El Front Ampli s'acosta al 29-N amb una papereta incontestable: salvar els mobles. Després que la coalició vingui de formar part d'un govern estable amb el PSOE durant tota la legislatura, així com en el mandat anterior, el rumb d'aquest espai polític fa temps que no varia. La línia de suports ha estat descendent elecció rere elecció i les enquestes apunten cap a una nova davallada. Per redreçar-ho, l'escollida per liderar un projecte divers -però sense Podem- ha estat Ada Colau. En un moment en què l'habitatge és central en el debat als carrers, aquesta serà una basa nuclear. Ara, Nació analitza les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) del Front Ampli de cara al 29-N.
Debilitats
La primera evidència a la qual vol sobreposar-se el Front Ampli és la tendència. Una mala tendència inhibeix les capacitats de seducció. I l'espai a l'esquerra del PSOE -a banda de les formacions nacionalistes- ha anat en un continu decreixement des del 2016. Dels 71 diputats integrats en Unides Podem de llavors s'ha passat a 42 (2019), 35 (2019) i 31 (2023), aquesta última ocasió ja sota el paraigües de Sumar. Ara, la formació es torna a presentar en un panorama desafiant, amb la dreta i l'extrema dreta a l'alça, i amb un discurs propi que ha perdut força rupturista després d'haver participat dels últims dos governs estatals de la mà del PSOE. En aquest sentit, hi pesen especialment la no derogació de la llei mordassa o les mesures insuficients en habitatge, en plena crisi.
Amenaces
El principal risc de la formació és la pèrdua de vots, ja sigui per un desencís social que opti per l'abstenció o perquè els que sí que visitin les urnes apuntin cap a altres opcions del bàndol esquerre del Congrés. Malgrat Podem s'hagi anat aigualint com a estructura política, i els suports electorals que rebi en solitari a hores d'ara siguin una incògnita, és la primera vegada en una dècada que el nucli del Front Ampli i el de la formació morada es presenten per separat a les eleccions espanyoles. Així, la penalització pot arribar no només per la fragmentació d'una part del vot, sinó també per la sensació que els lideratges de les dues propostes polítiques -a les quals s'hi podria sumar Gabriel Rufián- han estat incapaços d'entendre's. Alhora, el PSOE també aspira a rascar-los-hi vots després d'haver acabat el mandat amb un relat accentuat en el front social i amb l'assenyalament de la dreta com a fre a les polítiques ambicioses d'intervenció del mercat de l'habitatges. La concentració de vot a la llista de Sánchez és l'enèsim entrebanc per a la recuperació de l'espai del Front Ampli.
Fortaleses
Per més que els socialistes hagin volgut emergir com els defensors de les regulacions pel que fa a l'habitatge a l'últim moment, els membres de la llista del Front Ampli encara tenen un valor agraït en política: la coherència discursiva. Mentre que el PSOE ha de fer equilibris per justificar perquè ara és una urgència regular els lloguers de temporada quan ells mateixos ho van deixar fora voluntàriament en la negociació de la llei d'habitatge del 2023, els quadres del Front Ampli -hereus de Sumar- poden recordar que la seva proposta sempre ha estat anar més enllà, si bé han estat limitats pel seu paper al govern espanyol i per l'aritmètica del Congrés dels Diputats. A més, en aquest terreny ara sumen un factor clau per dos motius: el pas endavant de Colau els permet oferir una cara nova a l'Estat i subratlla la preocupació i el coneixement genuí sobre la matèria residencial. El Front Ampli podrà passejar galons en habitatge en un moment en què cap conversa política deixa fora la pregunta: com se soluciona la crisi d'accés a les llars?
Oportunitats
Internacionalment, fa temps que s'adverteix l'auge de la ultradreta. I a l'estat espanyol això es traslladaria amb l'arribada d'una majoria absoluta de dreta (PP) i extrema dreta (Vox) al Congrés que sovint s'ha donat per feta. Però el clima internacional també bufa alguns vents contraris i els temps accelerats de la política fan que l'anomenada esquerra transformadora pugui trobar alè en altres referents recents, com el triomf de Lula al Brasil o algunes victòries de líders nord-americans amb suport dels Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA), com Zohran Mamdani a l'alcaldia de Nova York o altres perfils plurals a les eleccions de mig mandat dels Estats Units. A més, a l'Estat, la polarització forçada per Vox pot acabar, per contrast, donant espai a què els líders del Front Ampli facin intervencions -a debats o a les xarxes socials- que sedueixin indecisos.
