Pedro Sánchez sempre presumeix d'aplicar el manual de resistència. Li ha servit per aguantar tot tipus de crisis, per arribar a la Moncloa i per mantenir-s'hi durant vuit anys, però el seu entorn no ha tingut la mateixa sort. Almenys quatre dels dirigents que l'han acompanyat de manera més fidel en els últims anys han acabat caient, ja sigui per la corrupció al voltant del PSOE o bé per tragèdies ferroviàries. És el cas de José Luis Ábalos, Santos Cerdán, José Luis Rodríguez Zapatero i Óscar Puente, l'últim en caure una setmana després de l'accident ferroviari de Toledo. Com han impactat els quatre casos en Sánchez? De quina manera ha entomat haver de prescindir de quatre suports clau?
José Luis Ábalos
L'estiu del 2021, per sorpresa, el president del govern espanyol va dur a terme una crisi de govern que va deixar el ministre de Foment fora de l'alineació titular de la Moncloa. Què havia passat? Ningú tenia una resposta clara, però el pas del temps va permetre fer-se'n una composició acurada. A banda de qüestions privades -els missatges amb Koldo García van alimentar les cròniques durant setmanes-, Ábalos va ser condemnat el juliol a 24 anys de presó pel cas de les mascaretes. Una sentència especialment dura, signada pel Tribunal Suprem, que va deixar tocat Sánchez. No tant per la duresa de la pena, sinó perquè era molt més que un ministre de Foment: havia estat un puntal al partit.
Ho demostra el fet que formava part -com Koldo García i Cerdán- del grup que el va ajudar a recuperar la secretaria general del PSOE quan, després de negar-se a investir Mariano Rajoy, es va veure forçat a plegar. Sense Ábalos, que després seria premiat amb la secretaria d'organització, no ho hauria aconseguit. Hi va haver un moment en què va semblar que podia tornar a primera fila -tot i haver-lo fet fora del govern espanyol, a les eleccions del 2023 va liderar la llista per València-, l'esclat del cas de les mascaretes, la revelació dels missatges i l'ingrés a presó preventiva van motivar un trencament total amb Sánchez. Va córrer a desmarcar-se'n sense amagar una profunda decepció.
Santos Cerdán
És un cas similar, però segurament més feridor. Cerdán va assumir la secretaria d'organització del PSOE el 2021, quan Ábalos va caure en desgràcia. Des d'aquesta posició va ser fonamental per travar la investidura de Sánchez -va amorosir la relació amb Junts i es va reunir amb Carles Puigdemont a Brussel·les-, de la mateixa manera que uns anys baans havia estat clau per a l'èxit de la moció de censura. Un informe de la Guàrdia Civil el situava al centre d'una trama presumptament corrupta i el president del govern espanyol es va veure obligat a trencar amarres. Va ser un dels moments en què Sánchez va trontollar, però va acabar salvant la situació, tot i les esgarrinxades que va generar.
Cerdán va ingressar provisionalment a presó, però va acabar sortint en llibertat el novembre de l'any passat. El seu cas està estretament vinculat a la trama que també va esquitxar Ábalos i García, i ha motivat que l'Audiència Nacional tingui el finançament del PSOE en el punt de mira. Hi ha hagut escorcolls a la seu socialista, testimonis que parlen d'entregues de milers d'euros en efectiu i de presumptes pressions als jutges que investiguen membres de la família de Sánchez. La caiguda del secretari d'organització va fer que el càrrec acabés recaient en Rebeca Torró. El dia que es va fer efectiu el canvi, un altre dirigent ben connectat amb la Moncloa, Francisco Salazar, era acusat d'assetjament.
José Luis Rodríguez Zapatero
L'expresident del govern espanyol va ser fonamental perquè Sánchez resistís a la Moncloa en les eleccions del 2023. Es va fer un fart de compartir mítings amb ell, va erigir-se com a ariet progressista de la campanya i va utilitzar la seva imatge -aleshores intacta- per combatre la dreta i l'extrema dreta. Un cop al poder, el líder del PSOE s'hi va recolzar per missions complicades, com ara la relació amb Junts. Zapatero, de fet, es va asseure amb Puigdemont a Suïssa, i fins a l'últim moment va tenir capacitat d'interlocució amb l'exili. Abans de tot això, també s'havia cuidat d'engreixar les relacions amb Podem, perquè tenia bona interlocució amb Pablo Iglesias i treballava per unir l'esquerra.
Tot va canviar quan, a finals de maig, va ser imputat per tràfic d'influències. La cascada d'informacions vinculades a l'expresident del govern espanyol va ser inesgotable, durant uns mesos, i encara es parla de les joies que van trobar al seu despatx, valorades en un milió i mig d'euros i que -després de negar-ho- va indicar que eren un regal de l'Aràbia Saudita. Un cop especialment dur per a Sánchez, que hi confiava per tornar a fer tàndem en campanya. El presumpte vincle de Sánchez amb una trama de corrupció va deixar molt tocat el PSOE, i semblava un dels últims claus en el taüt del president del govern espanyol. Després va venir la crisi de Ceuta i, ara, la tragèdia ferroviària d'Urda.
Óscar Puente
I això és, precisament, el que ha acabat amb la carrera política del ministre de Transports. Perquè l'accident de Toledo se suma al que es va produir al gener a Adamuz, amb un balanç total de víctimes que supera el centenar. Puente, que sempre va fer costat a Sánchez dins del partit -era un dels seus suports en les primàries del 2016, quan va reconquerir la secretaria general del PSOE-, va plegar dimarts a la nit com a ministre i no encapçalarà la llista dels socialistes per Valladolid. El president del govern espanyol es queda sense una de les llengües més afilades del partit i sense algú que, en una campanya brusca com aquesta, servia per desgastar l'adversari. Un altre soldat caigut.
