Aquest divendres, ha acabat l’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) que s’ha reunit des de dilluns i que ha aprovat una nota sobre les eleccions del 29-N en què els bisbes demanen “votar en consciència des del reconeixement de la dignitat inviolable de la persona i la promoció del bé comú”. El text ha estat aprovat amb una pràctica unanimitat (amb tots els vots favorables i només una abstenció), segons ha detallat el secretari general i portaveu de la CEE, César García Magán. L'episodi ha mostrat les diferències ideològiques entre els bisbes, com explicàvem aquí.
Els bisbes afegeixen que per “il·luminar aquesta decisió” han decidit no emetre una declaració pròpia sinó que es remeten al discurs del Papa davant el Congrés dels Diputats del juny passat. Lleó XIV va fer en aquella intervenció una crida a evitar la crispació que caracteritza la política espanyola i va reclamar polítiques d’acollida envers els immigrants. També va advocar en defensa de la vida i la família.
A preguntes dels periodistes, García Magán -prelat alineat amb les posicions conservadores del president dels bisbes, Luis Argüello- ha explicat que no s’han analitzat els programes dels diversos partits polítics. “L’Església no té partit polític i no vol que ningú la utilitzi com a argument polític”, ha dit, assegurant que la doctrina social de l’Església fa que uns partits se sentin a prop d’uns aspectes i d’altres més a uns altres postulats.
Argüello conserva la majoria
García Magán ha donat detalls interessants del debat entorn la intenció d’Argüello de fer una declaració pròpia a l’explicar que aquesta posició va tenir el suport d’una “majoria molt clara”, però no els dos terços exigibles per emetre una declaració. Una dada important que indicaria que Argüello té encara una majoria dins de l’episcopat, malgrat que hi ha un bloc significatiu que n’és crític. També que, d’alguna manera, les posicions del cardenal José Cobo, cap de l’ala més oberta de l’Església, han aconseguit aturar les pretensions dels més conservadors i que, d’alguna manera, els bisbes espanyols acaten el missatge del Papa.
El secretari general dels bisbes ha refermat que en cap moment s’havia entès el rebuig a la proposta d’Argüello per posicionar-se davant el 29-N com una mena de “moció de censura” al president de l’episcopat. García Magán ha explicat que havia seguit el cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. No ha volgut dir qui li havia semblat el guanyador: “Va guanyar la democràcia”.
El prelat també ha assegurat que l’Església es compromet a mantenir el compromís signat amb el govern i amb el Defensor del Poble de començaments d’any per assumir les reparacions a les víctimes d’abusos. “L’Església s’hi compromet independentment del resultat de les eleccions del 29-N”, ha afirmat de manera emfàtica.
La CEE ha celebrat durant la plenària els seus 60 anys d'història. Per aquest motiu s'han lliurat unes medalles als antics presidents. Hi eren presents dues figures que simbolitzen les diverses sensibilitats de l'Església, com Antonio María Rouco, encara avui líder ideològic del sector més tradicionalista, i Ricardo Blázquez, un prelat de perfil dialogant. Les batalles de l'ara rememoren les pugnes internes que van caracteritzar els anys de predomini del rouquisme, avui afeblit davant un Vaticà que vol oferir una altra mirada a la societat i al món.

