“Una alternativa transversal centrada en el ciutadà”. Així es defineix Democràcia 21, el projecte que lidera la jurista Miriam González, 56 anys, nascuda a Valladolid, advocada prestigiosa de la City londinenca i amb un perfil d’alta executiva (Consell de Diversitat de Toyota Europa, consellera independent d’Atrys Health, companyia del sector mèdic, exconsellera d’Acciona) i magnífics contactes internacionals. L’objectiu sembla impossible: fer forat per un espai de centre a les eleccions del 29-N, probablement les més polaritzades de la història recent.
Miriam González és la dona de Nick Clegg, exlíder del Partit Liberal del Regne Unit i responsable d’Assumptes Globals i Comunicació de Meta fins a l’any passat. La seva proximitat al liberalisme britànic -el sector més europeista del país- és evident ja en el color groc que sol lluir sempre que pot. És el color del partit de Clegg. La convocatòria d’eleccions no ha espantat aquesta advocada castellana, que ha decidit finalment presentar-se només en dues circumscripcions, Madrid i Barcelona. Com ho farà?
Fonts properes a Democràcia 21 han explicat a Nació que inicialment preveien ser presents en una quinzena de demarcacions, però la precipitació de la convocatòria els ha decidit a centrar-se en només dues. Aquests dies estan abocats a la recollida d’avals. S’han d’afanyar. En necessiten uns 6.000 a Madrid i 5.000 a Barcelona i els han de presentar abans del 26 d’octubre. Aquest serà el primer test que volen tastar, superant la xifra exigida amb escreix. Els qui coneixen el projecte asseguren que són conscients de les dificultats i que “estan gestionant bé les expectatives, amb mirada a mig termini”.
Conscients dels entrebancs
No tothom veia clar presentar-se ara. Hi havia qui suggeria fer-ho en primer lloc en unes eleccions europees, amb circumscripció única, i on solen tenir opcions llistes més alternatives. En l’actual clima polaritzat, ningú vol fer presoners amb els qui gosin posar-se al mig de sanchistes i bloc dretà antisanchista. Algú assenyala el cas d’Alvise, a qui el diari ABC va dedicar tot una portada per focalitzar en els seus problemes de corrupció. També Democràcia 21 pot patir els atacs de la dreta mediàtica.
Des de l’entorn del partit centrista, s’assegura que és important per ells ser ara presents en el debat polític. En el convenciment que es generarà espai per una opció moderada en el supòsit d’un govern PP-Vox, que pot generar una bossa important de decebuts per la radicalització a la qual un Vox desfermat pot arrossegar Alberto Núñez Feijóo.
L’habitatge, prioritat número 1
Fa uns dies, Miriam González es va plantar a la Puerta del Sol per parlar amb els qui estan acampats en protesta per la crisi de l’habitatge, després que la mort de Maricarmen hagi encrespat els carrers de Madrid. El cert és que la candidata va sortir indemne de l’encontre, el que ja és molt en aquests moments. L’habitatge és la prioritat número 1 del programa de Democràcia 21. Mentre la formació prepara el programa complet, González ja ha desvetllat una mesura per ajudar els joves a emancipar-se: la reducció dràstica dels impostos d’habitatge per als menors de 35 anys.
Segons ella, un jove que cobri 1.300 euros no n’ha de pagar més de 350 euros en habitatge. Precisament el secretari general del partit, Manel Rodríguez, és un arquitecte català expert en promoció immobiliària i soci de l’empresa SALAS, que posseeix 4.000 habitatges, un 75% en lloguer assequible (segons dades del web del partit).
Divendres passat, Democràcia 21 va penjar al seu web les propostes de “neteja política radical”, expressió de populisme que alguns li han retret: retallar dràsticament el nombre d’assessors, creació de nous jutjats especialitzats en corrupció, posar punt final als aforaments i fer inviable la continuïtat d’un govern sense pressupostos aprovats.
La petjada d’UPyD i Ciutadans
Fa uns dies, Democràcia 21 va anunciar un acord amb Ciutadans i la Unió de Ciutadans Independents perquè els qui resten vinculats a les sigles d’Albert Rivera s’integressin en la seva candidatura. Fins i tot els noms d’Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa han circulat com a vinculats d’una o altra manera a la candidatura de González. Joan Garcia, exsecretari d’organització de Ciutadans a Catalunya, apareix en els vídeos promocionals de la nova formació, a la qual s’ha adherit també l’exvicepresident madrileny Ignacio Aguado.
En l’entorn de Democràcia 21 hi ha qui ha qüestionat l’aproximació a les restes de Ciutadans, però s’ha valorat que les antigues sigles conserven estructura, com alguns locals, i tot i que va acabar electoralment ensorrat, és una referència que en alguns llocs aporta projecció mediàtica. Seria sorprenent que algun nom massa vinculat a Ciutadans encapçalés la llista a Barcelona.
Un nom rellevant en l’equip de Miriam González ha estat Beatriz Becerra, estreta col·laboradora seva i que va ser eurodiputada d’UPyD, el partit de Rosa Díez, entre el 2014 i el 2019. Algun element del discurs populista de Ciutadans i UPyD se’ls ha enganxat en una Democràcia 21 que proclama: ”No venim a salvar Espanya. Venim a netejar-la i modernitzar-la”.
