Diumenge 8 de novembre: ERC celebra a Badalona el primer míting exclusivament del partit amb Gabriel Rufián i Oriol Junqueras, després dels que el candidat republicà havia fet amb Irene Montero. Dijous 12 de novembre: Alberto Núñez Feijóo dona el tret de sortida a la campanya del PP des de Badalona. Diumenge 15 de novembre: el Front Ampli fa el seu primer "gran acte" -així el defineix el partit- a Badalona amb els ministres Ernest Urtasun i Pablo Bustinduy, i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach. Un fil conductor, no necessàriament amb una relació concreta, que ha situat la quarta ciutat del país al centre de l'arrencada de la campanya electoral del 29-N.
Els partits sempre mesuren amb delicadesa el seu mapa d'actes de campanya. I, a vegades, les casualitats succeeixen, tot i que sí que tenen alguna explicació. En el cas del PP, és molt clar: l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, és el candidat per Barcelona i juga a casa. Els republicans hi han estrenat campanya com a part de l'estratègia per guanyar vot metropolità, tot i que Rufián també té vincle personal amb la ciutat. I el Front Ampli s'ho pren com una confrontació entre el seu model d'habitatge i el de l'alcalde de la ciutat. Tot plegat, en una ciutat que navega entre l'hegemonia d'Albiol i la tradició progressista.
El feu d'Albiol en plena pugna amb Vox
Feijóo ha fet una aposta forta a Catalunya amb la tria d'Albiol com a candidat i l'ha certificat donant el tret de sortida a la campanya des de Badalona. A l'alcalde li ha encarregat una llei antiocupacions i li ha confiat el lideratge d'un discurs dur en immigració. Una tria que no es pot entendre sense tenir en compte la competència que els populars tindran amb Vox a Catalunya. Bona part de les enquestes vaticinen una pugna ajustada entre tots dos partits, fins i tot amb lleugera aventatge per a l'extrema dreta. Feijóo anirà a les quatre circumscripcions catalanes al llarg de la campanya. Albiol, tot i encapçalar la llista de Barcelona, farà també de “candidat de Catalunya” i trepitjarà tot el país.
Per Albiol, que la campanya hagi començat a casa seva -al barri de Llefià, castellanoparlant i molt fidel a l'alcalde- també és significatiu, ja que l'oposició ha criticat amb fermesa que vulgui compatibilitzar l'acta de diputat amb l'alcaldia. Badalona és el feu d'Albiol i l'alcaldia més important que ha tingut mai el PP a Catalunya, però el dubte és si la figura de l'alcalde tindrà èxit més enllà de les municipals. Quan es va presentar al Parlament, va fracassar estrepitosament, si bé és cert que el context era d'auge de Ciutadans. Però a Badalona ja fa anys que es presenta sense sigles del seu partit i aquest cop les haurà de portar a sobre. L'èxit no és segur, i un sorpasso de Vox faria molt mal a la figura d'Albiol.
ERC i Front Ampli buquen el vot metropolità
En el cas d'ERC, l'estrena de campanya des de Badalona forma part del full de ruta d'actes desplegat sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. El partit no amaga que l'objectiu de la campanya és tornar a atraure el votant de les ciutats que el 2023 va escollir el PSC com a vot útil, i passaran també per Barcelona, Rubí, Mataró, Manresa o Mollet del Vallès. Però també hi ha una segona casualitat: Rufián ha viscut a Badalona abans de dedicar-se a la política, encara hi està empadronat -tot i que no hi viu- i serà la ciutat on votarà el 29-N. "En aquesta plaça venia a menjar pipes i fer altres coses", bromejava durant l'acte, que va ser al barri de Pep Ventura, en una frontera figurada entre la Badalona més independentista i la més socialista.
En el cas de Front Ampli, aquest diumenge fan un gran acte destinat particularment a l'habitatge en ple centre -més independentista- de Badalona, a tocar de l'Ajuntament. La presència a la ciutat, expliquen des del partit, ve motivada per la voluntat de "confrontar dos models" amb el PP. I ho contrasten amb dues dades: asseguren que Albiol ha construit vuit pisos com a alcalde i que Colau en va fer 7.500 a Barcelona. Van, també, a la caça del vot metropolità amb actes a Barcelona, l'Hospitalet i Cornellà. Per altra banda, una de les altres casualitats que situen Badalona com a protagonista de l'inici de la campanya és que la candidat a l'alcaldia dels Comuns, Aïda Llaurado, és candidata al Senat pel Front Ampli.
Una ciutat de tradició progressista
És normal que les esquerres busquin treure el cap a la quarta ciutat del país. Malgrat que ara hi govern Albiol amb una majoria folgada, la ciutat ha estat històricament, com totes les del seu voltant, de tradició progressista. Badalona és una excepció en l'àmbit municipal, però no dista massa del seu entorn en les eleccions a Catalunya o a l'Estat. Sobre el Congrés, les dades històriques són molt clares: el PSC hi ha guanyat sempre -amb xifres de més del 50% de vot en els anys vuitanta- amb l'única excepció del 2015 i 2016 quan els Comuns, amb l'efecte de Podem, li van fer el sorpasso.
L'arena badalonina mai ha estat fàcil per al PP quan es tracta del Congrés, en la mateixa línia de la dinàmica seguida a la resta de l'àrea metropolitana. Els millors resultats van arribar el 2000 i el 2011 i no van poder superar el 30%, quedant sempre per sota del PSOE. Per ERC tampoc ha estat un escenari fàcil i fins el 2004 no va aconseguir superar el 10% de vot, arribant a màxims, sempre per sota del 20%, en les dues eleccions del 2019. Ara, amb l'efecte Rufián, aspiren a crèixer en una ciutat on la pugna no és amb Junts -minoritàri a Badalona- sinó clarament amb l'espai del PSC i els Comuns.
