Amb l'esquerra hi ha dues cantarelles. Hi ha qui assenyala amb insistència que hauria d'anar més unida i hi ha qui ho confronta del tot, argumentant que l'homogeneïtat no només difumina les singularitats de cada espai polític, sinó que redueix la pressió sobre els partits més moderats -de l'esquerra- i aigualeix l'acció transformadora. El cert, però, és que sovint hi ha carpetes en què les solucions acaben sent similars. La cursa electoral cap al 29 de novembre n'ha deixat constància. Dedicar més de l'1% del PIB a habitatge, activar (ara sí) prestacions universals per cada fill o reduir la jornada laboral són tres exemples que es poden apreciar de programes electorals del sector de l'esquerra del Congrés dels Diputats, des del PSOE fins al Front Ampli o ERC.
Aquest 29-N, entre programes electorals i declaracions dels caps de llista, les similituds han anat concretant-se. I en molts casos tampoc s'amaga la influència de receptes internacionals, com les de Zohran Mamdani a Nova York o la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, o de reclamacions explícites des de col·lectius organitzats que s'han convertit en agents influents de primer ordre, com el Sindicat de Llogateres. Ara, Nació repassa cinc exemples de polítiques plantejades pels principals partits de l'esquerra estatal, amb moltes semblances i alguns matisos, que també ajuden a situar les prioritats, equilibris i ambicions de cada força.
Invertir (almenys) l'1% del PIB en habitatge
L'experta en habitatge Carme Trilla ressaltava recentment en el podcast de Nació Les claus de casa que si la gent sabés quant s'inverteix des de l'Estat en habitatge "ploraria". Segons els darrers càlculs, la quantitat que s'inverteix no arriba al 0,5% del producte interior brut (PIB) estatal. Mentrestant, Educació està al voltant del 4% i Sanitat, del 7%, assenyalava Trilla. En plena crisi habitacional, aquestes xifres mereixien una empenta, insistia. Ara, s'ha estès una xifra: l'1%. Aquest és el punt de partida que tant el PSOE com el Front Ampli han plasmat al seu programa. I també ERC, però sumant-hi mig punt.
D'entrada, la formació liderada per Pedro Sánchez ho deixa en un compromís contingut. "Mobilitzar anualment un 1% del PIB per garantir el dret a l'habitatge", estableix el text, sense gaire més literatura ni concreció.
La confluència d'esquerres del Front Ampli, en canvi, situa l'1% com a xifra de partida i especifiquen a quins mecanismes s'haurien de destinar aquests diners: "Invertir sostingudament, durant 10 anys i amb objectius verificables, almenys l’1% del PIB (actualment, uns 16.000 milions d’euros a l’any). Aquesta inversió ha de destinar-se a la construcció, compra, expropiació, mobilització dels habitatges buits, cessions i rehabilitació d’habitatge per generar un veritable parc de lloguer protegit, social i assequible de més 1,5 milions d’habitatges protegits (150.000 habitatges per any de mitjana)".
I, de manera més explícita, ERC -que també està més lluny de formar part d'un govern espanyol que les altres dues forces- apuja el percentatge mínim exigible. Reclama abocar-hi "almenys l'1,5% del PIB" i subratlla que "s'ha de garantir que aquests recursos es transfereixen a les comunitats autònomes i es posen al servei d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer als estàndards europeus".
Reducció de la jornada laboral
La passada legislatura, malgrat no aconseguir el suport de Junts, PP i Vox -tampoc de la patronal-, el Congrés ja va tenir sobre la taula una proposta clau que ara emergeix als programes electorals amb força: reduir la jornada laboral. L'actual norma general de les 40 hores setmanals té cada vegada més números d'anar a la baixa. Ara, el PSOE per primera vegada fa constar al seu programa electoral la voluntat de reduir-la fins a les 37,5 hores setmanals, el que va intentar -sense èxit- aplicar Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant. A més, els socialistes apunten a "incentivar els avenços en la negociació col·lectiva cap a les 35 hores". També amb una formulació oberta, el Front Ampli apuja l'aposta i planteja "obrir un procés de diàleg social per arribar a les 32 hores de mitjana en còmput anual al final de la legislatura".
Des d'ERC simplement mencionen la necessitat de rebaixar per llei la jornada laboral setmanal a 37,5 hores, mentre que altres forces com Podem, amb qui els republicans s'han entès a Catalunya, plantegen posar l'horitzó de les 30 hores treballades a la setmana com a màxim (començant per una rebaixa a les 35h). També EH Bildu, Compromís o el BNG defensen avançar cap a les 32 hores i els quatre dies a la setmana, de manera progressiva.
Prestació universal per fill
Mentre el Front Ampli pressiona perquè el govern de Pedro Sánchez porti als darrers consells de ministres la prestació universal per fill de 200 euros, tal com Sumar ha anat plantejant durant la legislatura, la proposta va agafant pes també als programes electorals. El mateix PSOE inclou la idea al seu full de ruta, però evita parlar de quantitats econòmiques. El que planteja la força socialista és una "prestació estatal per criança per a totes les llars amb menors d'edat, amb un disseny fiscal redistributiu i una protecció addicional per a les llars de rentes baixes integrada en el CAPI ja existent", alhora que assegura que es financiaria amb un nou impost als grans patrimonis i el capital.
Per contra, la proposta dels 200 euros per fill sí que es explícita per al Front Ampli i es cobraria des del dia que es neix fins als 18 anys, sense cap diferenciació entre col·lectius, ni per renda ni per territori. A més, expliciten que seria compatible amb qualsevol altre ingrés.
En el cas de la llista de Gabriel Rufián es defensa un model molt similar, però se sosté que el que cal és "traspassar els recursos necessaris per a la creació d’una prestació universal per criança adaptada a cada territori". En aquesta línia, situen el llindar mínim en 200 euros "per família" i apunten que s'hauria d'elevar "en aquells territoris amb un cost de vida més alt, com és Catalunya". Altres forces com Podem o Compromís també tenen les seves iniciatives sobre la prestació universal, però amb alguns matisos en les xifres.
Retocar l'IRPF: apujar-lo a les rendes del capital
Un altre consens és el de retocar l'impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF). En aquest cas, la via més unificada és la d'augmentar, de maneres diferent, el pes que té l'IRPF en les rendes del capital (els ingressos que s'obtenen per inversions, o comptes d'estalvis, o participacions a empreses, o per tenir un pis llogat). En aquest sentit, la llista socialista el que proposa és augmentar el tipus màxim, que actualment està situat en el 30% per als guanys de més de 300.000 euros anuals, i plantejar que passi al 35%. En canvi, mantindria els dos primers trams (el de 19%, de fins a 6.000 euros, i el del 21%, de fins a 50.000 euros) intactes, i després augmentar-lo progressivament.
ERC proposa fer-ho un fons molt similar, però hi afegeix una mesura afegida per als treballadors amb salaris més baixos: "Augmentar el tipus màxim de l’IRPF sobre els guanys de capital del 30 % al 35 % per acabar amb el tracte de favor respecte a les rendes del treball" i "reduir els tipus de la fiscalitat del treball per als trams inferiors als 35.000 euros per augmentar els recursos disponibles i la capacitat adquisitiva de la classe treballadora", fixen al programa electoral. Des del Front Ampli, també defensen "eliminar la discriminació que pateixen les rendes del treball en relació amb les del capital" i proposen fer que "en càlcul de l'IRPF estiguin juntes en la mateixa base imposable" perquè se'ls hi apliquin "els mateixos trams". A banda, també proposen abaixar l'impost a qui cobri menys de 25.000 euros. Compromís, el BNG o Podem apunten idees similars, també, en els seus programes.
Rebaixar l'edat de votar als 16 anys
Si bé es podrien fer moltes altres equivalències i propostes similars entre l'esquerra, aquesta selecció de Nació acaba amb una d'especialment simbòlica: la de reduir l'edat dels votants als majors de 16 anys, en comptes dels 18 anys actuals. Mentre que ni PP ni Vox ho contemplen (Junts, sí), les esquerres s'han caracteritzat de manera molt similar per fixar-ho en els seus compromisos del 29-N. Entre els més explícits en què la rebaixa de l'edat mínima necessària per votar sigui per a totes les convocatòries electorals hi ha el Front Ampli o el BNG, mentre que amb les altres forces (PSOE, ERC, Podem o Compromís) es presenta de manera més genèrica. Ara bé, tots mencionen els 16 anys com a nova edat per poder votar.
En aquest sentit, és especialment rellevant el pas endavant de la llista liderada per Pedro Sánchez, que abans ho havia plantejat de manera tèbia (obrir la possibilitat del debat), com va passar al 2015 o l'abril de 2019, o directament no ho havia ni introduït de cap manera al seu programa electoral, com el novembre del 2019 o les eleccions del 2023.






