Passen els dies i el PP va dibuixant l'Espanya que vol després del 29-N. Primer van ser els "sacrificis", que demanarà previsiblement en forma de retallades, després va ser l'embolic amb les pensions i, durant el cap de setmana, el fitxatge de Xavier García Albiol per liderar la lluita contra les ocupacions. Aquest dilluns ha estat el torn de la bandera anticatalanista. Alberto Núñez Feijóo ha deixat ben clar que, si arriba a la Moncloa, es carregarà la immersió lingüística a l'escola catalana. És una de les mesures que inclou el seu "Contracte amb Espanya" que ha presentat en un gran acte a Madrid amb els "valors i principis" rectors del seu mandat en cas de formar govern després de les eleccions espanyoles del 29-N.
Un moviment que, com la presència de Feijóo aquest diumenge a Barcelona, no és casual. És habitual que el PP promogui polítiques contràries al català. En les darreres intervencions d'Alejandro Fernández, per exemple, ja es posa en dubte el model d'immersió i s'atribueix aquesta aposta com una de les causes dels mals resultats educatius. Però que el PP posi sobre la taula la suposada necessitat de "garantir l'ensenyament de castellà a tot Espanya" té relació amb la pugna amb Vox, que també fa de l'anticatalanisme una de les seves prioritats i que amenaça amb fer el sorpasso als populars. Totes dues formacions prometen una guerra dura contra la llengua amb especial interès en l'educació, pendents que la futura sentència del Tribunal Constitucional situï el marc d'actuació.
La proposta de Feijóo
El PP vol posar fi a la immersió lingüística a les aules. Més enllà del que ha defensat el TSJC -un 25% de castellà-, els populars plantegen anar més enllà i imposar un 50% del castellà a l'escola, com ha avançat El Mundo, ben connectat amb Génova. Feijóo ho ha anomenat "bilingüisme cordial" i, a l'espera de concrecions, ha avançat que reforçarà l'ensenyament en castellà a tot l'Estat, assumint que hi ha territoris on els alumnes necessiten aquest reforç. Els populars no han pogut aplicar a Catalunya aquesta estratègia, perquè mai hi han governat, però sí que ho han fet al País Valencià i les Illes. Quan han tingut la Moncloa sí que han llançat estratègies per "espanyolitzar els nens catalans", com apuntava el ministre Wert.
La batalla contra el català és tradicional en el PP, però l'ha tornat a treure del calaix on ha governat amb Vox. L'exemple més gran va ser el govern de Carlos Mazón, que va obsessionar-se contra el catalanisme des del minut u del mandat. Va qüestionar la unitat de la llengua, va amenaçar de carregar-se l'Acadèmia Valenciana de la Llengua -va proposar un canvi de nom per "Acadèmia de la Llengua Valenciana- i va retirar subvencions a entitats que promouen la llengua. Tant al País Valencià com a les Illes Balears, tots dos governs populars van impulsar consultes per minvar la presència del català a les aules amb resultats contraris als seus interessos: la majoria de famílies els van deixar clar que, si és per elles, l'escola en català continuarà.
Ofensiva en plena pugna amb Vox
El moviment de Feijóo, més enllà de posar en risc la diversitat lingüística -ell és gallec i utilitzava la llengua quan era president autonòmic-, s'ha d'entendre també per la competència amb Vox. El dirigent popular té arguments i enquestes per veure's a la Moncloa, però no té clar que pugui ser el guanyador de les eleccions si els de Santiago Abascal treuen els resultats que els estimen. Un Vox més fort es veurà amb motius per demanar més càrrecs i cadires en el futur consell de ministres i un dels terrenys de joc que seran claus en la pugna d'escons entre la dreta i l'extrema dreta espanyola és Catalunya.
L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) situava el PP en tercer lloc a Catalunya, amb una xifra d'entre sis i set diputats -ara en tenia sis-, però Vox els seguia de prop marcant entre cinc i sis escons -el 2023 en va marcar només dos-. Unes poques dècimes, amb percentatges al voltant de l'11% i el 14%, podrien separar tots dos partits el 29-N. La batalla entre totes dues formacions està servida, motiu pel qual Feijóo també ha volgut situar algú que faci un discurs dur com Xavier Garcia Albiol -fins i tot saltant-se els estatuts del PP-. Catalanoparlant, per cert, però que ha minvat la presència de la llengua -excepte quan pertoca per campanya- des de l'alcaldia de Badalona.
Pendents del Constitucional
El marge de maniobra que tindria un futur govern de PP i Vox per enterrar definitivament el model d'escola catalana depèn en part de què digui el Tribunal Constitucional sobre l'intent de la Generalitat de frenar el 25% de castellà a les aules, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya imposa almenys en 24 centres. La sensació és que podria avalar la llei del 2022 que constata la vehicularitat del català -amb el suport de PSC, Junts, ERC i Comuns-, però posar pegues al decret, que és una mica més ambiciós sobre la preferència del català. Malgrat el caràcter progressista de l'alt tribunal, fer pronòstics en matèria de llengua és complicat. Després de quatre anys de llarga espera, la decisió encara no ha arribat. Però Feijóo ja prepara el terreny.
