Montse Mínguez plega. La portaveu de l’executiva federal del PSOE ha anunciat que fa un "pas enrere" i que deixa aquest càrrec i també el lideratge de la candidatura del PSC de Lleida després de la polèmica generada pels negocis immobiliaris de la seva parella, Sergi Vélez, que gestiona una cartera d’una trentena de pisos de lloguer. La controvèrsia ha esclatat en plena precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre, amb l’accés a l’habitatge com un dels principals eixos del discurs dels socialistes.
En un comunicat publicat a la xarxa social X aquest divendres, Mínguez ha justificat la decisió assegurant que està convençuda que és "el millor per al projecte col·lectiu" al qual ha dedicat els "esforços, compromís i les millors energies". Fa només dos dies la formació socialista lleidatana havia votat la seva candidatura com a número 1 de les llistes del PSC per la demarcació de Lleida. El lloc de Mínguez al capdavant de la candidatura socialista l'ocuparà Cristina Moron, regidora del govern de la ciutat de Lleida.
Les informacions sobre el patrimoni immobiliari de Vélez han provocat les crítiques del PP, que acusa la dirigent socialista d’incoherència per defensar polítiques de regulació del lloguer mentre la seva parella participa en un negoci basat en l’arrendament d’habitatges. A més, s’han publicat informacions sobre procediments judicials per recuperar pisos davant d’impagaments de llogaters.
Mínguez ha defensat que es tracta d’una empresa familiar que actua dins de la legalitat i ha qualificat les crítiques d’atac personal. També ha sostingut que l’activitat compleix la normativa d’habitatge vigent a Catalunya, on Lleida està declarada zona de mercat residencial tensionat.
Fins ara, la direcció socialista havia tancat files al seu voltant. Aquest divendres, el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha defensat que Mínguez «mai, mai, mai» ha fet cap pas ni ha votat a favor dels possibles interessos de la seva parella.
La polèmica, però, ha situat la dirigent al centre del debat polític en un moment en què els socialistes intenten convertir les polítiques d’habitatge en un dels principals arguments electorals.
