Óscar Puente (Valladolid, 1968) és d'aquells polítics que té el do de deixar anar títols. Ja sigui en compareixences de premsa, en intervencions al Congrés dels Diputats o bé a través de les xarxes socials, sempre té a punt el dard, la punching line, el zasca, l'apunt feridor d'hemeroteca per carregar contra els adversaris. Havia de ser un dels protagonistes de la campanya electoral del 29-N com a cap de cartell per Valladolid, fent costat -com sempre ha fet- a Pedro Sánchez, de qui ha fet de pitbull amb entusiasme. L'accident de la setmana passada a Toledo, però, l'ha portat a dimitir. No ha ho ha anunciat fins que portava quatre hores de compareixença a la diputació permanent del Congrés.
Advocat de professió, actor durant una dècada, Puente va accedir a l'alcaldia de Valladolid el 2015. Des d'allà es va convertir en un dels puntals de Sánchez, secretari general del PSOE però sense la simpatia d'una vella guàrdia que es resistia a prendre-se'l seriosament. Es va veure amb claredat només un any més tard quan, després de la repetició electoral, es va resistir a investir Mariano Rajoy. Es va veure forçat a deixar el càrrec en un comitè federal dantesc, però va protagonitzar un retorn espectacular -i imprevist- gràcies a la força de les bases, al suport de dirigents com Santos Cerdán i José Luis Ábalos -ara actius tòxics- i d'alcaldes com Puente, fidel des del seu Valladolid natal.
Agressiu a les xarxes, va perdre el càrrec municipal el 2023 gràcies a un pacte entre el PP i Vox, però Sánchez -que va continuar, també contra pronòstic, a la Moncloa després de les últimes eleccions espanyoles- el va nomenar ministre de Transports. Un càrrec enverinat, perquè a la inauguració d'obres s'hi suma -cada vegada més- un context complex d'obres, inversions que no arriben -com passa sovint a Catalunya- i la gestió d'una xarxa d'infraestructures llastada per la manca de manteniment. Ha estat letal encadenar dos accidents en l'alta velocitat que han causat més de cent morts, a Adamuz i a Urda, i en vigílies d'una campanya electoral no ha tingut més marge que plegar del càrrec.
"Un ministre de Transports no pot continuar amb dos accidents d'aquesta gravetat, per més difícils que siguin o si té o no responsabilitat en els episodis", ha indicat Puente, amb un to més greu de l'habitual. Sánchez es queda sense parallamps i sense candidat a Valladolid. Lluny queden els moments en què el ministre especulava amb la possibilitat de tenir trens que anessin a 350 quilòmetres per hora entre Barcelona i Madrid, un servei que ara no té garantit el funcionament a ple rendiment. I lluny queda, també, un escenari de futur: que es convertís en successor de Sánchez al capdavant del partit. Ell mateix havia dit que, si li arribava la pilota, no la passaria a un company: se la jugaria ell.
Habituat a trepitjar tots i cadascun dels bassals disponibles, va ser l'encarregat de defensar la posició del PSOE en el debat d'investidura fallit d'Alberto Núñez Feijóo. Un perfil dur que combina amb aficions melòdiques -se'l va veure gaudint als concerts de Taylor Swift al Bernabéu- i vacances que han estat especialment criticades per la premsa més propera a la dreta i a la ultradreta. Ara es queden sense un dels seus objectius preferits. Puente, això sí, mai s'arronsava: havia rebatejat el diari The Objective com a The Ojete, i no temia respostes directes a informacions concretes. Què farà a partir d'ara? De moment, el pitbull de Sánchez s'haurà de buscar noves distraccions fora del dia a dia.
