Jordi Martí (Barcelona, 1961) és el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona des del mes de juny, quan la militància del partit el va escollir com a cap de cartell. Agafa el relleu de Xavier Trias, de qui va ser mà dreta quan va exercir com a batlle de la ciutat entre el 2011 i el 2015. Si el PSC no s'hagués aliat amb el PP i Barcelona en Comú per impedir que Trias, fa tres anys, tornés a accedir al càrrec, és probable que Martí hagués estat un dels puntals del govern municipal. Ara aspira a convertir Junts en un partit decisiu de cara a la propera legislatura, i ho fa amb un discurs que incorpora el malestar ciutadà en el marc d'una capital global on cada vegada és més complicat establir-s'hi i mantenir-s'hi.

Queden sis mesos per a les municipals. Com enfoca la recta final?
Amb la il·lusió pròpia d'una campanya que s'ha vist infuenciada per una convocatòria que no esperàvem: hi ha eleccions espanyoles del 29-N, i això ens ha interferit. En qualsevol cas, farem les dues feines. No deixarem de treballar perquè la candidatura a Barcelona faci el que ha de fer, que és una gran campanya i un gran resultat. La ciutat no funciona prou bé i el govern municipal està amortitzat: veiem la necessitat de ser l'única alternativa real. 

Es poden trobar que, quan arrenqui la campanya municipal, hi hagi un govern del PP i de Vox. 
Totes les enquestes apunten a aquesta suma, més després de l'esdeveniment tràgic a Toledo. En funció del nou govern espanyol, això no serà neutre. No afectarà només Barcelona o Catalunya, sinó tot l'Estat. Ens obligarà a fer coses diferents. 

En la conferència de presentació de candidatura de fa unes setmanes va dir que no volia que Barcelona fos una ciutat aparador, i va lamentar que la ciutat estigués expulsant els seus veïns. No s'havia pronunciat mai en aquests termes. 
Tinc un nou rol, que és el de candidat a l'alcaldia, i tinc l'obligació d'encarar els problemes amb el llenguatge i la valentia que calgui. No enfocar correctament els problemes, evitar-los, no els fa desaparèixer. Els barcelonins ens sentim cada vegada més foranis, i això no és una qüestió partidista, és una radiografia sociopolítica d'una ciutat que pateix en molts fronts. 

Per què ho diu?
Per molts motius. Hi ha una qüestió de composició social: un conjunt de població ha vingut els últims anys i fa que ja no siguem la Barcelona de fa cinc o deu anys. I també és una qüestió de quin ambient trobem al carrer, quines botigues tenim, quines relacions socials hi ha. Tot ha canviat molt ràpidament. És una amenaça que podem reconduir, tenim l'obligació de mantenir la convivència però mantenint la identitat. La gent s'ha de sentir a casa seva, que el futur de Barcelona passi pels barcelonins que hi viuen i hi treballen, sense negar que la vinguda de la gent de fora ens enriqueix, ens fa una ciutat capital d'un país cosmpolita, oberta al món. Necessitem talent de fora i inversions. Però no podem trencar l'equilibri en el qual la gent que hi viu i hi treballa se senti més foragitat de la ciutat.

La ciutat pot assumir més habitants?
Tenim 1,7 milions d'habitants, i la capacitat de creixement és la que ens donen els planejaments vigents. Es pot créixer una mica més, però hem d'anar amb compte: molta més gent no hauríem de ser-hi, perquè la ciutat ja és prou densa. 

I es pot assumir més immigració?
Sempre n'hem tingut. Altra cosa és com es gestiona. Hem estat molt clars: volem que les coses es facin amb ordre i intel·ligència, i que la gestió de la immigració ha estat un fracàs perquè ha estat en mans de l'Estat. Aquesta és una fotografia molt coneguda i molt compartida.. Aspirem a tenir les competències per tenir una immigració equilibrada, basada en la contractació en origen, i que hi hagi una integració efectiva: hem estat un sol poble, i ho volem continuar sent. La immigració s'ha d'integrar no només sociolaboralment, sinó també lingüística i culturalment.

Hi ha immigració que arriba pel model productiu, basat en  el turisme i els sous baixos, i una altra d'alt perfil que contribueix a gentrificar. 
Necessitem seguir sent un sol poble. Necessitem gent? Sí. Hem de poder contractar en origen. I hem de decidir el futur que volem, i per tant hem de saber quina economia volem en els propers vint anys. Ens hem d'especialitzar en qüestions tecnològiques, de recerca, de biomedicina. Necessitem talent forani, i s'ha d'orientar als nuclis estratègics, i ens hem d'apartar del que no aporta valor afegit. No podem dir que ho volem tot. 

En el mandat de Xavier Trias es va contribuir a convertir Barcelona en una ciutat-aparador?
En absolut. Vam governar quatre anys, i n'hi ha que ho han fet quaranta anys. Les esquerres que es diuen progressistes són les que ens han portat on som. Si som una ciutat aparador és gràcies a una gestió que té noms i cognoms: PSC i Barcelona en Comú.

L'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. S'ha d'intervenir el mercat?
El mercat ja està intervingut. Qui digui que no, és que no hi entén. La situació dramàtica no és casualitat, ni mala sort. És el producte d'una mala política dels últims anys. Hem de dir a la gent que no ho resoldrem ni en un dia, ni en un any, ni en un mandat municipal. Hem de dir la veritat. Necessitem un gran pacte entre el sector públic i el privat: sense això, no ens en sortirem a curt termini. Hem de canviar les polítiques dels últims anys. Des del 2018 fins al 2025 s'han aprovat 48 lleis i decrets lleis que regulen l'habitatge: això és impossible que funcioni. Tenim un garbuix i, sense seguretat jurídica, ningú podrà fer res. S'han de fer moltes coses alhora i durant molt de temps. 

Què pensa quan sent Som Habitatge dient que un gran tenidor només ho és a partir de 100 pisos?
Home, crec que 100 pisos són bastants. No n'hem parlat, amb ells, d'aquest cas concret. És un tema discutible. 

Les perspectives electorals de Junts es poden veure afectades pel vot en contra als decrets d'habitatge al Congrés?
No és una situació fàcil. Les coses complicades no es poden explicar amb eslògans buits ni frases enginyoses, com fan altres. Intentem ser seriosos i rigorosos. Tenim la ferma convicció que els dos decrets eren dos paranys que no ens portaran enlloc, només a més patiment i més fracàs. Necessitem anar en direcció contrària al que diuen: més construcció, més bonificacions al lloguer i a la compra. Hem de reconèixer que moltíssima gent ens ha felicitat per la valentia i perquè estem explicant les sortides alternatives reals en habitatge. 

Fa dues setmanes hi va haver aldarulls i saquejos al centre de Barcelona. L'alcalde hi té responsabilitat, en matèria de seguretat?
L'alcalde hi té molt a veure: és el president de la junta local de seguretat de Barcelona, on hi ha tots els operadors. Hi va haver una relaxació, perquè veníem dels aldarulls a França. Qualsevol governant seriós, veient-ho, no podia pensar que això no podia arribar aquí. Ni ell ni la Generalitat van estar a l'alçada, van negligir les seves responsabilitats. 

Es va corregir la setmana següent. 
Van fer tard, però van fer el que haurien d'haver fet el primer dia. No va ser una sobreactuació. Va ser proporcional a l'amenaça de les convocatòries. 

Ens hem d'acostumar a botigues tapiades?
No hauria de ser raonable. Els poders públics, en moments excepcionals, han de respondre amb mesures proporcionals. Però això és insostenible pel conjunt del comerç. Haurem d'anar a l'arrel del problema, investigar les amenaces, prevenir al màxim i, si hi ha perill per la seguretat pública, intervenir amb tot el que preveu la llei. La feina que han de fer les unitats d'informació és molt important. 

La campanya de Nadal quedarà tocada?
Esperem que no, però hi ha un risc. 

Els problemes de seguretat de Barcelona es resolen només amb mà dura i més policia?
Ja sabem que no. Qui ho proposi es queda curt, hi ha d'haver altres mesures. Una d'elles és imprescindible: exercir l'autoritat democràtica a través de la policia democràtica. I mesures preventives de caràcter social, urbanístic, econòmic, educatiu i de mercat laboral. Ens interprel·la, també a les famílies. En aquests moments, no tenim governs seriosos i rigorosos. Estan fracassant en gairebé tot el que toquen: educació, sanitat, col·lectius professionals de l'Ajuntament en vaga des de fa mesos, infraestructures que cauen, Rodalies que no funcionen. On és el famós mite de la gestió socialista? Deien que sabien gestionar. Estan demostrant que no en saben, ni a Madrid, ni a Catalunya ni a Barcelona. La marca PSC i el socialisme en general estan en caiguda lliure.

Governen l'Ajuntament, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i l'Estat. 
És una evidència. Els socialistes estan perdent pistonada. La gent pensa: aquests govens m'ajuden, em protegeixen, estem orgullosos de la ciutat? A Barcelona a i a Catalunya, el socialisme ja ha demostrat el que havia de demostrar.

Tanmateix, estan oberts a pactar amb ells després de les eleccions?
No parlaré de pactes amb ningú abans de les eleccions. Estem al carril central, volem ser una alternativa real, i som conscients que és molt possible que la composició del plenari sigui molt fragmentada. Això ens obligarà a tots a fer grans esforços de diàleg. No passarem pantalles ni plantejarem hipòtesis. 

Aquest últim any ha tancat diversos acords amb el PSC en carpetes destacades. Han agafat un rol determinant per decantar les votacions. L'ordenança de civisme, el pla d'usos de Ciutat Vella, el museu Thyssen, la recuperació de la Sala Capitol, el recàrrec als creueristes i ara sembla que també les pistoles Tàser. Això demostra que, malgrat les tibantors, es poden entendre amb Jaume Collboni?
El plantejament que tinc com a candidat és posar els barcelonins al centre de tot. Si creiem que per servir i ser útils a la millora de la ciutat ens obliga a arribar a acords polítics amb el govern o l'oposició, hi serem. Ho hem demostrat.

Ja coneixen el candidat d'Aliança, que és Jordi Aragonès. Continua refermant que no pactarà amb ells?
No parlaré de pactes. Hem de fer una gran feina i treure un gran resultat electoral. No renunciem a guanyar: la meva voluntat és guanyar les eleccions, ni que sigui per un escó. Estem en condicions de guanyar-les. Les enquestes que tenim ens assenyalen que anem en progressió positiva, i tenim sis mesos per davant per demostrar que la nostra alternativa és l'única viable per fer possible el canvi. No parlaré d'altres líders, la meva feina és parlar de nosaltres.

S'entén que les enquestes que tenen els situen per sobre d'Aliança. 
Convençudíssim que sí. 

Sent el suport total de la direcció del partit?
Em reafirmo en el plantejament de recolzament total de la direcció. El secretari general [Jordi Turull] va apostar per la candidatura guanyadora a les primàries. No tinc cap queixa, treballem conjuntament a diari. Estem alineats. 

Compta amb Josep Rius, que es va retirar del procés per triar candidat a Barcelona, per la llista electoral?
Encara no hem obert el procés d'elaboració de la candidatura, però tinc la màxima voluntat de col·laborar amb la màxima gent possible, inclosos els companys que es van presentar a les primàries. I també algunes persones que no siguin militants, perquè volem que la candidatura sigui àmplia. M'agradaria incorporar algun perfil independent que sumi, aporti i doni gruix. 

Quin rol li agradaria que tingués Carles Puigdemont un cop torni de l'exili?
Tindrà el rol que ell hagi decidit. Tots estem esperant el seu retorn. Estem desitjant que ens ajudi i que sigui una persona molt important pel futur proper de Junts. Tot el suport i solidaritat.