És un clàssic quan hi ha eleccions: entre les paperetes dels partits que previsiblement obtindran representació hi ha altres formacions outsiders. A vegades poden donar la campanada, però en la majoria d'ocasions es tracta d'una maniobra per mirar de treure el cap amb la mirada posada en futures eleccions. De fet, tenint en compte que els del 29-N són els primers comicis d'un nou cicle electoral, això és el que intentaran una sèrie de partits ara mateix sense cap representació i que es presenten a Catalunya en aquestes eleccions espanyoles.
Els aspirants són molt diferents i interpel·len espais molt diversos. En el món independentista, la gran novetat ha estat la d'Alhora, que anirà a la caça del vot independentista orfe. A l'altra banda, Democràcia 21 intentarà fer un nou Ciutadans i captar part d'aquell vot entès com "de centre" que tradicionalment va canviant entre el PP i el PSC. Vox tindrà dos competidors que li poden restar vots -malgrat que els d'extrema dreta van a l'alça- i Junts trobarà un actor convergent inesperat a Tarragona. Aquest és el mapa dels outsiders del 29-N.
Alhora, a la caça de l'independentista orfe
La formació creada per Jordi Graupera ha vist una finestra d'oportunitat en aquestes eleccions. Alhora es llança a la caça d'aquell votant independentista que, per diferents motius, se sent orfe el 29-N. El principal element per captar suports és que estigui decebut o enfadat amb els partits independentistes tradicionals i per això no és casual que Alhora hagi basat la proposta electoral en el boicot a Espanya. El missatge és que, a diferència del que han fet ERC i Junts en l'última legislatura, un hipotètic -i complicat- diputat d'Alhora no entraria en la lògica de pactes a l'Estat, ni a l'esquerra ni a la dreta.
Però també hi han altres factor que motivaven la presència de la formació de Graupera als comicis. I és que, per primer cop en molt temps, s'ha reduït l'oferta independentista. Ni la CUP ni Aliança Catalana es presenten a les eleccions del 29-N i Alhora, que ha evitat encaixar-se en un eix ideològic concret, pot captar vots de totes dues formacions. És cert que la formació anticapitalista té un sac de vots més petit, però en el cas del partit de Sílvia Orriols hi ha un nombre de potencials votants força elevat que, segons les enquestes i els experts, poden repartir-se entre Junts i Vox, però també entre opcions extraparlamentàries.
Alhora va aconseguir 15.000 avals a tot Catalunya que li permeten presentar-se a les quatre circumscripcions catalanes. La candidatura estarà liderada per Graupera a Barcelona; la vicepresidenta del partit, Júlia Ojeda, a Girona; l'escriptor Miquel Bonet, a Tarragona; i l'exdiputada de Junts Cristina Casol a Lleida. El partit reivindica una llista amb "militants històrics" i nous actors "de tot l'espectre de l'activisme de base", també independents. No amaguen que busquen un votant orfe després d'anys de "decadència política" i que són conscient que rebran un "vot prestat".
Democràcia 21, un nou Ciutadans?
Entre els partits espanyols també hi ha un nou actor que intentarà treure el cap. Es tracta de Democràcia 21, de l'advocada Miriam González. El partit de nova creació tenia la intenció de presentar-se en una quinzena de demarcacions però l'avançament electoral ha fet que finalment només concorri a Madrid i a Barcelona -on concorre el desconegut excandidat de Ciutadans David Andrés Díaz-. El projecte es ven amb tons centristes i té l'objectiu d'agafar aquell votant, potser també decebut, que tradicionalment oscil·la entre el PP i el PSOE en funció del context polític. També un sac d'abstencionistes que es pugui sentir orfe d'una opció allunyada de Vox per una banda i de les esquerres per l'altra.
Tota una recepta que fa pensar immediatament en allò que va ser Ciutadans. No són només sensacions: les restes del que queda de la formació taronja aniran en coalició amb Democràcia 21 mirant d'intentar treure el cap a la política espanyola després del seu auge i caiguda. L'objectiu sembla impossible: fer forat per un espai de centre a les eleccions del 29-N, probablement les més polaritzades de la història recent. Però des del partit centrista s’assegura que és important per ells ser ara presents en el debat polític i ho fan amb el convenciment que es generarà espai per una opció moderada en el supòsit d’un govern PP-Vox, que pot generar una bossa de decebuts per la radicalització a la qual un Vox desfermat pot arrossegar Alberto Núñez Feijóo.
Dos competidors per a Vox
La precampanya ha estat protagonitzada per la divisió de l'esquerra, però poc s'ha parlat que a l'extrema dreta hi ha un catàleg prou ampli de partits. A Vox li han sorgit dos competidors que, si bé és cert que no tenen cap expectativa d'obtenir diputats, poden rascar uns pocs vots a la formació de Santiago Abascal. El que sí que pot prendre ben bé dos punts percentuals a Vox és S'ha acabat la festa (SALF), formació de l'ultra Alvise Pérez. A Catalunya, el partit es presentarà només a Barcelona i a Tarragona pel Congrés.
El suport a SALF és un misteri a l'Estat. Es va presentar per primer cop a unes eleccions a les europees del 2024, on va aconseguir 800.000 vots i tres eurodiputats, tot i que dos d'ells van abandonar el partit i van deixar Alvise com a únic representant del partit. Va prometre sortejar el seu sou com a crítica al sistema, però mai ho va arribar a fer. El que sí que fa és ser difusor professional de fake news i bulos de manera constant. SALF ha mirat de treure el cap en l'últim cicle d'eleccions autonòmiques a l'Estat i potser el resultat més destacat va ser a l'Aragó i a Andalusia, on va fregar el 3% dels suports.
El tercer actor de l'extrema dreta a Catalunya serà el Front Obrer. Que no enganyi el nom, que de progressista en té poc. La formació, que diu que opera des de l'esquerra però que té postures pròpies de l'extrema dreta en matèries com la seguretat o la immigració, ha aconseguit presentar llistes a les quatre demarcacions catalanes. Però el suport que pot rebre, a diferència de SALF, és purament anecdòtic. A les espanyoles del 2023 va aplegar tot just 46.000 vots mentre que a les catalanes del 2024 només en va aconseguir 10.000.
Actor convergent a Tarragona
Entre l'oferta pel 29-N ha aparegut un actor inesperat: Convergents. La formació de l'exconseller Germà Gordó no ha arribat a un acord amb Junts per a les eleccions espanyoles i ha trencat l'aliança general per a les municipals, si bé en una seixantena de pobles es presentaran plegats. Tornant a les eleccions espanyoles, va recollir avals de manera exprés i, segons la formació, els van aconseguir a totes les demarcacions menys Barcelona. Però per concentrar esforços han decidit concórrer només a Tarragona, demarcació on tenen més força, amb dos alcaldes i deu regidors.
Res fa pensar, però, que Convergents realment pugui treure massa vots a Junts. En les eleccions catalanes del 2024, el partit es va presentar també només a Tarragona i tan sols va aconseguir 263 vots. Gordó s'havia apropat a Junts com a part del "reagrupament convergent" que impulsa el partit i en el qual també s'ha incorporat el Partit Nacionalista de Catalunya que impulsa Marta Pascal. Però fa tot just uns dies Gordó va trencar els acords amb els juntaires.
