Ja fa uns mesos que Aliança Catalana presenta amb comptagotes els candidats per a les eleccions municipals. Molts d'ells són figures que no havien estat vinculades a la política i a les quals el partit els ha fet confiança després d'haver-se involucrat en el desplegament local. Però, com és habitual en una nova formació que aterra amb força, els de Sílvia Orriols també van captant perfils provinents d'altres partits. Hi ha hagut casos anecdòtics i puntuals del PSC o d'ERC, però passats els mesos i quan ja s'acumulen desenes de tries, queda clar que Aliança aprofundeix en la pesca a l'entorn de Junts per consolidar l'expansió municipal.
Tres municipis han escenificat recentment l'intent d'opa d'Aliança cap al partit de Carles Puigdemont. El més notori ha estat Cambrils, on van assegurar que havia absorbit tot el grup municipal de Junts, tot i que finalment només va ser el cap de llista. El segon ha estat aquesta mateixa setmana a Sant Andreu de Llavaneres, on Aliança ha sumat a les seves files el candidat de Junts en les dues últimes eleccions municipals i vell conegut del barcelonisme, Oriol Giralt. El tercer cas, aquest desvinculat de Junts, però lligat al món postconvergent, ha estat la tria de candidata a Castelló d'Empúries. Tres casos a pobles prou grans que confirmen una tendència que fa mesos que es produeix.
Cambrils, Llavaneres i Castelló d'Empúries
Els tres casos coneguts en les últimes setmanes són prou reveladors. El que fins ara s'havia reduït a pobles petits ara es reprodueix en municipis més grans. Per tant, també més important a l'hora dels regidors en joc i fins i tot presència -i recursos- en consells comarcals i diputacions. Cambrils té 37.000 habitants i el cap de llista, Enric Daza, que ara serà candidat d'Aliança, controlava un grup de tres regidors. A Sant Andreu de Llavaneres hi ha 12.000 habitants i Oriol Giralt -impulsor de la moció de censura contra Joan Laporta el 2008- va ser cap de llista de Junts el 2019 i el 2023. A Castelló d'Empúries (12.000 habitants), per la seva banda, ha incorporat Alícia Fuentes, candidata del PDECat al Senat el 2023.
Berga i Vic, patrons que es troben
Sobre aquesta cerca en l'entorn convergent, tant el de Junts com el de l'extint PDECat, hi ha dos casos amb certs patrons compartits. Són dues de les grans capitals on Aliança espera fer forat: Berga i Vic. En el primer cas, Judit Vinyes va deixar un partit independent per ser l'alcaldable d'Aliança, però abans havia estat militant de Junts.
A la capital osonenca, la història cada cop s'assembla més: Elisenda Carrera, qui es va presentar amb Ara Vic -marca municipalista del PDECat-, va abandonar fa unes setmanes el partit i flirteja amb Aliança. L'alineament amb el partit d'Orriols també es va notant al plenari, on recentment ha presentat una moció idèntica a la que Marina Quintana -presidenta comarcal i regidora trànsfuga- va presentar a Roda de Ter.
Aliança, de 8 a 20 regidors sense eleccions
Aliança ha passat d'aconseguir vuit regidors a les municipals del 2023 a tenir-ne vint de reconeguts sense haver passat altre cop per les urnes. En els comicis de fa tres anys, Aliança només es va presentar a tres ajuntaments, però va fer diana: sis regidors (i alcaldia) a Ripoll, un a Manlleu i un al petit poble de Ribera d'Ondara (Segarra). Tres anys després, el partit d'extrema dreta conserva els representants de la capital del Ripollès i el d'Osona -malgrat la dimissió del cap de llista- mentre que va perdre l'únic representant a Ponent. En canvi, a partir de captar trànsfugues, la renúncia d'altres regidors o bé acords amb llistes independents, ha "guanyat" un total de tretze representants.
El primer a ser anunciat va ser el d'Amposta, on Èric Esteban, que havia estat el número dos de Junts, va ser anunciat com a alcaldable setmanes després d'abandonar el partit però mantenir-se com a regidor no adscrit. És el mateix cas que Conxita Iglesias, regidora d'ERC de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), que va fer el salt a Aliança a mig mandat. Sense sortir del Baix Montseny, però saltant al Vallès Oriental, la formació ultra va encetar a Sant Antoni de Vilamajor un altre camí per guanyar presència territorial. Va signar un acord amb la llista que pretén representar les urbanitzacions -el denominat PUSA- per tal que els seus tres edils representessin el partit.
L'estratègia de Vilamajor també es va repetir a Bellpuig (Urgell). Allà es va pactar amb una formació amb dos regidors, un dels quals és Salvador Bonjoch, alcalde en dos mandats i president del Consell Comarcal durant quatre anys per CiU. Actualment, és el coordinador comarcal d'Aliança. A les eleccions catalanes va presentar-se amb Aliança Pep Llamas, un regidor independent de Bagà -excoordinador de Junts al Berguedà-, mentre que un edil d'Amer inicialment vinculat a ERC, Eduard Àngel, és el tresorer del comitè comarcal de la Selva. En aquests dos casos, el partit no els ha reconegut públicament com a regidors, tot i que fa uns mesos fonts del partit admetien que “són propers”.
La dimissió d'un regidor i la renúncia de fins a cinc integrants de la llista de Junts va permetre que Jordi Soteras es convertís en edil a Santpedor (Bages), en un ple marcat per la tensió i la dura actuació de la Policia Local. També va passar a ser regidora de Roda de Ter, la presidenta del partit a Osona, que formava part d'una candidatura independent. El mateix moviment, però en el marc d'una llista vinculada a ERC, va permetre recentment a Albert Llurba, coordinador dels ultres a la Conca de Barberà, entrar al consistori de Vilaverd.
Negatives de l'entorn convergent
També hi ha negatives de l'entorn convergent. A Manresa, Sergi Perramon, que va ser escollit pel Front Nacional, va ser festejat per Orriols, però finalment es presentarà amb Junts i Aliança ha optat per presentar una empresària del sector immobiliari. També va haver-hi negatives d'aquest món a la mateixa Barcelona, com és el cas de Jaume Giró i Jaume Alonso-Cuevillas, dos dels quatre intents fallits a la capital catalana abans d'optar per l'aposta interna de Jordi Aragonès. A Girona, Carles Ribas, que finalment anirà com a número dos de Gemma Geis i Junts, també havia estat temptejat per Aliança.
Són alguns dels exemples que demostren que l'opa implícita d'Aliança a Junts té alguns casos d'èxit, però que molts altres candidats es mantenen fidels a la seva formació. El símptoma que viu ara Junts tampoc és un fenomen nou i ha passat amb el sorgiment d'altres partits. No cal anar massa lluny per recordar com Ciutadans va absorbir càrrecs del PP -i alguns del PSC- i que quan la formació taronja es va enfonsar, alguns fins i tot van tornar als seus partits d'origen i altres van pujar al carro de Vox. Caldrà veure la magnitud del fenomen per preveure quin impacte té realment, tot i que de moment les enquestes no acompanyen Junts i beneficien Aliança.
