Aliança Catalana ha decidit que no es presentarà a les eleccions espanyoles. I no és un factor que sigui menyspreable. És cert que ara mateix tot just té dues diputades al Parlament però, sempre segons les enquestes, és el partit que més creix a la política catalana. Aquestes projeccions fan que hi hagi un sac considerable de potencials votants que no queda clar on aniran a parar el pròxim 29 de novembre. Les mateixes enquestes, però, donen algunes pistes sobre quins partits aspiren a convèncer l'electorat de Sílvia Orriols al Congrés.
Les dades són clares i coincideixen. La pugna del 29-N per captar els simpatitzants d'Orriols que vulguin anar a les urnes es troba entre Junts i Vox. Ho apunta la fuga de vots de tots dos partits que detecten el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Però també hi ha altres elements en joc. El primer és que l'abstencionisme que tant ha castigat l'independentisme es repeteixi en el votant nacionalista català més enfadat amb els partits del procés. I un últim component: poden recollir el vot d'Aliança altres actors de l'independentisme extraparlamentari que vulguin irrompre al Congrés?
El votant d'Aliança, encara un misteri
De primeres cal entendre que el votant d'Aliança encara és un misteri des del punt de vista de la ciència política. Així ho apunten els politòlegs Toni Rodon i Marc Sanjaume en conversa amb Nació. Sanjaume recorda que els votants de l'extrema dreta independentista encara no estan prou consolidats -de moment només són 120.000 vots en unes úniques eleccions-, és un partit amb poca estructura i que té poc més que un fort lideratge. Una de les claus, apunta Rodon, pot ser el grau de participació que tinguin els simpatitzants d'Orriols el 29-N i els temes que protagonitzin la campanya (s'imposarà l'habitatge, com vol Sánchez, o la crisi de Ceuta, com anhela la dreta?).
Aquí hi ha diversos grups identificables. El primer, diu Sanjaume, és el simpatitzant tradicional de l'extrema dreta, amb gent preocupada per la immigració o que vol fer un vot de protesta contra el sistema o les institucions. "Seran els que votaran Vox i els més mobilitzats perquè tenen la motivació de voler fer fora Pedro Sánchez", afegeix Rodon. Però Aliança té una particularitat respecte altres extremes dretes europees, la "dimensió nacional". "És el sector més preocupat per la independència, per la llengua i, en definitiva, per la 'supervivència nacional'", apunta Sanjaume. Aquest votant trobaria el seu lloc a Junts de cara al 29-N.
Així doncs, es dibuixa una pugna entre Junts i Vox pel vot d'Aliança. Qui guanyarà? "La mida d'aquests grups costa de determinar i la lluita està molt oberta", diu Sanjaume. "El votant d'extrema dreta sempre és molt volàtil", afegeix Rodon, que apunta dos claus. El primer és la campanya: si gira entorn de la immigració, per exemple, hi té més a guanyar Vox; si tracta d'habitatge potser hi té més a dir Junts que l'extrema dreta espanyola. El segon factor és l'àmbit territorial: a l'àrea metropolitana de Barcelona i la costa és més probable que el votant d'Aliança vagi cap a Vox i a la Catalunya interior pot ser que es refugi més cap a Junts, o fins i tot ERC.
Per altra banda, Rodon preveu que l'abstenció sigui anecdòtica en el potencial votant d'Aliança perquè totes les enquestes apunten que està molt mobilitzat. No descarta, això sí, que també s'aferrin a alternatives que puguin sorgir a les eleccions al Congrés. Alhora, partit que impulsa Jordi Graupera, sotmetrà a consulta de la militància si concorre a les eleccions del 29-N. "Molts votants d'Aliança són independentistes que se senten orfes, i si troben una iniciativa engrescadora, poden agafar-s'hi", apunta. Encara que la formació de Graupera defensi postulats diferents als d'Orriols.
D'on ve el vot d'Aliança a les enquestes?
I què diuen les dades? L'últim baròmetre del CEO mostra d'on ve el potencial creixement d'Aliança en les pròximes eleccions al Parlament. El 28% dels votants de Junts i el 23% dels de Vox a les eleccions catalanes del 2024 anirien a parar ara a la formació d'Orriols. Aliança és el partit que aconseguiria una major retenció dels seus electors amb una xifra del 86% que tornarien a votar el mateix mentre que el partit de Carles Puigdemont és el que menys aconsegueix mantenir els seus votants: només la meitat dels del 2024 el tornarien a votar.
Una altra dada reveladora és la segona opció de vot. Qui diu ser votant d'Aliança assegura que, en el 34% dels casos, votaria Junts si existís el dret a votar un segon partit mentre que el 23% respon el mateix amb Vox. Això no ocorre al revés, perquè la segona opció dels votants de Junts és ERC (42%) tot i que Aliança apareix just per darrere però amb només el 24% de les respostes. I amb Vox el mateix: la segona opció preferida és el PP (42%) i els suports a Aliança se situen en el 14%. Dit d'altra manera, el votant d'Aliança contempla Junts i Vox com a segona opció, però els de Puigdemont i Garriga tenen altres preferències per sobre d'Orriols.
Els encreuaments de les dades del CEO fetes per aquest diari també mostren traspassos destacables. Entre els que diuen que ara votarien Aliança a Catalunya, un 23% assegura que triaria Junts al Congrés mentre que un 22% elegiria Vox. En canvi, les enquestes del CIS, a partir de les estimacions fetes per Nació, apunten un pèl diferent del CEO. Concretament, el 36,4% dels votants d'Aliança al Parlament es decantaria per donar suport a Vox al Congrés mentre que només el 9,6% ho faria per Junts. Fins i tot el PP, amb un 11,5%, agafaria més votants d'Aliança al Congrés que no pas els de Puigdemont. El que queda clar és que el vot dual es consolidaria d'Aliança a Vox i, a l'esquerra, d'ERC al PSC.
Aproven Puigdemont i Nogueras; suspenen Abascal i Garriga
El cert equilibri que es produeix entre el traspàs de vot de Junts i Vox cap a Aliança -i viceversa en les estimacions per al Congrés- no es tradueix pel que fa a la valoració dels lideratges. Els simpatitzants del partit d'Orriols aproven -sense massa optimisme- els líders de Junts mentre que suspenen categòricament els de Vox. La líder d'Aliança rep l'aprovació del 94% dels votants del partit, però en segona posició se situa Míriam Nogueras amb el 57% dels suports. Sobta que Gabriel Rufián rep l'aprovació del 53% dels votants i immediatament darrere hi ha Puigdemont amb un resultat del 49%. El més destacat és que Nogueras, que en els últims mesos ha comandat la dura línia de Junts contra Sánchez i ERC al Congrés, rep les simpaties del votant d'Aliança.
A l'altra banda, els resultats de Vox són molt més baixos. Només el 29% dels votants d'Orriols aproven Santiago Abascal i només un 24% fa el mateix amb el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. Els dos dirigents de Vox són els pitjors puntuats pels votants d'Aliança: Abascal empata amb Sánchez mentre que Feijóo és l'últim amb un 20% d'aprovació. Fins i tot polítics d'esquerres com la diputada de la CUP Pilar Castillejo, el president d'ERC Oriol Junqueras o el dirigent dels Comuns i Sumar Ernest Urtasun reben millor puntuació que els de Vox. Caldrà veure si aquesta major simpatia per Puigdemont i Nogueras decanta la balança cap a Junts o Vox es beneficia d'una inèrcia on sempre han pesat més les sigles que no pas els noms.
