El vot dual és un fenomen clàssic de la política catalana. Històricament, els partits d'àmbit català obtenien força millors resultats en les eleccions al Parlament, mentre que els d'àmbit estatal creixien en les eleccions al Congrés. Part de l'electorat fa una tria estratègica de la butlleta, per tal de primar aquella formació que, d'acord amb certa coherència ideològica, pot influir més en una cambra o altra. Aquest canvi en el suport polític va atenuar-se durant el procés sobiranista, però el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) apunta que torna a accentuar-se de forma notable.
Des de fa uns mesos, el baròmetre mensual que elabora el CIS no només demana per la intenció de vot al Congrés, sinó que també ho fa per als parlaments autonòmics. Una coincidència de preguntes en una mateixa enquesta que permet analitzar com varien les respostes en funció de l'hemicicle per al qual s'escullin representants. Nació ha recollit les entrevistes dels quatre últims baròmetres, amb una mostra de 2.380 catalans, suficient per calibrar aquests moviments. La següent taula permet observar les principals transferències en les dues direccions i ordenar per cada columna de partit per observar cap on es mouen més suports en cada cas.
Les conclusions són força contundents: un de cada tres enquestats que declara que votaria en els dos comicis afirma que ho faria per partits diferents, i el percentatge puja fins al 40% si s'estima quina pot ser l'actuació real també dels indecisos. Aquest vot dual implica que les candidatures retenen poc electorat entre les dues eleccions. Tot i això, la pèrdua és diferent en funció de quina elecció es posi de referència. Aproximadament la meitat dels votants al Congrés de partits d'àmbit estatal o amb referents estatals (PSC-PSOE, Sumar, PP i Vox) canviarien de butlleta o s'abstindrien, en unes eleccions al Parlament. I gairebé la meitat o més dels votants al Parlament de partits d'àmbit català (Junts, ERC, CUP i AC) optarien per una altra formació, en unes eleccions al Congrés.
Un dels principals exemples del vot dual que detecten els baròmetres del CIS es dona entre el PSC i ERC. Prop de tres de cada deu votants dels republicans al Parlament farien costat a Pedro Sánchez en unes eleccions estatals. O vist en sentit invers, dos de cada deu votants socialistes al Congrés optarien per la butlleta d'ERC al Parlament. Es tracta d'una transferència més accentuada que la que preveu el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). I, en bona mesura, això explica que, segons les dades del CIS, Oriol Junqueras estigui en disposició de disputar la presidència a Salvador Illa i, en canvi, el PSC continuaria doblant el resultat de Gabriel Rufián en unes eleccions al Congrés. Aquí es detalla l'estimació completa per als dos comicis i la metodologia usada a partir d'aquests baròmetres.
Tot i això, ERC no és l'únic partit que perdria suports cap als socialistes, del Parlament al Congrés. Malgrat les actuals relacions agres entre els dos partits, dos de cada deu votants de Junts a la cambra catalana també farien costat a Sánchez a Madrid. Fins i tot un de cada deu electors de la CUP i d'Aliança Catalana desembocarien en la mateixa butlleta, en uns comicis estatals. I també un 11% dels votants dels Comuns, malgrat que, en bona mesura, es mantindrien lleials a Sumar. Tot i això, en el cas de la CUP la principal fuita no seria cap al PSC, sinó precisament cap a Sumar i, en major mesura, cap a ERC.
De l'extrema dreta independentista a l'espanyolista
Ben diferent és el cas d'Aliança, que protagonitzaria l'altra gran vot dual entre els dos comicis. Les estimacions apunten que una part rellevant dels que triarien Sílvia Orriols al Parlament després agafarien la butlleta de Vox o PP al Congrés. En concret, entre el 24% i el 36% optaria per l'extrema dreta espanyolista i vora l'11%, pels populars. Les dues xifres de Vox fan referència a les respostes en brut (el 24%, més conservador) o segons el model d'estimació (36%, ja que dona més pes a alguns perfils infrarepresentats i als indecisos). En sentit contrari, tres de cada deu votants de Santiago Abascal es podrien passar a Orriols al Parlament, una transferència que, aquest cop sí, també detecta el CEO.
Tot i això, aquest vot dual es pot deure a la incertesa sobre una eventual participació d'Aliança en unes eleccions estatals. Fins ara, han assegurat que no hi serien, motiu pel qual els seus electors han de triar entre altres candidatures, si volen escollir representants al Congrés. I per ara es decanten més per alternatives dins de l'espanyolisme de dretes que per altres formacions independentistes.
L'hegemonia dels grans partits estatals a les eleccions al Congrés a Catalunya (i en particular, del PSC) va obrir un parèntesi coincidint amb l'inici del creixement del moviment sobiranista, moment en què CiU va guanyar per primer cop aquests comicis, el 2011. Els anys 2015 i 2016, ho va aconseguir En Comú Podem amb un discurs clarament sobiranista, i posteriorment va ser el torn d'ERC, per partida doble el 2019. En les eleccions del 2023, però, el PSC ja va tornar a imposar-se amb contundència i, segons el CIS, ara podria tornar a fer-ho i fins i tot Vox optaria a ser segona força. I ho podrien fer gràcies al fet que el vot dual es reforça, ara a esquerra i a (extrema) dreta.
