Des de diumenge passat, Gadi Eisenkot té el “mandat exploratori” de formar govern a Israel. El cap del bloc opositor a Benjamin Netanyahu va rebre l’encàrrec de part del president de la República, Isaac Herzog, després de comprovar que aquest és el dirigent polític que més suports podria obtenir per ser el proper primer ministre.
Eisenkot ja s’ha posat a treballar per aconseguir aquesta coalició, buscant sumar amb tots aquells que pugui trobar un mínim comú denominador: ja sigui estar en contra de Netanyahu, ja sigui uns acords sobre com gestionar el país.
El nou líder opositor (ja fa un temps que forma part de la política del país, però el seu partit és nou), treballa pel suport explícit dels partits àrabs, i alhora té el telèfon aixecat als partits ultraortodoxos que fins ara han estat fidels a Netanyahu, tant asquenazites com sefardites. Els asquenazites serien els més interessats en el canvi; i si els sefardites s’hi sumessin, no caldria ni el suport dels partits àrabs per tenir una majoria absoluta. Això seria una molt mala notícia per a Netanyahu.
Els sefardites es podrien moure en aquest sentit, després d’una davallada històrica en els darrers comicis, obtenint només sis diputats i acabant amb la dimissió del seu històric líder, Aryeh Deri, secretari general de la formació des de finals dels anys 80 i que ha estat ministre de quasi tot en els múltiples governs conservadors de la nació de Ben-Gurion.
Eisenkot compta ja amb els vots clars dels Demòcrates, el partit de centreesquerra el líder del qual, Yair Golan, està promovent l’entesa amb els àrabs per tal de reteixir la societat israeliana després de les ferides del darrer conflicte armat.
També compta amb el suport de la formació dels exprimers ministres de centredreta Naftali Bennett i Yair Lapid. I Avigdor Lieberman, líder del partit de dretes dels jueus rus-descendents, està a favor del govern si els partits àrabs no hi entren; però sí que estaria obert a què hi entressin els ultraortodoxos, amb una condició clara: que acceptin el final de l’exclusió dels seus joves per anar al servei militar, un tema que aixeca molt soroll polític al país.
Òbviament, Netanyahu treballa per boicotejar aquest intent de formar un nou executiu. Per salvar-se, “el rei Bibi” proposa un govern d’unitat nacional, que l’inclogués a ell i al seu partit, el Likud. Però les trucades que han fet no han prosperat adequadament i, de fet, el partit d’Eisenkot (Yashar) va cancel·lar qualsevol contacte amb el Likud.
El compte enrere està en marxa i la setmana vinent el nou bloc majoritari escollirà ja el nou president del Parlament i la presidència de comissions parlamentàries. Un tinent coronel de l’exèrcit a la reserva que ja va ser ministre en el govern de Naftali Bennett i que ara pertany al partit d’Eisenkot, Matan Kahana, serà elegit president de la Knesset.
I a partir d’aquí l’assemblea d’Israel ja podrà adoptar lleis o crear comissions d’investigació amb poders per exigir informació a l’executiu, i aquí apareixerà la petició per saber exactament aquell malaurat 7 d’octubre de 2023 i fins a quin punt en van tenir responsabilitats Netanyahu i els seus ministres. Al Carrer Balfour de Jerusalem, on hi ha la residència oficial del primer ministre d’Israel, hi ha ambient de canvi d’etapa.
