'assenyala el clatell], benvingut sigui. No funciono així. Soc molt més intuïtiu, també tinc un equip de gent que intentem ser molt més normals. Li desitjo el millor al PSOE, però no treballo per al PSOE. I durant molt de temps a Catalunya s'ha dit que jo treballo pel PSOE. Si jo treballés pel PSOE no estaria a ERC. Estaria en un altre partit. I he tingut oportunitat d'estar en un altre partit.
A quin?
No dic que he pogut anar al PSOE, dic que hi ha altres partits, en aquest cas Front Ampli, que d'una forma més clara fa tres setmanes que diuen que per culpa meva ells no guanyaran. Això és inèdit. No sé si ha passat alguna vegada a la política que un altre partit acusa el candidat d'un altre partit de no arribar als acords o als resultats, quan jo de sempre vaig dir que això no anava de substituir la Yolanda Díaz, sinó d'una altra cosa. I que jo mai abandonaria ERC. Dit això, noto molta gent al carrer que ens diu "té votaré" en castellà. I això també reflecteix molt la diversitat d'aquest país. És el salt. I també perquè el PSC no es mereix guanyar aquestes eleccions a Catalunya. I jo em sentiré molt orgullós si Bildu les guanya a Euskadi, si Compromís obté un gran resultat al País Valencià, si el BNG a Galícia... I és un orgull per mi que representem a molta gent més enllà de les nostres sigles. A mi també se m'ha criticat molt aquí a Catalunya que li agrado a gent de Jaén. És un orgull per mi. A mi això no em fa menys indepe, em fa més útil.

- Gabriel Rufián, fotografiat a la redacció de Nació
- Hugo Fernández
Deia abans que el PSOE s'ha de sotmetre. Què ha fallat en aquesta legislatura el finançament o la condonació?
Tant de bo hagués passat un front català més enllà de les nostres ideologies amb Junts, Comuns i la CUP que haguessin entès que, si anem junts, tenim moltes més possibilitats. El fet que el PSOE convoqués, des del meu punt de vista de forma irresponsable, com va convocar... Recordo certa eufòria al Congrés quan el PSOE va convocar i jo vaig dir clarament que em semblava una negligència, perquè no hi havia res votable a la seva esquerra. I no em referia, evidentment, a nosaltres. Hem estat molt sols. ERC, en tots aquests fregaos en què s'ha ficat, el tema dels trens, el tema de la finançament, són bons, tothom sap que són bons, però, per exemple, tenim... La diferència, per exemple, entre Bildu i el PNB a Euskadi és que el PNB és un partit de dretes normal, que no reparteix carnets de puresa.
En canvi, aquí tenim una dreta que el que diu és que si tu li fots una estelada a un vagó de tren, doncs funcionarà. I que és una traïció que l'empresa que vol el traspàs, doncs que és una traïció que sigui mixta. Nosaltres... També ens falta autoestima per dir: "Què dius? Què estàs dient? O sigui, siguem seriosos, que tu saps que això és mentida". Ara, també és cert que algú, més enllà de nosaltres, ho ha d'explicar. Ha de dir que això és una barbaritat. No només és el que ERC diu i Junts diu. Perquè jo crec que ERC et pot agradar més o menys, però al final l'exercici de responsabilitat ho fa. I nosaltres tenim un acomplexament històric, ho dic clarament. Ens costa molt plantar-li cara a les burrades i toxicitats de Junts. Ens costa molt. Jo això no ho tinc. Tampoc em va malament sense tenir-ho, però també això té un cost. Té un cost mediàtic, principalment, que accepto.
A què obeeix aquest acomplexament?
Quan el senyor Vila d'Abadal diu que ens haurien d'afusellar tots, és la Convergència que diu que el país és nostre i tu ets el servei. I això ha passat tota la punyetera vida en aquest país. Igual que hi ha un PSOE que considera que tota l'esquerra a la seva esquerra és el seu servei i se l'intenta menjar. Doncs hi ha hagut històricament una esquerra, que jo em sento molt representat, que ha dit no. Dic que no. Aquest país no és de ningú. I jo reivindico una dreta normal. Tant de bo Junts torni a ser una dreta conservadora, liberal, que robava, però amb la qual es podia parlar i es podia pactar. Ara, entre la pressió que tenen d'Orriols, que se'ls menja pels peus, i que segons qui considera que copien a Ayuso els anirà bé, doncs és un drama. Jo no me n'alegro. No me n'alegro, i ja sé que ningú em creurà, de la desfeta electoral que tindran. No me n'alegro.
Si es repeteix l'actual conjuntura, quines han de ser les prioritats pensant a fer avançar l'agenda social però també la independentista?
Habitatge, habitatge i habitatge són els tres principals problemes. Vull que algun dia, evidentment, a Catalunya es voti un referèndum d'autodeterminació. Per això necessitem autodeterministes, no només independentistes. I a mi em sobta quan es critica el pacte d'ERC i Podem, com si a Catalunya tothom fos indepe. I ara estic citant als actes a Carod-Rovira, que deia clarament el 2017, en un acte amb els Comuns, que el pacte entre autodeterministes i independentistes era la nació. I és la nació, jo em sento hereu d'això. La gent té una mania que és menjar cada dia i voler un sostre cada dia. A mi em sobta molt quan vaig escoltar a Nogueras en una entrevista i també una persona molt mediàtica a Catalunya que deia que jo parlava de coses que no s'entenien, de coses espanyoles i que era invotable.
Em poso a pensar i dic tu de què parles? Hòstia, tu parles d'habitatge, tu parles de preus, parles d'infraestructures, parles d'impostos, parles de corrupció... Això són coses d'espanyols? A mi em sembla que hi ha una toxicitat en aquest país que per sort s'està superant. I nosaltres el que volem és, en el cas de l'habitatge, és intervenció del mercat. Frenar l'acumulació i l'especulació perquè tota la resta és xocar contra un mur que no acabes mai de solucionar. O sigui, continuar subvencionant, construint, o més transports... Si tu no elimines els acumuladors i no permets que les famílies puguin accedir a un habitatge i no hagin de competir amb gent que vol fer-se ric amb l'habitatge, és impossible.
I en l'agenda independentista?
Hi ha independentistes que volen cases, també.
Però ERC també ha pactat, per exemple, un nou finançament o traspassos de competències. El camí continua sent reduir el poder de l'Estat a Catalunya?
Sempre, però també ben entès. És a dir, tenir el poder per fer polítiques neoliberals o de dretes... I jo, evidentment, vull que algun dia Catalunya esdevingui lliure i que la governi qui la seva gent voti. Ara bé, si votes amb PP i Vox en contra de la classe treballadora catalana, per molt patriota que diguis que ets, no ho ets. Però sí, jo, per exemple, no estic a favor, i estic en contra, de l'actitud, la votació i el discurs de Podem, quan va dir allò de les competències d'immigració. Que Junts demana això amb un tuf racista i amb un discurs copiant a Orriols? Sí, això és cert. I qui diu el contrari menteix. Ara, que són les competències per Catalunya i que la gestionaria un partit tan poc sospitós de ser racista com el PSC? Sí. Que Podem s'equivoca en aquest posicionament? També. Però no passa res, ho porto amb naturalitat. Si tu juntes a quatre persones d'esquerres en una habitació, et surten tres partits i una ecissió. És que la gent d'esquerres no estan d'acord mai. I vinc d'un partit on ens costa molt estar d'acord. Imagina't.
Per què ERC, en el seu dia, no va presumir d'haver aconseguit els indults?
Un temazo, aquest. Ho vaig portar fatal això. Soc molt sincer. Fatal. La cantarella era que no s'entendria. Que hi havia una part del país que no ho entendria. Jo vaig responsabilitzar molt a la pressió mediàtica que nosaltres teníem de traïció, botiflers i tal. Jo esperava, amb la meva innocència, que Turull i companyia anessin a un plató de la tele o de la ràdio catalana a agrair-li a Esquerra el fet que estigués a casa seva dormint. Perquè això va ser gràcies a ERC. I el que vam trobar és: "Traïdors, botiflers...". I tothom callat. Va ser un enorme error. Aspiro a un partit que no torni a repetir aquesta mena d'errors. Però també els partits són complicats.
I també els mitjans tenen responsabilitat. Ja sé que molta gent em diu que no ho digui, però aspiro a un periodisme molt més crític al meu país que digui que vostè està aquí perquè l'han tret de la presó. I això no va passar. Igual que ara, quan Junts vota de forma autolesiva, perquè és autolesiu segons totes les enquestes, en contra de vuit decrets de vivenda, doncs que només un mitjà de comunicació publiqui que hi ha empreses immobiliàries propietat de diputats i diputades de Junts, a mi em dol. Perquè considero que és una mala cosa pel meu país.
Després del referèndum, ERC va optar per dir que no hi havia el suficient gruix de gent per culminar el procés i es va optar per una estratègia més gradualista. Junts tendia a presentar-se com el partit més independentista, però al final han acabat pactant amb Pedro Sánchez. Segurament no n'han pagat tant el cost, i han aprofitat la frase descontextualitzada de Sánchez dient que vostès l'havien votat a canvi de res. El problema és que és difícil d'explicar el grau d'incompliment del PSOE?
És difícil d'explicar ara perquè ERC s'hi ha ficat. Perquè jo des que soc petit i molta gent en aquesta sala també recordarà que de tota la punyetera vida hi ha un partit que es deia Convergència que negociava amb PP i amb PSOE i de tota la punyetera vida PP i PSOE incomplien amb Catalunya. Tota la vida. Tota. Jo no creia que la culpa era d'un tal [Josep Antoni] Duran i Lleida. Al contrari. La culpa era del PP o del PSOE, que són els que decideixen. No puc agafar pel coll el ministre d'Hisenda perquè tinc la força que tinc. Tant de bo en tingués més. Quan s'hi va ficar ERC, de sobte la culpa ja no era del PP i del PSOE, sinó d'ERC. He vist una roda de premsa de Nogueras amb tot el seu grup parlamentari prometent, jurant, que mai més negociarien amb el PSOE. L'endemà van votar amb el PSOE. Hi ha una bula papal que té aquesta gent que jo envejo. A mi m'agradaria també tenir-la perquè amb mi és "hòstia, per què has dit això?, i el vestit que portes, i els pantalons, que si el català o el castellà...". I aquesta gent, hòstia, pot fer el que vulgui.

- Gabriel Rufián, fotografiat a la redacció de Nació
- Hugo Fernández
Però Junts està pagant també el preu dels acords a Madrid?
Discrepo amb el fet que no ho paguin. Ho estan pagant ara, anys després. I nosaltres hem patit molt. Jo he estat a despatxos i a molts llocs negociant la llibertat d'aquesta gent i m'estaven matant. A tertúlies dient que jo era espanyol i que m'agradava molt menjar callos a Madrid. Això ha passat en aquest país i continua passant. Experts en compol amb argumentari de partit que tothom sap a qui es deuen i que han dit que nosaltres som uns traïdors i que estàvem allà molt bé, a Madrid. I nosaltres hem patit molt. Ara, que l'estat espanyol governi que governi, sempre ha incomplert, és que ha passat tota la vida. De fet, el percentatge més alt de compliment dels pressupostos va ser amb el govern anterior de PSOE i Podem. I va ser gràcies a tota l'esquerra sobiranista.
Té contacte amb algun dirigent de Junts?
Sí, i tant.
Més enllà dels enfrontaments públics.
Repeteixo: en les últimes 48 hores m'han dit maltractador, imbècil, idiota, analfabet i que ens haurien d'assassinar a tots. No troba que és difícil tenir una bona relació amb gent que et diu això? Molta gent que llegirà aquesta entrevista es porta fatal amb gent amb la qual treballa. Vosaltres potser, també. I la gent treballa. Aquest salseo de si es porta bé o malament... I què? Respecto molta gent que pensa molt diferent a mi. Tinc boníssima relació amb el 95% del Congrés, traient Vox per raons òbvies. Però admiro gent com Ferran Bel, Aitor Esteban i Marta Pascal. Estic recitant Jordi Pujol als actes. És mentida que jo tingui mania a aquesta gent perquè són de dretes: els denuncio perquè voten en contra del meu poble. I exigeixo a un partit català, i més quan han estat tota la punyetera legislatura amb la paraula 'Catalunya' a la boca, que no ho facin. Sé que té un cost. He conegut tots els portaveus de Convergència, amb diferents noms, pel que sigui, des de Francesc Homs fins a Nogueras. A tots. Tinc bona relació amb gent de Junts.
No creu que hi ha un votant independentista que pateix o li sap greu aquesta mala relació a Madrid?
Tinc la sensació que molta gent que no entén què fa Junts. I que està orfe, políticament. Tinc la responsabilitat de dir-li a la gent òrfena que ens voti. Em trobo molta gent que em diu: "No m'agrades gaire, ets massa d'esquerres, però no entenc els meus". Això està passant. A mi em sap greu que passi tan tard. I tinc la sensació que és gràcies al fet que la gent, avui, veu les coses al mòbil directament. Veu el reel, o veu TikTok. Sé que és molt criticat pels mitjans oficialistes, però en molts casos ens ha permès dir-ho.
S'esperava, quan va entrar en política, que recitaria Jordi Pujol als mítings?
I tant. Soc un amant de l'oratòria. Hi ha dos grans oradors, ara: Letizia Ortiz i Luis de la Fuente. M'he posat discursos de gent tan ràndom que no creuries. He sentit Pujol i he pensat: "Com entenia de què anava això". Si no, és impossible governar vint anys. M'he posat Rubalcaba, Clara Campoamor. Tinc la sensació que a mi, aquí, no se'm coneix. Jo sí que us conec, a vosaltres. A tots. Us llegeixo, us escolto, sé més o menys de què va tot.
A què creu que és degut, que no se'l conegui?
Jo què sé. No en tinc ni idea.
Sempre parla del segrest convergent de la premsa.
Hi ha un segrest bestial de la premsa.
Al mateix temps diu que Convergència ha de tornar.
(Riu) Això és trampa. El que dic és que tant de bo torni una CDC racional. Actualment hi ha un segrest. No dic que la premsa catalana sigui convergent, sinó que calla. Perquè és molt incòmode enfrontar-te a Convergència: estan molt motivats, tenen tertulians a tot arreu, passen argumentaris a tothom, truquen quan algú diu el que no toca. Això nosaltres no ho fem, i fem bé. Convergència ho fa, i ho sap tothom que tingui un bolígraf i una llibreta i es dediqui al periodisme.
Anirà a rebre Carles Puigdemont quan torni a Catalunya? L'amnistia també és gràcies a vostès.
No.
Per alguna raó en concret?
Salseo. La pregunta és salseo.
És rellevant, tenint en compte que ha estat president de la Generalitat.
Respecto tots els presidents de la Generalitat.
Tenint en compte que la causa de la trama russa es va arxivar, es penedeix d'haver dit que els implicats es creien James Bond?
No, perquè era cert. I no va ser una frase meva. Tothom ho sap. Hi ha dirigents de CDC que van presumir d'aquests contactes. És una investigació periodística de cinc segons. En fi, ja sabem de què va.

- Gabriel Rufián, durant l'entrevista amb Nació
- Hugo Fernández
Si PP i Vox manen a Madrid, ERC ha d'entrar al Govern?
És una pregunta més per la gent del Parlament i del partit. Aspiro a coalicions entre ERC i el PSC, evidentment amb ERC governant, i amb els Comuns i la CUP. I que Junts estigui una temporada reflexionant. Em falta informació de les dinàmiques al Parlament. Però assumir responsabilitats també és bo, i exhibir-les.
Però considera que ERC s'hauria de plantejar entrar al Govern?
Penso el mateix que fa cinc segons.
Potser considera que és salseo, però quina relació té amb Oriol Junqueras? Van discrepar per la confecció d'una llista plurinacional d'esquerres.
Immillorable. A l'Oriol li tinc afecte i carinyo. És un polític formidable. No estaria aquí si no fos per ell. Es mereix, algun dia, optar a presidir el meu país. Treballo perquè això sigui així. L'altre dia pensava: en una època, el grup de Junts es va fraccionar. El millor diputat català d'aquella legislatura va ser Ferran Bel, bastant de dretes. Però extraordinari. No va comportar cap problema. Ningú va escriure de les males relacions que potser hi havia. Nosaltres tenim el focus que tenim, i som poc discrets en les discrepàncies. Però no rajaré mai de cap company, no entraré mai a filtrar res a ningú. En deu anys he gestionat 61 persones, i em sento molt orgullós de tota la seva feina.
Quina relació té amb Ada Colau?
Em sembla una extraordinària activista, una alcaldessa amb ombres i llums. No tinc una mala paraula per Ada Colau. S'ha ficat a Front Ampli, i li desitjo el millor, com a Emilio Delgado. Em sobta que semblava que el pacte ERC-Podem inhabilitava altres acords. Més Madrid i Sumar van ser els primers a pactar. Entenem les dinàmiques i les ajudes mediàtiques que tindran uns i que tindrem nosaltres.
Es van reunir directament per anar junts?
Vam parlar molt. Al final del dia tenia informes del mòbil que deien que havia estat vuit hores i mitja amb el telèfon. El carregava tres cops al dia. Va ser una burrada.
Es tornarà a intentar una aposta per unir l'esquerra plurinacional?
Ho intentaré sempre. Em sorprèn quan de sobte els mitjans catalans entrevisten gent per rajar del que ha fet ERC. Sempre hi ha dos missatges: que no hem de salvar les esquerres espanyoles (això és desconèixer la història d'ERC; només cal haver llegit Companys) i una certa fantasia de dir que hem d'anar "a la nostra". És d'una toxicitat que no comparteixo.
Què passa si Irene Montero no entra com a diputada a Madrid?
No crec que hàgim d'assumir els resultats d'un altre partit, per molts acords que hi tinguem. Vaig treure el millor resultat de la història d'ERC a Santa Coloma, però vam ser quatre [regidors]. Vam ser els únics que vam pujar. Aquí, la premsa ven la moto que va ser un fracàs. Tenen raó, perquè soc jo. Si Nogueras hagués tret quatre regidors de Junts a Santa Coloma, bueno.
Nogueras havia de ser candidata de Junts a Mataró però va renunciar abans de les eleccions.
Ningú escriu sobre això. Sé que toco els nassos. D'acord, perfecte. Però sé que si Podem no obté un bon resultat la culpa serà meva.
A les últimes europees, a Podem els va anar bé.
A totes les esquerres els ha d'anar bé. Si no, la suma no dona. Em sobta la ràbia contra Podem. Si no ens va bé, ens passaran per sobre. Hem pogut reactivar un partit. Necessitem aquests acords.
Què ha fet malament d'esquerra del PSOE per anar dividida a les eleccions?
Les cúpules, fílies, fòbies, tu em vas fer no sé què... L'exemple és ERC-Comuns: va tenir molt pes que Ada Colau pactés amb Manuel Valls [el 2019]. A la gent això li és igual. La gent es pensa que Valls és el lateral dret del Cadis. Si passa el que espero que no passi, que és que la ultradreta governi, ens obligarà a fer altres coses. I partits que s'han posat de perfil que seran més reivindicatius.

- Gabriel Rufián, fotografiat a la redacció de Nació
- Hugo Fernández
L'esquerra ha fet tard a l'hora de parlar d'immigració?
Ens incomoden molt segons quins marcs. Però no ens hem de centrar tant en el lèxic, i sí en els conflictes reconeixibles. Que arribin centenars de persones cada any als nostres barris és un repte. Gent amb diferents cultures, religions i llengües... I hem de parlar d'inclusió, de drets, de solucions. Intento que la gent que m'escolta digui: "Almenys saps què està passant". Seria més còmode no dir-ho? Com en tantes altres coses.
Hi ha dues escoles de pensament, amb la immigració. Una diu que se n'ha de parlar, perquè el paisatge canvia, i una altra que parlar-ne és fer el joc a l'extrema dreta. Quina és la solució bona? A Europa, l'extrema dreta ha crescut a tot arreu.
Primer, dir que la minoria perillosa no és qui arriba als baixos d'un camió, sinó qui compra un edifici i posa el pis a 2.000 pavos al mes. Hi ha molts mantres que són falsos. Però hi ha un problema de multireincidència? Sí. Perquè l'opressió, la classe social i la falta d'oportunitats influeix. Igual que ha passat tota la vida: el Vaquilla era de La Mina. Tenim altres camins, reconeixem el problema i cal dir-ho. Sobre les dues escoles de pensament, estic una mica en desacord. Principalment hi ha feixisme i antifeixisme. I no hi ha espais per posar-te al mig. Ara bé: pots defensar valors, però dir al teu veí que això és un repte i que ens podem fer preguntes. Jo, que vinc d'una esquerra laica, on qualsevol símbol religiós és opressiu, em genera preguntes: un nen o nena de quinze anys ha d'estar un mes fent el ramadà a l'escola, sense menjar fins a les vuit de la tarda? Igual que el burca. No em sembla normal que una dona vagi tapada fins aquí [fa el gest]. Que després podem filosofar? D'acord. Però la gent espera que algú d'esquerres, no només Santiago Abascal i Sílvia Orriols, diguin que això és una barbaritat i que hem d'intentar que no passi.
La setmana passada deia a la Cadena SER que havia pensat a deixar de ser candidat.
Estic pesat, amb això.
És un pensament recurrent?
Qui no hi pensa? A vegades em passo, soc sincer. Em faig pesat: la meva mare em va dir que deixés de dir-ho. Però tinc dubtes, quan no sé una cosa dic que no la sé, quan he de demanar perdó ho faig. No em va malament, sent així. No sé, no hi ha res al darrere. Aquell dia estava fotut. Trobes a faltar la família. Però és la millor feina que he tingut mai. He estat en pous de merda molt profunds, laboralment. El que faig té un cost? Estic encantat. Faig la meva feina i torno a casa meva. Us escolto i us llegeixo a tots, i ho sé tot perfectament. Però no deixo que aquesta maquinària em doblegui. Al final, la gestió interna d'un partit és complicada, qui digui el contrari menteix i vosaltres ho sabeu millor que jo. No passa res. En una redacció, també. De què serveix que digui que tot és meravellós? Seria un candidat més, i seria molt avorrit. M'aniria millor.
En les últimes setmanes ha dit que li agradaria ser president de la Generalitat després d'Oriol Junqueras. Li ha agafat el gust a la política institucional.
Soc un malalt de la política. Què vol dir?
Els seus adversaris sempre li retreuen que vostè deia que s'estaria només 18 mesos al Congrés.
Em sento orgullós que, després de deu anys, em coneguin per les mateixes xorrades i no per robar. Però bé, tinc l'hemeroteca que tinc. La meva es recorda més. Durant aquest temps m'ha costat molt (i no em creureu, perquè aquí s'escriu el que s'escriu) pensar en mi. S'escriu sempre que tinc agenda pròpia. Improviso poc o gens, però em costava molt pensar a llarg termini. En tot aquest temps, sí que he arribat al convenciment que voldria tornar a Catalunya i optar a la presidència després de l'Oriol. Tinc la sensació que els mitjans no em coneixen, o no em volen conèixer. Em motiva trencar amb aquesta imatge. I que el meu país, de la mateixa manera que va tenir un cordovès [José Montilla] de president, tingui algú que no ve de segons quines famílies o cúpules. Algú normal, com jo. M'agrada la política, de sobte [expressió d'ironia].
La institucional, dèiem.
A Míriam Nogueras, que és presidenta de Junts [sic] no li agrada la política, o com va?
Segurament no es veia en política institucional quan va començar com a activista del No Vull Pagar.
Soc president del grup parlamentari d'ERC a Madrid des de fa vuit anys. M'ha semblat curiós, no passa res, hi estic acostumat.
Tornar a Catalunya és una qüestió a llarg termini?
Ni idea. Partit a partit, mai se sap.
