Aliança Catalana ja ha anunciat la primera candidatura de la comarca del Baix Montseny per a les pròximes municipals. Serà a Sant Antoni de Vilamajor, on la formació d'extrema dreta liderada per Sílvia Orriols té un acord amb el Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor (PUSA), un partit que va obtenir tres regidors a les darreres municipals de 2023 i que es va convertir en la tercera força de la vila.
El líder del PUSA i president del comitè executiu d'Aliança Catalana del Vallès Oriental, Ferran Calavera, ha explicat a les xarxes socials que repetirà de cap de llista del partit als comicis municipals de 2027 a Sant Antoni de Vilamajor, després de ser escollit per la militància de les dues formacions. "Els afiliats del Partit de les Urbanitzacions i Aliança Catalana m'han escollit per encapçalar la llista a les properes eleccions municipals de Sant Antoni. Una gran responsabilitat, un gran honor i una gran oportunitat per capgirar les polítiques municipals actuals", afirma.
El novembre de 2024 aquest partit que pretén representar les urbanitzacions, va signar un acord amb per tal que els seus tres edils representessin Aliança Catalana, mentre que els d'Orriols es comprometien a defensar al Parlament els interessos d'aquesta formació independent. Com ja va va explicar Nació, els municipis amb disseminats i dèficits urbanístics es poden convertir en un bon banc de vots pels partits ultres.
Independència del PUSA?
A l'acord de col·laboració s'explica que "ambdós partits" comparteixen "valors i objectius comuns" com "l’activació de polítiques més fermes contra les ocupacions il·legals" i altres mesures relacionades en extremar les mesures de vigilància al municipi. Els regidors de la formació local defensen que es tracta "d'un acord entre iguals" que mantindrà "la independència" del PUSA de l’estructura general d'AC.
Un fet, però, que contrasta amb la implicació política de Calavera amb els d'Orriols. El líder vilamajorí ocupa un càrrec dins la secció vallesana d'AC i s'ha deixat veure sovint a les paradetes de la formació ultradretana als pobles del Baix Montseny els caps de setmana. Segons s'explica a la seva fitxa de regidor de l'Ajuntament, Ferran Calavera és barceloní de naixement, llicenciat en Dret, funcionari de la Generalitat i viu a les urbanitzacions de Sant Antoni des de l’any 2002.
El cas de Sant Feliu de Buixalleu
D'altra banda, al llarg d'aquest mandat, la formació d'extrema dreta no ha tingut cap problema per captar regidors trànsfugues per ampliar la seva representació en altres pobles catalans on no s'havia presentat el 2023. Al Baix Montseny això s'ha produït a Sant Feliu de Buixalleu, un municipi amb molts nuclis on hi ha hagut protestes per deficiències de serveis a les urbanitzacions.
És el cas de la feliuenca Conxita Iglesias, antiga regidora d'ERC al govern municipal, que va fer el salt a Aliança per discrepàncies, que, segons va declarar a la premsa, tindrien a veure amb les dinàmiques de treball. Iglesias es va incorporar al projecte d'AC "amb la signatura d’un conveni de col·laboració" amb la voluntat de trobar "assessorament" per continuar la seva tasca. La secció local d'ERC, davant d'aquesta situació, va expulsar-la del grup municipal i del govern per "incoherència" amb els valors d'esquerres del partit i del consistori.
