El PP i Vox ja es veuen a la Moncloa, motiu pel qual bona part de la seva precampanya per les eleccions del 29-N se centra a dibuixar l'Espanya que vindrà. Donen per feta la majoria al Congrés i també han tancat un acord per assegurar-se el control del Senat. Però, inesperadament, Catalunya és un dels protagonistes de la pugna pel vot que mantindran la dreta i l'extrema dreta espanyola. Els d'Alberto Núñez Feijóo han encerclat diversos escenaris on els de Santiago Abascal els poden prendre escons i el català és un d'ells. És el que apunten enquestes públiques, com la del Centre d'Estudis d'Opinió, o els trackings interns d'alguns partits.
Això ha fet mobilitzar totes dues formacions. No és casualitat que un dels primers cops que Feijóo ha sortit de Madrid des de la convocatòria electoral hagi estat per anar a Barcelona. Tampoc que hagi escollit Xavier Garcia Albiol com a candidat al Congrés. I a l'altra banda, no és que Vox comenci a parlar més català perquè de cop s'estima la llengua, sinó perquè hi ha un sac de vots d'Aliança Catalana que està orfe pel 29-N. En el que sí que coincideixen majoritàriament tots dos partits és en la seva agenda per a Catalunya quan arribin a la Moncloa. I, a l'espera dels programes electorals, PP i Vox van detallant els seus plans.
Ofensiva contra l'independentisme
Quan Feijóo diu que el primer que farà quan arribi a la Moncloa és "derogar" el sanchisme, també es refereix a dilapidar els avenços aconseguits per l'independentisme en les relacions amb els socialistes. L'estiu del 2025, el candidat del PP va dir que, en el marc d'un paquet de mesures de regeneració democràtica, derogaria la llei d'amnistia pel procés. Un gest, això sí, inútil, perquè la norma ja ha estat aplicada al gran gruix d'afectats i, tal com reconeixen des del mateix PP, no pot tenir caràcter retroactiu. L'única motivació, segons Feijóo, seria esborrar "que l'Estat va demanar perdó a qui va donar un cop contra la Constitució".
Ja en la campanya del 2023, també va prometre revertir els fruits del diàleg entre el PSOE i l'independentisme. Concretament, Feijóo va dir que recuperaria el delicte de sedició al codi penal, que augmentaria les penes per malversació i que tipificaria l'organització d'un referèndum il·legal com a delicte al codi penal. Els populars també van arribar a proposar com a resposta a l'amnistia la dissolució de partits que promoguin declaracions d'independència o referèndums il·legals, tot i que el mateix Feijóo va acabar rebaixant-ne el to. Vox no s'ha amagat mai: vol il·legalitzar els partits independentistes.
Ni FLA ni nou finançament
El que segur que està condemnat a la mort són dos dels principals acords entre Pedro Sánchez i ERC que estaven a les portes del desenllaç. Si Feijóo i Abascal arriben a la Moncloa, no hi haurà ni condonació del FLA (o, si més no, s'hauria de replantejar de dalt a baix) ni nou model de finançament. La primera mesura era qüestió de setmanes que arribés al Congrés i que s'aprovés amb els vots de la majoria de la investidura i de Junts, que en aquest cas no s'hi oposava. El cas del finançament era més delicat, perquè ni Junts ni alguns dels socis de Sánchez el veien amb bons ulls. Encara és una incògnita si finalment s'hagués pogut aprovar després de la tramitació parlamentària.
Però qui mai ha tingut dubtes és el PP, que ha promogut un boicot actiu contra el nou model. Els ministres autonòmics del PP no han plantat el Consell de Política Fiscal i Financera, com demanava Isabel Díaz Ayuso, però sempre s'han negat a negociar el model pactat entre el PSOE i ERC. Només les Canàries -govern amb Coalició Canària on el PP és el soci minoritari- va accedir a donar el "sí". Feijóo ja ha deixat clar que un model on es reconeix una singularitat catalana mai tindrà el vistiplau dels populars. Els 4.700 milions extra que ERC sostenia que arribarien cada any a Catalunya, doncs, han quedat en res.
Carregar-se la immersió lingüística
Abans de començar la campanya, una de les propostes que ha fet Feijóo és "garantir l'ensenyament de castellà arreu d'Espanya", que en altres paraules vol dir carregar-se la immersió lingüística a Catalunya. Més enllà del que ha defensat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -un 25% de castellà-, els populars plantegen imposar un 50% del castellà a l'escola. No han pogut aplicar a Catalunya aquesta estratègia, perquè mai hi han governat, però sí que ho han fet al País Valencià i les Illes, on han pres mesures per fer retrocedir el català. Quan han tingut la Moncloa sí que han llançat estratègies per "espanyolitzar els nens catalans", com apuntava el ministre Wert.
La batalla contra el català és tradicional en el PP, però l'ha tornat a treure del calaix on ha governat amb Vox. L'exemple més gran va ser el govern de Carlos Mazón, que va obsessionar-se contra el catalanisme des del minut u del mandat. Tant al País Valencià com a les Illes Balears, tots dos governs populars van impulsar consultes per minvar la presència del català a les aules amb resultats contraris als seus interessos: la majoria de les famílies els van deixar clar que, si és per elles, l'escola en català continuarà. Catalunya també s'haurà de posar en mode resistència lingüística si Feijóo arriba a la Moncloa.
Mà dura des de Badalona
El primer míting de Feijóo a Catalunya va deixar un titular molt clar: una futura llei antiocupacions que serà redactada des de Badalona i més concretament des del despatx d'Albiol, cap de llista per Barcelona el 29-N. La tria de l'alcalde no és casual i s'ha d'entendre per la pugna amb Vox. Albiol, amb més paraules que no pas fets, ha liderat el discurs de mà dura en immigració, en seguretat i en ocupacions a Badalona. El seu perfil, creu Feijóo, ha d'ajudar a controlar els d'Abascal, a l'alça a Catalunya. Ara bé, en aquests primers dies, Albiol ha hagut de fer també de "bomber" davant les andanades de Feijóo contra l'escola catalana.
Vox, per contra, ha renunciat a situar un perfil més o menys mediàtic i repetirà amb el pràcticament desconegut Juanjo Aizcorbe. Això sí, els d'Abascal tenen previst parlar més català que mai durant la campanya. Hi ha hagut un canvi de rumb ja en els últims mesos en el Parlament i ara es fa més temptador pel sac de vots que porta Aliança Catalana, que no concorre al 29-N. Tampoc és casualitat que després que Feijóo disparés contra la immersió lingüística, Albiol hagi hagut de sortir a dir que el català s'ha de protegir i que està especialment en risc a l'àrea metropolitana.
Per si no quedés prou evident que Catalunya és un dels centres de la pugna PP-Vox, els aldarulls del cap de setmana a Barcelona ho han acabat de confirmar. Diumenge, Ignacio Garriga anava a una de les botigues saquejades a gravar un vídeo i aquest dilluns ha estat una comitiva del PP liderada per Albiol qui s'ha desplaçat fins el centre de la capital catalana. Mica en mica, per cert, es confirma que l'alcalde de Badalona no destinarà tot el seu temps a la ciutat en campanya. Qui ha aprofitat el xou ha estat també Feijóo, que ha dit que Sánchez vol "incendiar els carrers" tot i que els aldarulls no semblen ser provocats precisament per l'esquerra.
Una política oposada a la de Catalunya
Més enllà de les concrecions que impliquen només a Catalunya, les polítiques que el PP i Vox presenten per a l'Espanya que vindrà són, en molts assumptes, radicalment oposades a les que s'estan fent des de casa nostra. Catalunya és probablement la comunitat que ha intervingut més en habitatge i els populars fan bandera de la desregulació liderada per Ayuso des de Madrid (que tampoc ha fet baixar el preu dels pisos). El mateix passa, per exemple, en matèria impositiva. Mentre Catalunya també ha estat pionera en la llei d'eutanàsia, en el dret a l'avortament o en la creació d'un Departament d'Igualtat i Feminisme, Feijóo ha anunciat que cal repensar les dues primeres i ha dit que es carregarà el Ministeri d'Igualtat. El pla del PP i Vox per a Catalunya ha quedat molt clar fins i tot abans de l'inici de la campanya.
