Angoixa pel moment i esperança per l'arrencada de la campanya electoral. És el que transmeten els dirigents del Front Ampli. El 10% dels vots a tot l'Estat és el seu objectiu. No només per la vanitat de tenir -com el PP, el PSOE i Vox- les dues xifres, quedar molt per davant de Podem, assegurar-se el grup parlamentari i continuar sent grans. Sobretot perquè estan convençuts que superar aquest llindar pot tenir un efecte multiplicador en escons.
Així, dels entre 10 i 15 que els atorguen ara les enquestes estan convençuts que poden saltar a una franja entre 20 i 25, entrant en moltes més demarcacions i fent possible revalidar l'actual majoria de govern. El PSOE està, malgrat el desgast i l'accident d'Urda, en condicions de mantenir suports i fins i tot de disputar la victòria al PP, i els sobiranistes faran una aportació d'escons similar o superior a la de 2023 si ERC, EH Bildu i BNG compensen les pèrdues que bona part de les enquestes auguren a Junts i el PNB. Fa tres anys, i malgrat que la coalició era més àmplia del que ho havia estat Podem quatre anys abans, Sumar va obtenir el 12,3% dels vots i 31 escons. El tercer factor de la suma, el de l'esquerra alternativa, no pot fallar si Sánchez vol ser investit per quart cop.
Comitè de campanya amb accent català
Aquest dilluns al matí, festiu i plujós a Madrid, el ministre Pablo Bustinduy, una de les cares de la confluència que lidera Ada Colau i portaveu, ha presentat la campanya electoral en un local de l'economia social i verda al popular i multirracial barri de Lavapiés. Al comitè de campanya hi ha accent català i, de fet, el director és Jordi Martí Grau, exdirigent del PSC que va ser gerent de l'Ajuntament de Barcelona i tinent d'alcalde després amb Colau. Ara és secretari d'Estat de Cultura. També hi ha Aitor Carr, spin doctor dels Comuns que havia treballat al consistori barceloní.
Tot començarà amb l'enganxada de cartells a Vallecas, a l'emblemàtic Mirador de las Siete Tetas (el nom oficial és Parque del Cerro del Tío Pío), obrint una campanya que volen centrada en l'habitatge i la conquesta de drets socials. "Un vot com una casa" serà el seu eslògan, que funciona en totes les llengües oficials llevat de l'euskera (al País Basc tampoc hi tenen gaire massa a fer, atès el bon moment de l'esquerra abertzale). Els dirigents de la coalició, que té diferents formes i equilibris interns delicats, creuen que si aconsegueixen que la conversa vagi cap a aquests vectors "redistributius" se'n poden sortir com ha fet Lula al Brasil o els Demòcrates als EUA, posant l'accent en el cost de la vida. I que la vaga de dimecres ha de ser una empenta, tingui el seguiment que tingui: "Que, després de 14 anys, es convoqui una aturada general amb l'impacte polític i de carrer que tindrà és un èxit", asseguren.
La por al "vot útil"
Però per ara estan lluny del 10% i després d'una legislatura sense lideratges clars per la ràpida autoliquidació de la vicepresidenta Yolanda Díaz davant el fracàs en l'intent d'articular políticament Sumar, sembla difícil capgirar els mals auguris i frenar el "vot útil" a un PSOE que aixeca banderes de l'esquerra, fins i tot de l'alternativa. Sánchez confronta amb la dreta, abraça Lula i la causa de Palestina, i fins i tot a la família de Guillem Agulló.
El Front Ampli s'hi ha posat tard (va trigar a designar Colau i va esperar fins al final a Gabriel Rufián, que per ells no podia quedar) i espera no convertir-se en víctima del vot útil quan, asseguren, les seves iniciatives han estat les més ben valorades del govern. De les 52 circumscripcions electorals, el 2023 va aconseguir escó només a 19 d'elles. Ara, la representació està només assegurada a Madrid, Barcelona, València i Sevilla. És possible que també a Alacant, però la cap de cartell del Front Valencià, única coalició efectiva de tota l'esquerra del PSOE, és de Podem.
Consideren que si superen el 10% i la vaga i les enquestes els impulsen poden tenir a tocar obtenir representació a Tarragona, Balears, Pontevedra, Corunya, Astúries, Navarra, Balears, Màlaga, Cadis, Tenerife o Saragossa i alguna altra demarcació. I expliquen -sempre fa de més bon pair- que els escons en disputa ho són amb la dreta o amb l'extrema dreta. Assumir el contrari té molt mala venda.
Els votants ja seran tàctics
I si votar Front Ampli acaba perjudicant el PSOE o un altre partit del bloc de la investidura? És, per exemple, el que pot passar a Lleida, on dels 4 escons en joc el PSC es va endur l'últim el 2023 i ara el PP aspira a recuperar-lo, tot i la competència de Vox. Els dirigents de la llista de Colau esperen que cap vot en perdi i que entri en joc la "intel·ligència dels votants". No ho demanaran, però esperen que allà on no tenen cap opció real d'escó (Lleida i Girona en el cas català) els seus simpatitzants concentrin el vot en opcions progressistes i la presència de dirigents de primera fila serà nul·la en aquestes demarcacions.
I per què es presenten a Lleida o Girona?
I aleshores, per què no retirar-se i coalitzar-se amb els socialistes o demanar directament el vot per ells? "Si la llista desapareix i renúncies a presentar-se, la sensació és de reculada total. I si et retires a 30 províncies potser algú es pregunta que per què no ho has fet a 40... I seria el mai acabar", explica un dels dirigents.
No és el millor context, però és el que hi ha. I amb la innovació d'una cap de llista estatal que es presenta per Barcelona, cosa que la premsa de Madrid no acaba d'entendre del tot. Per això alguns dirigents i mitjans parlen de tiquet amb Emilio Delgado, cap de llista per la capital de l'Estat i dirigent de Más Madrid. "Són extraordinàriament compatibles i complementaris", insisteixen al Front Ampli. És cert, sí, i a Barcelona es va constatar dissabte. Però, per bé o per mal, la cap de cartell és l'exalcaldessa de Barcelona.
