En plena precampanya i amb la vista posada a les eleccions del 29-N els partits juguen les seves cartes. Una de les del PP és l'ocupació, en concret, la llei antiocupacions que vol desenvolupar el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, si arriba al govern espanyol i que ja té un candidat clar per encapçalar-la: l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Junts també n'ha impulsat a la legislatura que ara s'acaba, tal com li recordava Míriam Nogueras. A l'espera de concretar el contingut de la llei, el PP ha expressat que l'enfocament pretén fer fora els "ocupes il·legals" -que diferencia de les persones que no poden assumir el cost de la hipoteca o del lloguer- en un màxim de 48 hores.
Albiol, qui ha protagonitzat diversos episodis de desnonaments a Badalona, seria l'encarregat d'assumir la gestió i planificació d'aquesta llei que magnifica un problema que, tant a Catalunya com a la resta dels Països Catalans, fa vuit anys que va a la baixa, segons dades recollides per Nació del Consell General del Poder Judicial. Des d'alguns àmbits s'apunta, però, que alguns propietaris prefereixen no denunciar.
Què diuen realment les dades?
Tal com es veu al gràfic de Nació, als Països Catalans es registra una caiguda d'un 60% en un interval de sis anys, passant dels nivells màxims de 2019-2021 als registres actuals de 2025-2026. Les dades mostren l'evolució dels judicis verbals per ocupacions d'habitatges de persones físiques, entitats sense ànim de lucre i administracions públiques al conjunt del territori separant els casos a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears.
- Les ocupacions de pisos als Països Catalans des del 2019 fins al 2026
- Gràfic de Roger Tugas
Catalunya acumula històricament el major volum de procediments judicials verbals d'aquest tipus, però és alhora el territori on la reducció absoluta de casos és més pronunciada en comparar el pic de 2019 (1.004) amb les dades recents: 177 judicis per ocupació durant el primer semestre del 2026, un període en què han caigut un 16% les ocupacions a Catalunya respecte del mateix període de l'any anterior.
Al País Valencià, la dinàmica va començar amb 512 procediments l'any 2019 i es va mantenir relativament estable en una franja d'entre 379 i 423 casos anuals durant el període de 2020 a 2024. Tanmateix, l'any 2025 es va registrar una reducció notable fins als 212 casos, mentre que en el primer semestre de 2026 la xifra se situa en 121 procediments.
Per la seva banda, les Illes Balears presenten els valors absoluts més baixos dels tres territoris analitzats. Després d'assolir els 192 casos el 2019, la xifra s'ha mantingut estable entre els 107 i 118 procediments anuals entre els anys 2022 i 2025. En els primers sis mesos de 2026 s'han registrat 48 casos. Per tant, i en conjunt, les dades certifiquen una reducció global de les ocupacions, una davallada que contrasta amb l'interès del PP en prioritzar l'ocupació com "un problema real" en el seu programa electoral a través de la proposta de la llei d'antiocupació.
El perfil dels pisos ocupats
Albiol al capdavant de "l'antiocupació"
Feijóo va definir Albiol com “el polític a peu de carrer” de Catalunya al primer míting del partit a Barcelona. El líder del PP ja ha tancat files amb Albiol, qui serà el cap de llista per Barcelona i qui ha assegurat que serà el ponent de la llei antiocupació si arriben a la Moncloa. Sobre la llei antiocupació, va dir a Albiol: "La faràs tu. Tolerància zero per a les ocupacions il·legals i expulsió en 48 hores”.
Per la seva banda, l'alcalde de Badalona va assegurar que si ha acceptat aquest embat no seria per escalfar un escó sinó per ser una veu als “problemes reals” que tenen els veïns de Barcelona i Catalunya, esmentant els problemes de seguretat i d’ocupació il·legal, i que seguirà a l’alcaldia de la ciutat. Albiol necessitarà l’autorització de l’executiva del PP per compaginar l’alcaldia i l’escó al Congrés ja que l’article 12.1 estableix una incompatibilitat entre ser alcalde d’una ciutat de més de 20.000 habitants i ser parlamentari al Congrés o a Estrasburg. Però l’article 12.2 obre la porta a “excepcions en suposats extraordinaris”, el que permetria a Albiol mantenir els dos llocs.
