Hi ha ansietat al PP. Reclamaven les eleccions, però un cop convocades, no se’n refien. Potser per això el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reclamat aquest diumenge a Barcelona que els seus facin un esforç màxim: “Hem d’empènyer per guanyar”, demanant que el partit “vagi a més” durant la campanya. Ha reclamat “una gran majoria a la qual Catalunya ha de contribuir” i que “cap vot de centre i centre dreta serveixi per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa”. Ho ha dit al Palau de Congressos, a Barcelona, en el primer míting a Catalunya des de la convocatòria d’eleccions, junt amb qui serà el cap de llista per Barcelona, Xavier García Albiol, a qui ha assegurat que serà el ponent de la llei antiocupació si arriben a la Moncloa.
Feijóo ha definit Albiol com “el polític a peu de carrer” de Catalunya. Sobre la llei antiocupació, ha dit a Albiol: "La faràs tu. Tolerància zero per a les ocupacions il·legals i expulsió en 48 hores”. S’ha referit als socialistes com a gent que ataca els propietaris “mentre ells poden tenir fons voltors”, en referència a la dimissió de la fins ara portaveu socialista Montse Mínguez. El cap del PP ha dit sobre el líder socialista: "Té la cara de formigó, que és allò que s’utilitza per fer habitatges”. Ha preguntat a l’auditori: “O va fer millor Colau a Barcelona o Albiol a Badalona?”.
Feijóo ha repetit en diverses ocasions “anar a per totes” durant la campanya i “no arriscar-se”, en clara referència al vot útil conservador. En la seva intervenció, ha entrat en el tema de Ceuta prometent “fermesa amb el Marroc” davant la “invasió” i preguntant: “Què té la intel·ligència marroquina de Sánchez?”. El líder del PP ha assegurat que “el Marroc defensa els seus interessos, i Sánchez també defensa els interessos del Marroc”.
“Espanya no es ven, es defensa”, ha repetit, atacant Sánchez per justificar l’actuació del govern marroquí. “No permetrem que envaeixin també la nostra democràcia”, ha afirmat, considerant que el 29 de novembre un combat entre “submissió o fermesa”. No ha presentat cap pla per a Catalunya, més enllà de repetir que els catalans són “els que paguen més impostos” i al·ludint als problemes de Rodalies: “No és normal”. Però no ha presentat cap proposta concreta per a Catalunya.
El cap del PP ha assegurat que el govern de Sánchez “ha robat a mans plenes” i que “se sabrà tot del clan de Sánchez”, assegurant que “perdran les eleccions”, qualificant el pacte del PSOE amb el Front Ampli per al Senat de ser una “coalició de desesperats”.
Albiol: "Que els catalans coneguin Feijóo"
Per la seva banda, Albiol, amb un to volgudament suau, potser per no deslluir Feijóo, ha assegurat que si ha acceptat aquest embat no serà per escalfar un escó sinó per ser una veu als “problemes reals” que tenen els veïns de Barcelona i Catalunya, esmentant els problemes de seguretat i d’ocupació il·legal, i que seguirà a l’alcaldia de Badalona. S’ha proposat "que els catalans coneguin Feijóo. Els gallecs i els catalans no som tan diferents”, ha dit.
El president dels populars catalans, Alejandro Fernández, ha introduït Feijóo i Albiol i ha afirmat que “el canvi a Espanya serà especialment positiu per a Catalunya”. Perquè “connecta amb l’esperança de canvi” i facilitarà l’accés a l’habitatge enfront les polítiques “Sánchez-Colau”, menys pressió fiscal i immigració ordenada. Fernández ha acusat Sánchez d’estendre per la societat odi i desànim, divisió i desconfiança.
Albiol necessitarà l’autorització de l’executiva del PP per compaginar l’alcaldia de Badalona i l’escó al Congrés. L’article 12.1 estableix una incompatibilitat entre ser alcalde d’una ciutat de més de 20.000 habitants i ser parlamentari al Congrés o a Estrasburg. Però l’article 12.2 obre la porta a “excepcions en suposats extraordinaris”, el que permetria a Albiol mantenir els dos llocs.
Un nom que mira a Vox
L’opció de l’alcalde de Badalona no ha estat una sorpresa, ja que es donava per descomptada des de fa dies. I s’entén des d’una lògica estrictament electoral. Amb un Vox a l’alça, Génova no e spot permetre perdre davant l’extrema dreta a Catalunya. Un temor que en aquests moments està recorrent el partit de Feijóo. Es palpa a l’ambient i ho verbalitzen molts dirigents conservadors.
En les darreres eleccions espanyoles, el PP va obtenir 6 escons a Catalunya per 2 de Vox. La majoria d’enquestes apunten a un major equilibri entre totes dues formacions, fins i tot a la possibilitat que els de Santiago Abascal poguessin fer un sorpasso als populars. Albiol és, en aquest sentit, el nom que apareix com a més susceptible de seduir potencials votants de Vox més sensibles a problemes d'inseguretat o immigració.
Però Albiol, a més, té altres avantatges. Si la seva imatge de duresa en immigració i seguretat l’alinea en l’ala més dura i populista del PP, en altres àmbits és un home més moderat, com en el tema de la llengua, on mai ha volgut entrar de ple. Sap que una part del seu electorat badaloní prové de la bossa de vots de CiU i evita polemitzar directament amb el catalanisme. Això el pot fer més “suportable” per un votant que no sigui radicalment espanyolista.
El PP porta bona part de la legislatura exigint eleccions anticipades. Avui, el lema que lluïa al Palau de Congressos era molt explícit, “Per fi”. Una manera de mostrar satisfacció, potser, o també un senyal de cert cansament. Hi ha confiança en què aquesta vegada sí, però alhora algun interrogant flaira l’ambient. Les eleccions ja han estat convocades, però al PP no les tenen totes.
