Tres xifres màgiques pel 29-N

Política

El PSOE es veu amb opcions de guanyar si la participació arriba al 75%; Front Ampli espera superar el 10% d'intenció de vot per mutliplicar resultats i disputar la majoria al bloc de dretes

Publicat el 21 de novembre de 2026 a les 07:12

Durant la campanya electoral hi ha moltes enquestes i moltes xifres que els partits fan anar amunt i avall. Superat l'equador de la cursa electoral, n'hi ha almenys tres que apareixen com les xifres màgiques que ho poden canviar tot. A dia d'avui, les enquestes donen una majoria absoluta força consolidada a PP i Vox. El PSOE manté la tendència a l'alça, però insuficient per derrotar els d'Alberto Núñez Feijóo perquè, a la seva esquerra, el Front Ampli que lidera Ada Colau no s'acaba d'enlairar. A hores d'ara, però, encara hi ha moltes províncies amb escons en disputa i, en funció de cap a on caiguin els diputats, els escenaris poden quedar més o menys ajustats.

La victòria de Pedro Sánchez i de la majoria progressista, però, és difícil. La mitjana de les enquestes publicades situa el PP al voltant del 31% d'intenció de vot, seguit del PSC, al 28%, de Vox, al 19% i de Front Ampli, amb un 5,6%. En escons, PP i Vox superarien la barrera dels 176 i farien impossible reeditar la majoria plurinacional que va permetre a Sánchez revalidar la Moncloa l'any 2023. Els equips de campanya esperen que els debats que queden acabi d'activar els indecisos i els analistes de dades recorden que molts votants acaben prenent la decisió sobre qui votar en els últims dies abans de les eleccions. Sobretot els d'esquerres, sovint menys mobilitzats. 

El 75% per al miracle

La primera xifra màgica de la campanya és el 75% de participació. És el que necessita el PSOE per aspirar a la remuntada "èpica" que demanava Pedro Sánchez en el primer míting. La tendència històrica -amb algunes excepcions- diu que quan la mobilització creix qui se'n beneficia són els socialistes. A les eleccions de 1982, amb rècord de participació fins al 80%, van donar la victòria al PSOE de Felipe González. El 2011 i 2016, amb participació per sota del 70%, la victòria va ser del PP. Ara bé, la regla no és matemàtica: José María Aznar va guanyar les elccions de 1996 amb un 77,4% de participació. A les files socialistes, però, creuen que amb una "mobilització històrica" es podrà frenar la dreta.

De fet, a Pallars gestionen enquestes "serioses" que els situen primers a les eleccions a escala estatal, i treballen amb escenaris de nivells de participació molt alta, que els hauria de beneficiar. Salvador Illa ja ha dit que veu Sánchez "fort" i el focus de la campanya passa per mobilitzar al màxim, reduir l'abstenció i concentrar el vot en els socialistes. Esperen mantenir els 19 diputats actuals i, si pot ser, passar dels 20. Fonts consultades també relativitzen una possible patacada de Front Ampli. Si la nit electoral PP i Vox no sumen, la majoria plurinacional "es pot articular". La clau és superar el 75% de participació. 

Un +3 difícil a Catalunya

Segona xifra màgica: els 9 diputats del PP a Catalunya. A Génova sostenen que Feijóo es va quedar a quatre diputats a Catalunya per aconseguir la Moncloa i no vol que li torni a passar. Ara en tenen sis i, sent optimistes, esperen fer-ne nou. Es tractaria d'aconseguir-ne sis a Barcelona i un a Tarragona, Lleida i Girona. Un resultat així deixaria Feijóo a les portes de la Moncloa i evitaria el sorpasso de Vox a Catalunya, que algunes enquestes preveuen. El cert és, però, que el nerviosisme impera a la sala de màquines del PP. No hi ha cap tracking intern que mostri un escenari de 8-9. Veuen més probable fer-ne entre 4 i 5 a Barcelona i, anant bé, fer el sisè a Tarragona, però a hores d'ara sembla difícil guanyar escons a Girona i Lleida.

Un baix resultat de la candidatura que lidera Xavier García Albiol pot encarrilar el temut sorpasso de Vox. La tria del candidat -l'alcalde de Badalona representa la línia dura del partit contra migrants, delinqüents i ocupes- i els missatges en campanya evidencien que el PP vol frenar la fuita de vots cap a l'extrema dreta. També que Feijóo tingui una presència destacada a Catalunya, amb actes a cada circumscripció. 

El 10% multiplicador

Tercera xifra clau: el 10% d'intenció de vot per al Front Ampli, que pot tenir un efecte multiplicador que ajusti les majories. Als mítings, Ada Colau ha parlat d'aquest 10%. I també en privat hi dona importància l'equip de campanya, tot i que el missatge és que "aspiren a més". Ara com ara, les enquestes els situen a prop d'aquesta xifra. Per la fórmula electoral, un creixement petit de vot fa agumentar de manera important el nombre d'escons, fins al punt de poder equilibrar resultats entre el bloc de dreta i el bloc d'esquerra en circumscripcions petites. "El vot al Front Ampli pot rendir molt més", apunten fonts de la candidatura. Tenen 17 províncies "prioritàries", on el partit es disputa l'útlim escó amb el bloc de PP i Vox, segons les dades del CIS preelectoral. 

L'anàlisi que fan al Front Ampli contrasta, per motius lògics, amb les crides del PSC, que demana "concentrar el vot" en la candidatura socialista, l'única amb opcions de derrotar la dreta. "El que garanteix un govern d'esquerres progressista és un gran resultat del Front Ampli", recordava aquesta setmana Ernest Urtasun. Els càlculs que fan a l'equip de Colau és que en una província, per exemple, de vuit escons (la majoria a l'Estat reparteixen entre 3 i 8 escons), una distribució estratègica dels vots progressistes permet al PSOE mantenir els seus escons i facilitar l'entrada de Front Ampli per igualar els resultats amb PP i Vox. Això, aplicat a totes les demarcacions on els de Colau opten a l'últim escó, pot fer ajustar els resultats el 29-N. 

 

Escull Nació com la teva font preferida de Google