Boicotejar Espanya. Aquest és el primer i únic punt amb el qual Jordi Graupera (Barcelona, 1981) es presenta a les eleccions del 29-N. L'única cosa per la qual vol portar Alhora al Congrés, diu, és per "destruir" l'estat espanyol. Ni investir cap president, ni aprovar cap mena de mesura. Només "fer-los pagar el preu" de no resoldre el conflicte polític amb Catalunya. El candidat i president de la formació, en conversa amb Nació, carrega contra els "acords de pacificació" que considera que han signat ERC i Junts, i promet un independentisme "dur i seriós". Graupera no amaga que aspira a captar el votant independentista que se sent orfe i que pot arribar des de qualsevol espectre ideològic. L'objectiu també és guanyar projecció per al pròxim cicle electoral, en què Alhora vol fer forat als ajuntaments i també al Parlament.

Per què heu decidit presentar-vos al Congrés?
A Alhora vam decidir que anar a les espanyoles dependria del context. I, en una consulta a la militància, vam votar per anar-hi. L'argument de fons és que el poder espanyol existeix i que no desapareix perquè tu no hi vagis. Mentre siguem un país ocupat per Espanya, el Congrés és on es dirimeix i es normalitza la dominació i l'assimilació del país. Per tant, cal anar-hi a portar el conflicte. Especialment, anar-hi a trencar els acords de pacificació que els altres partits catalans, Junts i ERC, han signat en els últims anys, anar-hi a boicotejar que en nom dels vots independentistes es continuï normalitzant la dominació espanyola.

Realment cal anar-hi si és que no hi ha res a fer amb Espanya?
Sí que hi ha coses a fer: s'ha de destruir. Espanya és un país que no ha aportat res de bo. Com a catalans subjectes a l'estat espanyol, tenim el deure de destruir-lo. El Congrés és un lloc on es negocia i on es bescanvia gran part del poder. És el lloc principal on es corromp la classe política catalana. És el lloc on s'intercanvien favors entre els diferents lobbies que els partits representen a canvi d'un dèficit fiscal estructural, d'una destrucció de la llengua catalana i d'un deute salvatge. Algú ha d'anar a boicotejar que continuïn pels passadissos del Congrés intercanviant-se favors i dient-se 'que gran ministro eres'.

És realista pensar que es pot obtenir un escó?
És difícil perquè la llei espanyola està pensada perquè sigui difícil. A diferència d'altres països del nostre entorn, la llei espanyola associada al franquisme està pensada perquè els partits grans ho tinguin fàcil i la gent que s'oposa al sistema ho tingui difícil. Però tenim precedents de gent que ha trencat el sistema. No és impossible perquè en aquestes eleccions només es presenten els dos partits que han pactat i que estan disposats a continuar pactant amb el mateix partit i, per tant, estan atrapats en aquesta lògica de coacció. Hi ha un forat immens de representació d'un espai independentista honest, obert, clar i seriós. Una de les raons per les quals ens presentem era també perquè els catalans tinguessin l'oportunitat de votar una postura independentista forta.

No hi haurà ni la CUP ni Aliança Catalana. És la gran oportunitat per a Alhora?
Alhora ha fet un pas endavant molt important en els últims dos anys. Hem anat per tot el país i ens hem trobat gent que continua militant en espais amb els quals no està del tot d'acord, però que necessiten comprometre's amb el país. I això ha permès que el partit creixi de manera important. Fa dos anys que ens vam presentar al Parlament, vam recollir 6.000 signatures, ara n'hem recollit 16.500. Fa dos anys vam recollir 100.000 euros de crowdfunding en un mes, ara n'hem recollit 60.000 en quatre dies. Fa dos anys érem 6 persones, i uns 100 militants acabades les eleccions, ara som 750 militants. Teníem 300 voluntaris, ara en tenim 1.500. Alguna cosa està passant. No és que vulguem aprofitar l'oportunitat, sinó que ens hem creat l'oportunitat.

Apel·len a l'independentista que se sent orfe. Això va de la CUP a Aliança passant per Junts i ERC?
Hi ha molta gent que té molt d'interès en què prevalgui la pregunta entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra. I estem d'acord que tots tenim sensibilitats, però hem abandonat la pregunta per la llibertat del país i per la independència del país. I val la pena tornar-la a posar a la taula. Això pot apel·lar a un tipus de votant que no vota Aliança per la qüestió de la immigració i que no votarà a Vox perquè és un partit que vol destruir Catalunya. Aquí tenim una opció. I hi ha un seguit de gent del món de la CUP que tenia ganes de votar-la, i que veu en nosaltres un espai de sensibilitat compartida. S'han apropat a nosaltres i ens ha ajudat. Potser són unes eleccions de vot prestat per a nosaltres i després la gent tornarà als seus espais naturals a les municipals o al Parlament, però que per anar a dir que no a Espanya sí que estan disposats a fer-nos confiança.

Queda clar on són a l'eix nacional, però on s'ubiquen a l'eix esquerra-dreta?
Som gent centrista, no enganyem a ningú ni pretenem ser el que no som. Però sobretot som nacionalistes pragmàtics, i això vol dir que la primera pregunta que ens fem sobre qualsevol política és si beneficia el país o el perjudica. I si ets una persona tradicionalment de dretes i hi ha una política tradicionalment d'esquerres que beneficia la nació, te l'has de menjar. I a la inversa. Això no vol dir que no siguem ni de dretes ni d'esquerres, com diu la gent de dretes que vol dissimular. Vol dir que a vegades apostem per polítiques d'esquerres com pot ser l'educació o a la sanitat públiques, o per altres de centredreta com pot ser que el comerç no tingui tantes regulacions o una burocràcia infinita. Això ens col·loca en un espai on hi ha el país. Hi ha molt poca gent que sigui netament d'esquerres o de dretes. El país equalitza la seva sensibilitat depenent del tema. Oferim polítiques clares quan parlem del Parlament o dels ajuntaments, però a Madrid anem a fer pagar el preu del conflicte al Congrés.

En cas que entressin al Congrés, realment es pot exercir un bloqueig total?
Rotundament sí. Si va d'un vot i és el nostre, serà per bloquejar que hi hagi investidura, perquè torni a haver-hi eleccions i perquè hi hagi inestabilitat. Es tracta d'anar a dir 'no és no'. Ara, com diuen les enquestes, podria ser que guanyi el PP i Vox per majoria folgada. Si aquest és el cas, i aquesta és la pregunta que estem fent, qui prefereixes que et representi? La gent que ha pactat amagant la vergonya als seus pactes o la gent que va dir la veritat al Congrés malgrat que els hi pugui costar la reacció irada del sistema o dels partits tradicionals. Crec que a la població catalana li convé enviar a Madrid un independentisme dur i seriós.

Aquesta estratègia de bloqueig apropa més a la independència?
Per descomptat. El primer que hem de bloquejar són els acords entre ERC i l'Estat, que han primat els seus interessos particulars. Hem d'anar allà a boicotejar això i la nostra presència ja hi ajuda. La política catalana és molt feble i a la mínima que surt un competidor de seguida es desplaça. Així és com els partits es van desplaçar cap a la independència. Això és el que li està passant a Junts amb Aliança Catalana. La nostra simple presència ja desplaça tota la conversa.

L'estratègia de bloqueig no trenca amb el pactisme pujolista?
El pujolisme va arribar al seu final amb la reforma de l'Estatut. Pujol obtenia coses importants perquè amenaçava implícitament que, si un dia el país es despertava i es tornava independentista, seria un problema per a Espanya. La nostra proposta no és una negació de l'estratègia convergent del 1983. Potser en aquell moment feia sentit pels catalans d'aquell moment apostar per aquella Espanya i somiar que potser hi havia un acord possible. Però avui dia, ni tan sols aquella lògica fa sentit.

Si la investidura de Feijóo o de Sánchez depèn d'un vot i és el d'Alhora, aniríem a eleccions?
Sí.

Però realment és el mateix un govern de PP i Vox que un del PSOE pressionat pels partits sobiranistes?
Evidentment que no és el mateix. Però és absurd pensar que sobre aquesta lògica de Feijóo o Sánchez es pot construir alguna cosa bona per Catalunya. Esquerra i Junts ja han dit que només investiran algú del PSOE. Això potser és algun avenç pels seus negocis, però per a Catalunya no. En canvi, la possibilitat de dir als partits de l'Estat que el preu de la inestabilitat el paguen ells i no pas nosaltres, és un avenç importantíssim per Catalunya. I que volem sortir del govern de la pacificació que governa Salvador Illa, que és el govern més incompetent que ha tingut Catalunya. I està governant amb minoria, com si aquí no passés res.

Però hi ha diferències. Feijóo es vol carregar la immersió lingüística i Abascal il·legalitzar els partits independentistes. El PSOE ha arribat a pactes amb Junts i ERC, tot i que alguns no s'han materialitzat.
Si a mi em diguessin mira, un plat a la balança, aquí posarem totes aquestes coses que hem aconseguit i aquí posarem el que ens costa ser espanyols. Compensa o no et compensa? La resposta és no. Perquè el contrapès és l'assimilació i la desaparició de Catalunya. Però és que, a més, en el plat a la balança no hi ha res. Quan el PP i Vox ataquen el català al País Valencià i a les Illes, el govern espanyol deixa fer. Quan l'Aragó es vol endur les pintures de Sixena, el govern espanyol deixa fer. Només hi ha un govern que està disposat a deixar que Vox li faci la feina bruta de fer avançar l'espanyolitat. La pregunta de fons és, està disposat el PSOE a atorgar el dret a l'autodeterminació a canvi que Vox no governi Espanya? La resposta és no. Per tant, per què Junts i Esquerra hi confien? És absurd i hem de sortir d'aquesta lògica.

El preu que haurien d'exigir els partits independentistes a Pedro Sánchez si el 29-N necessita els seus vots és l'autodeterminació?
Un referèndum ja s'ha celebrat i no n'hem d'acceptar un altre. Si em diguessis: l'Estat aboleix l'Audiència Nacional, transfereix la competència de referèndums al Parlament perquè pugui decidir si aplica l'anterior o en fa un altre, i el blindatge de la immersió lingüística per llei, ens asseuríem a parlar, que no a investir ningú. Jo continuaria pensant que l'única cosa que m'he d'asseure a pactar amb el govern espanyol és com ens dividim els actius i els passius, i on posem la frontera exactament. Però si els partits catalans pactistes diguessin que aquestes són les condicions, hi veuria un argument. Però això no passa.

El Congrés pot votar alguna cosa que benefici Catalunya, realment?
No. No existeix aquest escenari. Primer, perquè quan es vota alguna cosa que benefici Catalunya mai es compleix. Per exemple, es voten unes inversions en infraestructures i després quan s'executen mai són veritat. I segona, perquè en el suposat cas que transfereixen alguna cosa, s'ho cobren per un altre costat. El dèficit fiscal sempre és el mateix, malgrat que sempre hi ha reformes en el finançament. El dèficit no només no es redueix, sinó que augmenta.

Més enllà de fer un discurs de boicot a Espanya, els veurem parlar d'altres temes durant la campanya? Em venen al cap les tres preocupacions dels catalans segons el CEO: habitatge, immigració i seguretat.
Tenim discurs i tenim propostes sobre aquests temes al Parlament i als ajuntaments. També sobre llengua, model econòmic, infraestructures i moltes altres coses. Però que no hi ha res a negociar a Madrid. L'intent dels partits catalans de participar d'aquesta conversa només serveix perquè el PSOE et fagociti i et faci servir pels seus propis interessos. És un joc ridícul i humiliant. I l'única raó per la qual ho accepten és per coacció.

Posem per cas que es vota una política en habitatge que lliga amb el posicionament d'Alhora. També la bloquejarien?
Si hi hagués una política que es portés al Congrés, que fos la que jo dissenyaria, la que sigui, la llei ideal. Votaríem que no. Perquè el cost de votar que sí és empobrir-nos per una altra banda. No, no i no. Si el vot depèn de nosaltres, si l'aprovació d'un govern, si l'aprovació d'un decret, si l'aprovació del que sigui depèn de nosaltres, tu pagaràs el cost del que estàs fent per destruir-me la vida. Quan ens presentem a Catalunya o als ajuntaments, serem molt pesats i discutirem fins a l'última política del país. Però ara el que hem de dir és que el país necessita aprendre a dir que no.

Després de les espanyoles vindran les municipals. Quin paper volen jugar?
La nostra estratègia principal és a les municipals. Volem reconstruir l'espai independentista amb gent que de veritat vulgui fer la llibertat del país. Calen nous lideratges que no sortiran dels partits tradicionals. Només poden sortir d'espais nous i creiem que és des del municipalisme. El nostre objectiu és que apareguin deu, cent o mil regidors d'Alhora que siguin referents. I d'aquests n'hi haurà alguns que tindran aquella cosa que els permetrà convertir-se en líders nacionals. Tenim una estratègia d'expansió municipal que ara està desenvolupant candidatures a 41 municipis. Segurament n'hi haurà uns quants més, però ja en tenim a Sant Cugat o a Granollers.

Veurem candidatura d'Alhora a Barcelona?
És una decisió que no hem pres perquè tenim el compromís intern de desenvolupar les altres candidatures. Un cop estiguin madures, ens plantejarem si obrim una candidatura a Barcelona. Però som un partit petit i hem d'utilitzar els nostres recursos de la millor manera. Presentar-se a la capital del país suposa molta dedicació i recursos, i per això volem construir primer aquesta malla. Si això aguanta, el següent pas és una candidatura a la capital. Però si no, no passarà res. Tenim els militants de Barcelona treballant per desenvolupar candidatures a fora. Si després hi ha energia, llavors obrirem la conversa.

L'objectiu final és aconseguir un escó al Parlament en les eleccions del 2028?
El nostre objectiu és aconseguir-lo. Sí, els que siguin. El Parlament és la institució que creiem que ha de liderar el procés d'alliberament nacional.

És la prova de foc per a Alhora?
Cada dia és una prova de foc per a nosaltres. Però és veritat que la nostra alegria, la nostra ambició i el que ens fa il·lusió és entrar a desvallestar els ritmes del Parlament i canviar la manera com s'aproximen els problemes de fons del país. Som Alhora perquè diem independència i bon govern alhora. S'han de fer les dues coses perquè l'independentisme català, a diferència d'altres, és institucional. Perquè hi ha institucions. I per tant, pensar que els 300.000 funcionaris que depenen de la Generalitat i els 41.000 milions de pressupost són neutrals i estan deixats a l'aire i tant se val qui els governi, és no entendre res.

Entenc que l'estratègia de bloqueig al Congrés no es replicaria al Parlament. Així doncs, aspiren a tenir relació amb els partits independentistes?
Nosaltres triariem tres temes indispensables que són els que estem disposats a negociar per una investidura d'un partit independentista. Un és el nostre projecte de llengua a l'escola, l'altre té a veure amb el mapa d'infraestructures i l'últim té a veure amb el model econòmic. Sobre aquest últim, els governs de la Generalitat de fa tres dècades han propiciat l'aparició d'un macroespai econòmic, el del turisme, que només existeix perquè l'estem subvencionant i perquè estem important gent en condicions d'esclavitud a treballar per diners amb els quals és impossible viure i arrelar.

Diu que investiria un candidat només independentista. Entra Aliança en l'equació?
Nosaltres volem pactar amb els votants d'Aliança, no amb la direcció. Els votants d'Aliança són una gent i la resposta que els està donant Aliança és una resposta negativa pel país i que a més ho fan d'una manera cínica. Vull dir que crec que Jordi Aragonès sap que el que està prometent no només és impossible sinó que està pensat per fanatitzar la població d'una determinada manera.

El 2028 pot passar que hi hagi una nova majoria independentista, però que no sigui operativa per Aliança.
Aquesta és la raó per la qual els socialistes estan tan interessats en què creixi Aliança, perquè això fa incompatible qualsevol govern independentista. Crec que els votants d'Aliança existeixen per algun motiu i que fer veure que això no passa és absurd. També et diré que pactar és renunciar. Si pactar amb Aliança és a canvi que ells renunciïn a la xenofòbia, assentem-nos. No crec en cordons sanitaris, no crec en no debatre amb la gent, no crec en no escoltar les seves raons. Aliança és un actor important de la política catalana i se l'ha d'escoltar. Per això existeix un Parlament, perquè sigui obligatori escoltar la gent que consideres que està equivocada. Ara, pactar amb una gent que expressament defensa el que defensa... És la destrucció del país, és un suïcidi pel país.