Teresa Cabré (l’Argentera, Baix Camp, 1947) va fer història quan el 2021 va ser elegida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). És la primera dona a dirigir aquesta institució, que el Parlament acaba de proclamar acadèmia nacional de Catalunya . Lingüista de prestigi, és catedràtica de Lingüística i Terminologia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Va dirigir el Termcat i la Secció Filològica de l’IEC. 

El Parlament ha declarat l’IEC, per llei, com a acadèmia nacional. Expliqui’ns la transcendència d’aquest fet.
Li explicaré primer la gènesi. Quan vaig assumir la presidència, era molt conscient de la singularitat de la institució. Som l’única institució acadèmica amb seu a Barcelona que era una creació política catalana. Integrava gent de tot el territori catalanoparlant. I era l’única institució que s’ocupava de la fixació de la llengua en sentit global. Era una acadèmia singular. El meu projecte era no allunyar-me dels mandats fundacionals i alhora posar-los al dia perquè l’Institut tingui futur. 

El reconeixement com a acadèmia nacional ens dona un rang que fa que tota la nostra actuació sigui la base de partida a l’hora de prendre determinades decisions polítiques. Vam parlar amb el president Illa i el president Rull, que van rebre bé la nostra proposta. I després vam parlar amb tots els grups parlamentaris. I de la CUP a l’extrema dreta tothom va aplaudir la feina que fem. Altra cosa és que el PP i Vox no ho votessin finalment, però també van elogiar la feina feta. Una altra de les coses que farem és donar comptes de la tasca de l’IEC al Parlament cada any.      

Política

El Parlament reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia nacional

Diu que han actualitzat els mandats fundacionals. Com ho han fet? Perquè la gent sàpiga què fa concretament l’IEC. 
La fixació de la norma lingüística es va fer amb Pompeu Fabra. Els seus fonaments no han quedat obsolets, però aquell era un altre context. El 2000 es va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i calia eixamplar les costures de la normativa perquè els parlants de tots els territoris sentin que la normativa té a veure amb ells. És a dir, integrar més els parlants que no són de la Catalunya central. 

Per això vam crear un estàndard ampliat, que considera estàndard allò que es diu en dos o més dels grans dialectes. O que en un sol dialecte tingui prestigi o sigui solució única. Així, vam fer un acord amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per treballar amb una mateixa normativa. 

Un segon mandat era la recerca amb tot allò que té a veure amb la ciència i la cultura catalanes. Ho vam actualitzar definint quin és el nostre paper en recerca sense trepitjar el que ja fan les universitats. Nosaltres només financem projectes que siguin de catalanística, que vol dir de qualsevol àmbit per millorar el coneixement i el benestar de les terres de parla catalana.  

Un dels seus objectius al ser elegida era que l’IEC tingués més incidència en les converses de país. Ho ha aconseguit? 
Aquest és el tercer element d’actualització: sortir al carrer. Accedir a tots els públics, i crec que això ho hem aconseguit. Ja sé que molta gent no sap què és l’IEC, però els poders públics són ara ben conscients del que és l’Institut. Vam aconseguir també, al final del mandat del president Aragonès, que la interlocució de l’IEC amb la Generalitat passés per Presidència. I ara, en el que ja és el meu segon mandat, volia el reconeixement com a acadèmia nacional. Una altra mostra de l’obertura de l’IEC és la nostra participació a la Nit de les Lletres Catalanes, amb la creació d’un premi de pensament. També hem obert una delegació a Andorra. 

Seguim parlant de llengua. Vostè és filòloga i la llengua és el seu camp de treball. Com veu el debat sobre el català?
No nego les dades, però no veig el català amb pessimisme. La història del poble català és de resiliència i esperança. Dono molt de valor a totes les accions que s’estan fent. Calia que les institucions reconeguessin que s’havia d’actuar i això s’ha fet i és molt important. Com el que s’està fent des de la conselleria de Política Lingüística, que alguns menysvaloren, però jo no. Com a Institut ens hem sumat a una iniciativa junt amb l’Ajuntament de Barcelona per treballar sobre els joves en el seu temps de lleure, sobretot l’esportiu. Treballem amb l’Ajuntament al barri de Sants en espais de lleure, fent feina amb els monitors, en una dinàmica que després estendrem a la resta de barris. Es tracta d’anar fent passes endavant.

No comparteix les visions més apocalíptiques, per tant.
L’important és no aturar-se. Les institucions han reconegut el problema, que durant molts anys no es reconeixia.  

Un dels projectes de l’IEC és el diccionari normatiu pancatalà. Com està? 
És un diccionari que no parteix de zero. És un projecte institucional, de tot l’IEC. El nou diccionari normatiu progressa des del punt de vista tècnic. Hi ha dos directors, Josep Martínez i Mercè Lorente, membres de la Secció Filològica. Tenim un capital humà i tenim recursos, hi participen la Generalitat, el Govern balear i l’andorrà. A finals d’any es tancarà la nomenclatura i ja començarà la redacció d’articles. S’havia previst un període de feina de deu anys i ja n’han passat dos. Serà un diccionari en línia i reflectirà aquest concepte d’estàndard ampliat. 

Va ser també la primera directora del Termcat, el consorci que es dedica a integrar la terminologia catalana en l'àmbit tècnic i científic. El català està al dia en el lèxic tecnològic?
Dins del Termcat presideixo el comitè supervisor, que és el que fixa els termes. El que s’ha de dir és que l’entrada de coneixement nou arriba sempre batejada. Allà on es fa innovació es fa el bateig. És a dir, les denominacions són del país on es fa la innovació. A nosaltres ens arriba un allau de termes, sobretot en el terreny de la tecnologia de punta, sobretot vinculada a la IA, amb un nombre d’anglicismes tan gran que destrossa la fesomia de la llengua en aquest sector. Per tant, si no hi posem remei, perdem aquest domini de comunicació pel català.

I com ho lluiten això?
El Termcat posa molta incidència en tot el que són noves tecnologies. A part d’això, hem creat un programa que en diem de vetlla neològica, que vol dir veure què entra de nou a la llengua per intentar reemplaçar-lo en els primers moments en què es posa en circulació. Tenim un programa automatitzat que buida tots els resums de tots els grups de recerca de Catalunya que formen l’elit investigadora del país, que només redacta en anglès, es tradueixen automàticament al català, es revisen i s’extreu tota la terminologia i es passa al Termcat. D’aquesta manera, s’agafen els anglicismes en el moment en què en parlen els investigadors de punta. Hem de veure si això fa una mica de forat. Són passes endavant.

Com veus l’evolució política del país?
De l’evolució política trobo a faltar els consensos, la cintura política, els acords que poden afavorir el país. Hi ha coses que van a favor del país, com la llengua, que no hauria de ser motiu de controvèrsia. 

Recordo que en una entrevista que li vam fer el 2021, després de la seva elecció, ens va dir sobre el moment polític: "M'estimo més una passa petita que tiri endavant que una de gran que no es pugui mantenir".
Doncs estic en la mateixa línia. A vegades es fan uns moviments acrobàtics sense xarxa i es cau a terra. Les passes que fas han d’estar assegurades.

Quina relació té amb el president Illa?
Bona. Podem pensar diferent en molts temes, però l’he trobat una persona respectuosa, una persona informada i, pel que fa a plantejaments sobre la llengua, no només no ha posat mai obstacles, sinó que ha afavorit amb accions i declaracions que des de l’IEC poguéssim continuar avançant. En la meva experiència personal, allò que ha dit ho ha fet.   

Catalunya continuarà sent?
Òbviament.

Com contempla la Catalunya del 2050?
De la mateixa manera que nosaltres anem progressant i canviant, contemplo també la Catalunya del 2050 molt diferent. La tecnologia se’ns imposarà per totes bandes i ens hem de posar les piles per formar un esperit crític perquè els joves i els universitaris puguin ser discriminatoris entre allò que és important i allò que és superflu. Esperonar la mirada crítica ha de ser un element clau en l’educació. També crec que, si parlem de la llengua, hem de comptar que continuarà arribant gent de tot arreu, moltes amb el castellà com a llengua d’origen, i nosaltres hem de jugar fort en el terreny de l’acollida i de la inserció.

Quina veu com a principal amenaça i quina com a principal fortalesa de la societat catalana?
La principal amenaça és baixar la guàrdia perquè ens desfigurarem. No deixar d’existir és això. Hem d’estar molt segurs i ser molt assertius sobre el que som i és la nostra identitat. Amb mirada oberta per acollir qui sigui però amb la voluntat d’incorporació a aquesta cultura que ha marcat la història del país. La millor fortalesa és la resiliència i la capacitat creativa. Davant d’un fenomen, tenim moltes persones que saben crear coses, que no copien models sinó que són innovadores. 

Detecta desànim o cansament en sectors sensibles?
N’hi ha. Però no és un mal exclusivament català. L’individualisme enfront els valors col·lectius es palpa arreu i si continuem actuant amb paràmetres d’abans, per força ens desanimem.  

L’error que no podem tornar a cometre.
L’error que no podem cometre és anar separats en accions que són importants pel país. Per tant, jo demanaria molta responsabilitat en els qui han de dirigir, que han de tenir les idees clares. Per això és important que la gent que té càrrecs tingui projecte. 

Si només pogués prendre una decisió de país, quina seria?
L’ampliació de la base de parlants de la llengua catalana.